Ray Harryhausen

Col·laboració de Xavi Planas per al capítol Efectes especials

L’any 1896 la càmera de George Méliès s’encalla durant un moment abans de continuar filmant pels carrers parisencs. Aquest salt temporal genera un joc de la il·lusió òptica i la màgia (al visionar-ho, un autobús que passava per allà quedava substituït per la carrossa d’un funeral) que marquen el punt de partida dels creadors d’efectes especials. El nord-americà Willis O’Brien comença treballant en alguns curtmetratges per a la Edison en els 10’s i creant criatures prehistòriques animades amb la tècnica stop-motion (fotografiar imatge per imatge, cada moviment per separat de ninots flexibles per crear un interval, donant una sensació de moviment al projectar-se tots els frames seguits). O’Brien dissenya i el especialista en efectes, Marcel Delgado, modela les figures. Fa servir per primer cop dissenys en 3D i crea diversos dinosaures a The Lost World (Harry O. Hoyt, 1925); i l’any 1933 esbossa i dissenya amb Byron Crabbe el meravellós goril·la King Kong. És la primera pel·lícula que combina so i stop-motion (O’Brien transmet un gran realisme al mític simi amb els seus efectes).

Aquesta criatura sorprèn en Ray Harryhausen (l’assistent d’O’Brien en els 40’s), que diu: “Estic segur de que tot aquell amb una mica de respecte pels assoliments tècnics i artístics en el cinema, ha d’admetre que aquesta fascinant pel·lícula és única com a monument a la imaginació, la habilitat i l’entreteniment. Els dos professionals creen el goril·la de Mighty Joe Young (Ernest B. Schoedsack, 1949), el film és aclamat pel públic i O’Brien guanya l’Oscar pels efectes especials.

Aquest geni de l’stop-motion neix el 29 de juny de 1920 a Los Angeles, California (Estats Units) i Ray, ja des de petit, se sent atret per la ciència ficció i la fantasia. Estudia cursos d’escultura, fotografia i drama (molt útils quan comenci a animar). Al principi, es familiaritza amb el món dels efectes especials (stop-motion) a través de curtmetratges amb George Pal. D’altra banda, també fa de director de fotografia amb el pseudònim Jerome Wray a La Història de Caputxeta Vermella (1949, produïda per ell). El Monstre dels Temps Remots (1953) és la primera pel·lícula on apareix en els títols de crèdit com a autor dels efectes especials en solitari.

Harryhausen produeix criatures prehistòriques, naus espacials i monstres amenaçadors i destructors de ciutats, en la línia dels films que estaven de moda en els 50’s: The Beast From 20,000 Fathoms (Eugène Lourié, 1953 -> un dinosaure ataca un far), It Came From Beneath the Sea (Robert Gordon, 1953 -> el pop gegant), The Animal World (Irwin Allen, 1956 -> baralles entre dinosaures que dissenya amb O’Brien), Twenty Million Miles to Earth (Nathan Juran, 1957 -> Ymir, un monstre que s’entreté trepant pel Coliseu de Roma). En els anys 40 i 50, Harryhausen filma curtmetratges basats en contes de fades per al públic infantil (stop-motion i ninots en 3D): Mother Goosie Stories (1946), Little Red Riding Hood (1949), The Story of Rapunzel (1951)… Més tard, fa films amb una gran qualitat tècnica i creativa:

– The Seventh Voyage of Sinbad (Nathan Juran, 1958 -> molt material filmat a Espanya i música a càrrec de Bernard Herrmann): dissenya un cíclop, un ocell de dos caps, una ballarina dona serp; i un esquelet lluitant amb un actor. Harryhausen i el productor Charles Schneer utilitzen la combinació o interacció de l’stop-motion dels dinosaures amb la interpretació dels actors (gravats per separat, es projecten les animacions en una pantalla davant de la qual actuen els actors), que anomenen Dynamation (patentat per Ray) i que fan servir des de 1958. Aquesta tècnica, inspirada en part per l’stop-motion de King Kong, es va perfeccionant amb la superposició dels fotogrames.

– The Three Worlds of Gulliver (Jack Sher, 1960 -> adaptació de la sàtira de Jonathan Swift): la tècnica del travelling mate (permet combinar dues escenes filmades separadament en una sola) fa que pugui trucar la imatge i barrejar personatges de diferents mides.

– Mysterious Island (Cy Endfield, 1961 -> basat en la novel·la 20.000 llegües de viatge submarí, de Jules Verne): crea un calamar gegant i monstres prehistòrics.

– Jason and the Argonauts (Don Chaffey, 1963 -> per a molts, el seu millor film): Harryhausen es decanta per la fotografia fotograma a fotograma per filmar una batalla entre esquelets i gent real. Els esquelets es mouen variant la seva postura mínimament en cada fotograma, que es combina amb l’acció real amb una impressora òptica (junta les seqüències rodades en temps i llocs diferents, i una càmera refilma les pel·lícules de cada projector). Van fer falta quatres mesos i mig per fer aquesta seqüència, a més de la producció de l’home de bronze (Talos) i la guardiana de set caps (Hydra).

– Altres títols importants: First Men in the Moon (Nathan Juran, 1964 -> crea els mooncalf o homes insectes), One Million Years B.C. (Don Chaffey, 1966) i The Valley of Gwangi (Jim O’Connolly, 1969 -> recupera un vell projecte d’O’Brien). Les seves pel·lícules segueixen una fórmula: senzilles i directes, de fàcil resolució, i personatges ben descrits dins d’un conte tradicional apte per a totes les edats.

Harryhausen treballa en altres projectes durant els 70’s i 80’s, com Clash of the Titans (Desmond Davis, 1981). Per a ell: “La animació en tres dimensions, en qualsevol idioma, ha de ser un art; la creació de quelcom des del no res; una projecció d’una hora i mitjà de pseudorealitat des dels més estranys llocs de la imaginació, dotar una il·lusió de vida al que està bàsicament inanimat.” L’objectiu és crear una il·lusió, crear móns i éssers imaginaris a través d’uns mecanismes manipuladors de la realitat per fer-los creïbles i capaços de transmetre emocions a l’espectador. Harryhausen va rebre l’Oscar Honorífic per tota la seva carrera l’any 1993 i actualment el consideren un dels millors animadors de la història per la seva feina en el gènere fantàstic. El seu treball ha influït en vídeo clips, separadors, espots i cinema (Tim Burton i Nick Park), encara que predominin els efectes digitals actualment.

Col·laboració de Xavi Planas per al capítol Efectes especials