Forma Urbis

Col·laboració de Alba Conesa per al capítol Visions del passat

La Forma Urbis Romae o Forma Urbis Marmórea és un immens mapa mural de marbre de la ciutat de Roma en l’Antiguitat.

Gràcies a la utilització d’instruments matemàtics com la dioptra, els romans van assolir un gran desenvolupament de la cartografia urbana, el màxim exponent de la qual va ser aquest mapa, de 13 metres d’alt per 18 metres d’ample, construït en 250 lloses de marbre l’any 200 dC per encàrrec de l’emperador Septimi Sever.

Originàriament, el mapa es va col·locar en una de les parets del Temple de la Pau de Vespasià, al fòrum romà del centre de la ciutat, i simbolitzava tant la grandesa de Roma com el poder de l’Emperador. Però, en l’època de decadència de l’Imperi (al voltant del segle IV), s’inicià la seva desintegració. Algunes lloses van ser robades, altres van caure i es van partir, i la resta van quedar enterrades en els jardins adjacents al Temple.

Els primers fragments del mapa van reaparèixer l’any 1562. I, en un publicació de 1590, els estudiosos van reconèixer-hi l’escola de gladiadors que Domicià havia fundat a prop del Coliseu. En general, al llarg del Renaixement, el descobriment d’algunes de les peces del mapa va despertar un gran interès per desxifrar-lo i, des d’aleshores, els investigadors s’han sentit embruixats per la possibilitat de reconstruir aquest trencaclosques.

Durant segles, nombrosos experts van intentar unir les peces del mapa a mà. Però, aquesta etapa fou superada l’any 1999, quan la Universitat d’Stanford es va associar a un grup d’arqueòlegs del Museu Romà de la Civilització i, amb l’ajuda d’un programa informàtic especial, van escanejar les 1186 peces que sobreviuen al pas del temps per intentar col·locar-les en la seva posició original.

Per a fer-ho, comptaven amb dades addicionals sobre la Forma Urbis, com ara l’aparença del marc, el color del marbre, les característiques particulars de les lloses i uns forats en la seva part posterior que servien per adherir-les a la paret.

Gràcies al Stanford Digital Forma Urbis Romae Project, en un any els investigadors van trobar més coincidències que les que s’havien descobert al llarg de vint anys d’investigació prèvia i, en només unes setmanes, van aconseguir completar diversos models tridimensionals amb les peces existents.

Per tant, malgrat l’absència del 80% de les lloses del mapa, el resultat va ser un pas de gegant en la reconstrucció del paisatge de l’Imperi Romà. Per primera vegada, es va aconseguir la recreació (digital) d’una part significativa d’aquest plànol de 2000 anys d’antiguitat. I, per tant, va ser possible ubicar-hi rics i pobres, comerciants, buròcrates, esclaus, i tots aquells que van viure a la ciutat més cosmopolita de l’època.

I és que el valor d’aquest mapa va més enllà de les seves mides o el seu caràcter extraordinari. En realitat, la Forma Urbis era una gran eina de planificació urbana, que permetia a l’Emperador saber qui hi havia a la ciutat, on vivien, o com alimentar-los per evitar revoltes.

Per a qualsevol ciutadà de la Romà clàssica, aquest plànol suposava l’expressió física de les diferents funcions que convergien a la ciutat: l’habitatge, el transport, les infrastructures, el govern, etc. Per a nosaltres, és l’instrument que permet descobrir la veritable història de Roma: una ciutat sorollosa, plena de gent i amb edificis que no van suportar el pas del temps.

Malauradament, la Forma Urbis no proporciona cap detall de les construccions romanes subterrànies. I, això no obstant, és el treball topogràfic més important que s’ha conservat fins a l’actualitat.

Col·laboració de Alba Conesa per al capítol Visions del passat