Ciència ficció
Col·laboració de Júlia Obiols per al capítol Efectes especials
La ciència ficció és la denominació popular amb la que es coneix a un dels gèneres derivats de la literatura de ficció, conjuntament amb la literatura fantàstica i de terror. Va néixer com a un subgènere literari a la dècada del 1920 i va ser exportada després a altres mitjans com el cinematogràfic, televisiu, etc.
Es tracta d’un gènere especulatiu que narra aconteixements possibles desenvolupats en un marc espacio-temporal purament imaginari, la verosimilitud del qual es fonamenta narrativament en els camps de les ciències físiques, naturals i socials.
La ciència ficció és tan diversa en les seves formes i temes, tal i com diu Hartwell, que desafia qualsevol definició senzilla: “La ciència ficció ha sigut una espècie de calaix de sastre en el qual ha sigut benvingut qualsevol distanciament de la realitat”. Centrant-nos en elements comuns dins del gènere veiem que la ciència ficció explota o extrapola al màxim els resultats o les conseqüències del poder de la raó i de la ciència inventant un món imaginari (una història de ficció) que podria ser real en un futur més o menys llunyà. Per tant, el gènere de la ciència ficció ens ofereix relats d’anticipació adoptant una estètica hiper-racionalista perquè es recolza minuciosament en les possibilitats de la ciència i de la tècnica mitificant-les sobre el seu immens poder de transformació, alliberació o de destrucció. Així, doncs, l’encant de la ciència ficció pot resumir-se en aquesta frase d’Arthur C. Clarke: “Una tecnologia suficientment avançada és indistingible de la màgia”.
Com ja he comentat, la temàtica de la ciència ficció és bastant complexa, i els seus limitis són difícils de precisar, però, des d’una perspectiva àmplia podem contemplar els següents camps:
– Les aventures en l’espai i les guerres e imperis en els móns de les galàxies: com a exemple podríem citar la trilogia de Pierre Bordage Les guerriers du silence i les novel·les de Serge Lehman (F.A.U.ST., Les Défenseurs, etc.).
– La “hard science” o ciència ficció dura: l’anticipació es recolza en les possibilitats actuals de la ciència i de la tècnica. Malgrat els temes puguin ser també les aventures a l’espai, no es busca la pura ficció imaginativa. La història que s’explica podria ser verosímil en un futur més o menys proper. Un autor molt significatiu dins d’aquest camp es Arthur C. Clarke (2001. Una odisea en el espacio; 2061. Odisea tres; 3001. Odisea final; Cánticos de la tierra lejana; Regreso a Titán, etc.).
– El “cyberpunk” o les novel·les apocalíptiques o post-catastròfiques: narren històries que tenen lloc després de catàstrofes nuclears o de situacions de descomposició de la humanitat actual. Apareixen els temes de la violència totalitària i extrema, la lluita entre les forces de l’Imperi del Mal i les forces del Bé, etc. Alguns exemples podrien ser La invasión divina i Radio Libre Albemut, de Philip K. Dick; Barrera Siniestra de E. F. Russell, les novel·les de E. Hamilton, J. Williamson, etc.
– Els viatges a través del temps i la història-ficció o història alternativa: alguns temes serien anar al futur, accedir a èpoques llunyanes, inversió o modificació de la història, etc. Alguns exemples serien El hijo del tiempo de I. Asimov, El hombre del castillo de Philip K. Dick, El imperio del miedo de Brian Stableford, etc.
– Les utopies i distòpies: aquestes estan relacionades amb el futur de la humanitat. Es tracta d’obres més o menys al·legòriques i profètiques on allò filosòfic i ideològic es barregen amb elements de la ciència ficció. Alguns exemples serien Un mundo feliz de A. Huxley, Farenheit 451 o Crónicas marcianas de R. Bradbury, etc.
La ciència ficció ha trobat també un desenvolupament molt brillant en el cinema: La guerra dels móns, B. Haskin; La hora final, S. Kramer; 2001, una odisea del espacio, S. Kubrick; La guerra de las galaxias, G. Lucas; Encuentros en la tercera fase, Spielberg; El imperio contrataca, I. Kershner, etc).
En resum, l’acció pot girar entorn a un ventall enorme de possibilitats (viatges interestelars, conquesta de l’espai, conseqüències de catàstrofes terrestres o còsmiques, evolució humana a causa de mutacions, evolució dels robots, realitat virtual, existència de civilitzacions alienígenes, etc.). Aquesta acció pot desenvolupar-se en el passat, en el present o en el futur o, inclòs, en temps alternatius aliens a la realitat que nosaltres coneixem, i tenir per escenari espais físics (reals o imaginaris, terrestres o extraterrestres) o l’espai intern de la ment. I, en quan als personatges, a partir del patró natural humà, recorre i explota models antropomòrfics fins a desembocar en allò artificial de la creació humana (robot, androide, etc.) o en criatures no antropomòrfiques. La ciència ficció es recolza en el saber científic i busca nous sentits per a una realitat que evoluciona; La seva perspectiva mira cap al futur.
Col·laboració de Júlia Obiols per al capítol Efectes especials