Les set meravelles del món
Col·laboració de Marc Farràs per al capítol Visions del passat
Des de l’origen dels temps, l’home ha tingut la necessitat de classificar, d’ordenar i de fer llistes de la realitat i del món que l’envolten. Una de les llistes més populars que s’han fet mai és la de les Set Meravelles del Món.
El primer que ens hem de preguntar és perquè set, i no sis, vuit, deu o cent meravelles. La resposta és senzilla. El número set sempre ha tingut una significació especial i sovint ha estat considerat un número màgic. De fet, nombroses religions el prenen com a número sagrat, com la jueva, mentre que el set apareix fins a 500 vegades a la Bíblia. El cristianisme també nombra les Set Virtuts i els cèlebres Set Pecats Capitals. D’altra banda, l’Islam estableix els Set Cels. A més a més, el número set també és protagonista en la natura (els set colors de l’Arc de Sant Martí), en l’ordenació del temps (els set dies de la setmana), la geografia (els set continents i els set oceans), l’esport (l’heptatló) i la literatura (les set edats de l’home segons Shakespeare).
Definir qui va ser el creador de la llista és una tasca impossible. Avui sabem que nombrosos historiadors i poetes hi fan referència, com el grec Heròdot (s.V aC), Filó de Bizanci (225 aC) i Antipàter d’Alexandria (130 aC).
Tenint en compte l’origen grec d’aquests personatges, no és estrany, doncs, que les Set Meravelles es trobessin dins el món conegut pels hel·lens. De fet, totes van arribar a formar part del gran imperi d’Alexandre el Gran. Comprenien la Gran Piràmide de Gizeh i el Far d’Alexandria (Egipte), l’Estàtua de de Zeus a Olímpia, i el Colós de Rodes (Grècia), el Temple d’Àrtemis a Efes i el Mausoleu d’Halicarnàs (Turquia) i els Jardins Penjants de Babilònia (Irak, antiga Mesopotàmia).
Una altra gran pregunta és perquè es construïen aquests monuments gegantins. Els monarques de l’antiguitat tenien la necessitat de demostrar el seu poder amb estructures magnífiques, tan per glorificar-se com per intimidar. També eren un gran repte per als arquitectes i enginyers de l’època, alhora que el poble se’n sentia orgullós. Evidentment, la religió també va ser un factor important.
La Gran Piràmide de Gizeh
Construïda al voltant del 2490 aC, és l’única de les Meravelles que es conserva, i amb els seus imponents 147 metres d’altura, durant 4.000 anys va ser la construcció més alta del món. També és l’estructura de pedra més gran i exacta mai no construïda. Situada a la riba del riu Nil, la va manar construir el faraó de la Dinastia IV Khufu, més conegut com a Kheops.
La Gran Piràmide pesa més de 5 milions de tones i està formada per més de 2 milions de blocs. Els lladres van espoliar la Cambra del Rei i van robar totes les ofrenes de la tomba. La famosa Esfinx, una estàtua gegant de la mítica criatura amb cos de lleó i cap humà, guarda el monumental complex funerari.
Els Jardins Penjants de Babilònia
Vet aquí un dels gran enigmes de la història, encara no resolt. Els relats mesopotamis no en parlen, i les excavacions no els han trobat, però el cert és que els Jardins han fascinat sempre la imaginació del món.
Segons la llegenda, van ser construïts pel rei Nabucodonosor (605-562 aC) com a regal per a la seva esposa Amitis. La ciutat va ser abandonada el 539 aC, i dels Jardins només en va quedar alguna vaga referència literària.
El monument tenia cinc terrasses o nivells, farcits de tota mena de plantes i arbres exòtics. L’aigua arribava per un complex sistema de canals des del riu Èufrates. Centenars d’esclaus hi treballaven per mantenir-ne la frescor i l’esplendor, convertint els Jardins en un autèntic Paradís terrenal.
El Temple d’Àrtemis a Efes
Quan els grecs hi van construir el que va ser el temple més gran del món hel·lènic (114×55 metres), Efes era la ciutat més rica de l’Àsia Menor. Va ser construït pel rei Cressus el 550 aC.
El Temple, de pedra calcària recoberta de marbre, tenia 127 columnes d’estil jònic de 20 metres d’alçada, i l’interior allotjava una enorme estàtua d’Àrtemis de 15 metres, recoberta tota d’or i ivori.
Plini el Vell ens en va llegar tota la informació. El 356 aC, un pastor anomenat Herostratus va calar-hi i no en va queda res.
