Budes de Bamiyan

Col·laboració de Iris Manso per al capítol Visions del passat

Durant els segles III i IV es van construir a Bamiyan, a l’Afghanistan, unes escultures d’arenisca d’entre 34,5 i 53,4 metres d’altura. Aquestes estàtues s’anomenen els budes de Bamiyani i foren tallades als laterals d’un penya-segat, a 2500 km respecte al nivell del mar i a 230 km al nord-oest de Kabul. A més a més de les dues estàtues dempeu, que són les més conegudes, trobem dues entrades de coves, que per la forma que tenen semblen indicar que hi albergaven dues estàtues sentades.

Situat al bell mig de la ruta de la Seda, Bamiyan es va convertir en una centre religiòs i fiòsofic bàsicament de caràcter budista. En prova d’aquest esdeveniment, es varen esculpir directament a la roca dos budes que caracteritzen l’art greco-Budista. L’Afganistan era un centre d’aprenetatge i peregrinació budista fins l’arribada de l’Islam al segle XI. I amb la invasió de Mahmud de Gazni, al segle XI, les estàtues gigantesques van començar a perillar per a la seva càrrega religiosa. Eren símbols del budisme i per tant, eren una amenaça pel Coran. Rere diferentes ofensives, i creant una estupefacció inigual·lable; les estàtues varen ser destruides, al 2001 pel règim Taliban. Ara només es poden distinguir els espais on estaven inserides i amb dificultat podem reseguir els contorns de les formes. Al 2003, l’ONU va calificar de patrimoni universal les estàtues de Bamiyan i en general tota la vall de Bamiyan i es varen iniciar els processos de reconstrucció. Els criteris essencials considerar l’obra de patrimoni de la humanitat:

– Les estàtues són una representació de l’escola d’art budista de Gandharan (originària de la regió central dÀsia)
– L’art i l’arquitectura de la vall de Bamiyan són testimoni de que la vall es va convertir en una àrea budista molt important en la ruta de la Seda
– La vall de Bamiyan és la màxima expressió d’art budista a l’occident

Desde fa tres anys, i en un intent de reconstrucció visual s’està desenvolupant un projecte (aprovat l’any passat per l’UNESCO), anomenat Bamiyan Afghanistan Laser Project de l’artista japonés Hiro Yamagata. El projecte de l’artista es preveu per al 2012 i la idea gira al voltant d’una recreació visual i artística dels Budes de Bamiyan. Per això, s’utilitzarà 24 sistemes de làser, situats, aproximadament, a 6 kilòmetres de distància del lloc original, per a recrear les imatges del budes. Aquests projectors s’impulsaran mitjançant panells solars i molins de vent.

Segons exposa Hiro Yamagata, no es tracta de cap projecte amb una fi ideològica, si no que és tracta d’una obra d’art. Les projeccions són figures dibuixades pel propi artista i s’escauen a les mesures originals dels budes de Bamiyan.

Aquesta pintura en bell mig del desert de Bamiyan estarà concebuda a partir d’uns sistemes sofisticats de programació digita. A través d’un seguit de sistemes làser es projectarien doncs, 140 imatges d’estàtues superposades al llarg de 6,5 kilòmetres sobre els penals de Bamiyan. La idea de l’artista és canviar contínuament de forma i color; una anomenada metamorfosi visual. Les imatges tindràn entre 40 i 50 metres d’alçada i s’alternaràn entre els colors dels neons: verd, rosa, taronja, blanc i blau. El resultat: un mosaic ben peculiar de formes gegantines i de colors cridaners que contrastaràn amb l’austeritat i la foscor del desert.

Al 2012 és quan es pretén projectar l’obra conmemorativa de Hiro Yamagata. En principi es mostraria cada dia, després de la posta de sol i durant quatre hores. No es preveu la durada de les projeccions però tot sembla indicar que tindrà una data límit. Una de les inquietuds que suposa aquest repte, és la inestabilitat política d’aquella zona, que pot derivar en conflictes militars. Tot i així el govern d’Afganistàn ha aprovat el projecte i per tant no hi ha cap impediment per a que no es realitzi.

Col·laboració de Iris Manso per al capítol Visions del passat