Edu3.cat

 
Una cambra plena d’enigmes que, per un passadís secret, condueix a una tomba voltada de tresors. Sembla un joc, però només és una recreació digital de la Tomba de Tutankamon.

VISIONS DEL PASSAT

La infografia permet recrear visualment els indrets, els monuments i els objectes de l’antiguitat.

Tot comença amb un model, és a dir, amb una descripció numèrica a partir de la qual l’ordinador crea les imatges.

Sovint, com és el cas del far d’Alexandria -una de les set meravelles del món– de l’original se’n sap poca cosa. Aleshores, per fer el model, cal posar-hi imaginació.

Però de vegades es disposa de restes que permeten elaborar models força aproximats. En definitiva, s’intenta reconstruir l’objecte tal com era. Com en aquests marbres del Partenó d’Atenes: les parts conservades permeten deduir el tot.

Hi ha casos en què l’objecte existeix complet, però ha perdut propietats, per exemple, el color. La reconstrucció digital permet recuperar-lo, com en aquestes escultures de Nara del Japó del segle vuitè.

Això són els fragments que queden d’un plànol de marbre de la ciutat de Roma, la forma urbis. N’hi ha més d’un miler. Doncs bé, després de digitalitzats, els investigadors intenten compondre, a base de procediments matemàtics, aquest trencaclosques gegantí.

De vegades no es tracta de reconstruir sinó de preservar un objecte valuós, com el David de Miquel Àngel. Se’n va obtenir un model molt precís per si, per alguna causa, quedés destruït.

Aquest David digital consistia en un entramat de milers de milions de polígons.

Per escanejar un objecte gran es fan servir tècniques basades en el làser. Es projecta un raig làser sobre l’objecte. I el temps que tarda a rebotar permet calcular-ne les dimensions.

Hi ha, també, tècniques fotogràfiques que permeten mesurar el color i la textura d’un objecte. Se’n fan diverses instantànies amb el mateix punt de mira però canviant la il·luminació. Després, tot és qüestió de càlculs.

La majoria de treballs de reconstrucció visual tenen un propòsit educatiu i divulgador.

Per exemple, per evocar com era Barcelona al segle XVIII. Gràcies a aquestes visions, podem imaginar com vivien els seus habitants.

Una altra possibilitat instructiva consisteix a combinar la visió digital amb la visió real. Com aquest sistema per acompanyar la visita al jaciment ibèric dels Vilars, a les Garrigues. El present augmentat amb el passat.

Aquesta és la Cave, la cova, un dels sistemes més avançats de recreació digital.

En una cova es té la sensació d’estar dins de les imatges.

Com en aquestes del castell medieval de Laval, a França. S’hi pot caminar d’un cantó a l’altre, dirigir la mirada on es vulgui…

En matèria educativa, la xarxa Internet ofereix grans possibilitats. Per això, s’hi troben llocs dedicats a visionar indrets històrics. Com aquest temple del segle XII a Phimai, a Tailàndia.

Això és Stonehenge, l’enigmàtic monument prehistòric del sud d’Anglaterra.

En aquesta mena d’imatges, l’espectador té certa llibertat d’acció. La restitució digital encara és a les beceroles, però promet donar una nova vida al passat.

El japonès Hiro Yamagata n’ha ideat una aplicació espectacular: reproduir amb làser els budes de Bamiyan en el mateix lloc de l’Afganistan que el pas de l’home -no del temps- va destruir.

Veure la història: una manera de rememorar-la.