Edu3.cat

 
Aquest és Kong, un goril·la gegantí que, diuen, regna a la selva. Se l’ha vist amb diverses fesomies. L’última està creada amb l’ajut d’ordinadors.

EFECTES ESPECIALS

L’aragonès Segundo de Chomón va ser un dels primers a adonar-se que, aturant de tant en tant la maneta d’una càmera cinematogràfica, es podien animar personatges irreals.

Aquesta tècnica, coneguda com filmació fotograma a fotograma, va obrir les portes de l’animació, els trucatges i el cinema fantàstic.

Als anys 50, aquest gènere va conèixer una era daurada, sobre tot al voltant de la ciència ficció.

Es van aplicar nous materials i nous mètodes per moure’ls. I, sobre la pantalla, van aparèixer criatures i artefactes de tota mena.

La tècnica més comuna consistia a filmar, fotograma a fotograma, una miniatura contra un fons de color fix. La seqüència resultant, aleshores, es mesclava amb l’escena real.

Un dels grans especialistes va ser el nord-americà Ray Harryhausen. Harryhausen pretenia aconseguir uns trucatges tan realístics que no es poguessin detectar.

Aquest és un dels sistemes que feia servir. A darrere, es projectava un escenari filmat prèviament. Enmig, es disposava la miniatura que calia animar. Davant de la càmera, part de la imatge quedava amagada per incloure-hi una altra filmació, per exemple, una escena real. Al final, tot quedava impressionat sobre la mateixa pel·lícula.

Harryhausen va realitzar diverses seqüències en què els personatges filmats fotograma a fotograma s’integraven admirablement amb els personatges filmats en temps real.

Aquesta combinació de fantasia i realitat va donar lloc a algunes pel·lícules memorables que van eixamplar les capacitats al·legòriques dels efectes visuals i van augmentar-ne l’atractiu.

Als anys 70, uns quants directors nord-americans, amb una idea més ingènua de la ciència ficció, van produir una colla de pel·lícules que es van fer molt populars, cosa que va donar un fort impuls al gènere i a les tècniques relacionades.

Però els avenços més importants van arribar, als anys 80, amb els ordinadors. De la filmació fotograma a fotograma es va passar a la filmació punt a punt de la imatge, és a dir, píxel a píxel.

Més domini tècnic de la imatge volia dir, almenys en teoria, més possibilitats visuals, per això alguns cineastes van començar a provar-ho.

Aquesta és una de les primeres seqüències cinematogràfiques amb imatges fetes íntegrament per ordinador, pertany al film Tron.

I aquest cuc d’aigua, de The Abyss, és un dels primers personatges digitals. Era impossible de construir i manipular amb les tècniques habituals: només es podia fer amb tècniques infogràfiques.

Igual que aquest personatge, capaç d’adoptar tots els estats de la matèria sense despentinar-se. Només podia existir en el món dels píxels.

La maduresa dels efectes digitals va arribar gràcies a un altre rei de la selva, juràssica en aquest cas, el rei Tiranosaure. A la qualitat dels models i de les animacions d’aquesta pel·lícula s’hi afegia l’excel·lent integració amb els entorns.

Avui dia, un dels reptes dels efectes digitals consisteix a visualitzar actors humans. En aquest sentit, però, l’ordinador té un rival molt poderós i experimentat: la càmera.

El fet és que les limitacions a la imaginació dels guionistes tendeixen a esvair-se: amb l’ordinador i la càmera es pot filmar gairebé tot.

De manera que, com a tecnologia al servei de la fantasia, el cinema no havia disposat mai de tantes facilitats.