Escultures de Nara
Col·laboració de Alba Conesa per al capítol Visions del passat
En els períodes Asuka i Nara, el govern japonès es va establir a la vall d’Asuka (593 – 710) i a la ciutat de Nara (710 – 794) respectivament. I va ser en aquestes etapes que Japó va rebre la primera influència significativa de les cultures predominants al continent asiàtic, la coreana i la xinesa.
En concret, l’any 552, la incursió del budisme coreà va ser l’empenta inicial dels contactes entre tots tres països. I aviat els japonesos van mostrar interès per molts dels elements de la cultura xinesa, entre els quals, en el camp de les arts, destacaven uns mètodes molt perfeccionats per fondre en bronze i noves tècniques i materials pictòrics.
Per això, no és estrany descobrir que l’escultura budista japonesa va ser introduïda des de la Xina i Corea i que, a partir del segle VI i fins al segle VIII, va seguir els models continentals; abans de començar a desenvolupar un estil propi, al segle IX.
Com una de les primeres produccions artístiques influenciades per la cultura continental, el gran propagandista i protector de la nova religió budista, el príncep Shotoku Taishi (572-621), va manar construir el temple Horyu-ji (607), a prop de Nara. Encara dempeus i venerat, fou edificat en fusta i situat enmig de la natura, a la vora d’un estanc. Tot és simple, elegant i auster. La seva capella central, el kondo, acull la imatge de Buda.
Fins a l’any 710, la capital del Japó es desplaçava cada vegada que un nou emperador pujava al tron; però, a partir d’aquesta data, la cort imperial es va fixar definitivament a Nara i, durant els vuitanta-quatre anys següents, set emperadors es succeïren en aquesta ciutat.
La nova capital de l’imperi japonès va donar el seu nom a l’edat d’or del budisme. Nombrosos escultors van ser destinats als temples de Nara i dels voltants on, encara que el bronze va conservar la seva importància com a material, moltes estàtues van ser realitzades fent servir argila i laca “seca”.
En el període Nara, l’escultura budista unia la vitalitat, la naturalitat i la sensibilitat de l’estètica sinto amb la gran espiritualitat del budisme mahayana. I la producció plàstica resultant posseïa un valor religiós i un poder contemplatiu de força singular.
Parlem d’un tipus d’escultura que tendia a la representació gegantina, símbol dels dons suprahumans de Buda. I això es pot comprovar, per exemple, al gran santuari de Todaiji, el Butsuden. Es tracta del major temple de fusta del món (si bé va ser reduït a un terç de la seva construcció original) i, en el seu interior, trobem el colossal Buda Rushana en bronze daurat, una escultura de 16 metres d’alçada i 452 tones de pes també coneguda com el Gran Buda de Nara.
Entre les obres més importants del segle VIII que es conserven en aquesta regió, també hi ha la Tríade de Yakushi en bronze daurat, formada pel Buda de la Medecina (Yakushi-Nyorai) entre dos bodisatvas o déus guardians.
Aquesta tríade va ser magníficament pintada, però avui resten molt pocs traços dels seus pigments originals. Per això, amb l’objectiu de conèixer l’aspecte que tenia en tot el seu esplendor cromàtic, un equip d’experts ha fet servir documents històrics, anàlisis de color, tècniques de mesura per làser i gràfics d’ordinador per reproduir aquesta llegenda viva.
A finals del segle VIII, amb el trasllat de la capital japonesa des de Nara a Heiankyo (actual Kioto) i l’inici del període Heian (794-1185), la fusta va ser escollida com el material preferit per a les estàtues, i ha continuat sent-ho fins a l’actualitat.
L’escultura del període Heian era menys realista que l’anterior. La influència de la iconografia d’origen indi va aportar un element d’exageració que va desequilibrar l’admirable realisme de l’escultura Nara. En canvi, l’arquitectura va arribar a ser esplèndida. Els temples van abandonar la soledat austera i es van convertir en lloc de reunió de la societat aristocràtica japonesa.
Col·laboració de Alba Conesa per al capítol Visions del passat