L’Estàtua de de Zeus a Olímpia
El 443 aC, l’escultor Fídies va acabar una estàtua de Zeus, déu suprem del Panteó grec, que havia de passar a la història. El seu emplaçament, al Santuari Sagrat d’Olímpia, al cor del Peloponès, en demostra la vàlua.
El mestre Fídies va trigar 8 anys a crear l’estàtua de 13 metres d’alçada, feta de materials preciosos, incloses una tona d’ivori i una altra d’or. El resultat va ser tan extraordinari que molts visitants asseguraven que l’estàtua era viva. Després de 800 anys, els turcs se la van endur a Constantinoble, on va cremar en un incendi.
El Mausoleu d’Halicarnàs
Una arquitectura superba, escultures magnífiques, frisos esplèndids en el marc d’una tomba digna dels Déus a Halicarnàs (actual Bodrum), vet aquí la gran obra de l’arquitecte Fiteus, encarregada pel sàtrapa del regne de Cària (Pèrsia), Mausol, i la seva dona Artemísia, i enllestida el 350 aC.
Més enllà de les seves dimensions, el que va convertir el Mausoleu en un monument excepcional van ser tan tels frisos de les Amazones (de 116m de longitud), com les prop de 100 bellíssimes estàtues repartides en pilars. Van ser encarregades a Escopes, Briaxis, Timoteus i Leocaris i representaven gent i animals. 160.000 blocs de pedra volcànica verda recoberts de marbre van ser utilitzats en al construcció del Mausoleu.
El Colós de Rodes
En 30 anys, la ciutat de Rodes va patir fins a tres setges terribles. El poble va resistir l’invasor, i en salvar-se va decidir erigir una estàtua gegantina a Hèlios, el déu Sol i patró de l’illa, en agraïment per haver sobreviscut.
L’estàtua, de 32 metres, començada el 304aC i acabada el 292aC, es va anomenar el Colós de rodes. Dissenyada per l’escultor Cares de Lindos, i finançada amb la venda de l’equip militar abandonat per Demetrius Poliorcetes (que havia assetjat la ciutat amb un exèrcit de 40.000 homes), es va construir amb plafons de bronze damunt una carcassa de ferro, alçada sobre una plataforma de marbre a una banda del port. El seu rostre es va inspirar en el d’Alexandre el Gran.
El Colós és la meravella més curta de totes, ja que un terratrèmol el va destruir el 226aC (els fragments van resistir quatre segles, fins que un mercader siri se’ls va emportar amb l’ajuda de 900 camells). Només va romandre en peu 60 anys, temps suficient per passar a l’imaginari col·lectiu i esdevenir llegendari.
El Far d’Alexandria
Des de la seva fundació el 332 aC per Alexandre el Gran, Alexandria estava predestinada a grans gestes. El Far, l’última de les Meravelles, va ser la més útil. Ptolomeu Soter, successor del gran rei, el va manar construir el 299aC a l’illa veïna de Faros. La llum del far era indispensable per evitar els nombrosos naufragis dels vaixells contra les roques de la costa.
La construcció del far, durant segles l’estructura habitada més alta del món (124m), es va allargar 20 anys. Diu la llegenda que el mirall del cim (dissenyat per Arquimedes) reflectia el que passava a Bizanci, a 1.250km de distància.
El Far d’Alexandria va funcionar durant 1.700 anys. Un terratrèmol el va danyar i va caure al mar. El 1480, Els musulmans hi van construir la fortalesa de Qait Bey aprofitant-ne les restes.
Fins aquí, les Set Meravelles del Món Antic. Més d’un mil·lenni i mig després, els erudits de l’època van elaborar una altra llista, la de les Set Meravelles de l’Edat Medieval. Els set monuments elegits foren el santuari de pedra d’Stonehenge (Anglaterra), el Colosseu romà, les Catacumbes de Kom el Shoqafa, a Alexandria, la Gran Muralla Xinesa, la Torre de Porcellana de Nanjing, la Basílica de Sant Sofia, a Istanbul, i la Torre Inclinada de Pisa.
Finalment, també s’han escollit les Set meravelles modernes: la Gran Piràmide de Gizeh (l’única de les antigues que es conserva), el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, El Colosseu romà, la Gran Muralla Xinesa, la fortalesa peruana de Machu Pichu, el temple excavat a la roca, a Petra (Cisjordània), i el Taj Mahal indi.
Col·laboració de Marc Farràs per al capítol Visions del passat