Cave
Col·laboració de Alba Conesa per al capítol Visions del passat
La Realitat Virtual es pot definir com el conjunt de formes de presentar informació multisensorial generada per ordinador, que l’usuari rep a temps real.
A banda dels modes de Realitat Virtual més coneguts — bàsicament, aparells en forma de casc i pantalles binoculars omniorientades (BOOM) —, l’any 1992 l’Electronic Visualization Laboratori (EVL) de la Universitat d’Illinois (Chicago) presentava a la conferència ACM SIGGRAPH una tercera opció: el sistema CAVE.
Aquest sistema de recreació digital consisteix en un entorn de vídeo i àudio 3D de la mida d’una habitació de 3x3x3 metres, multipersonal i d’alta resolució. En aquest entorn, la il·lusió de submergir-se en una nova realitat s’aconsegueix mitjançant la projecció de gràfics digitals 3D en un cub format per monitors que rodegen completament l’usuari, i amb un sistema sonor controlat per ordinador que possibilita l’audició d’una multiplicitat de veus simultàniament.
En l’actual configuració de la “CAVE”, els gràfics es projecten en estèreo a dues parets i al terra — tenint en compte que les òptiques dels projectors estan envoltades per miralls. I, a mesura que l’observador es mou dintre dels límits de l’estança, les projeccions estereoscòpiques de l’entorn s’actualitzen i es mouen amb ell.
A diferència d’altres sistemes, per experimentar la Realitat Virtual a la “CAVE” aquest usuari no necessita col·locar-se un casc. En canvi, va equipat amb uns sensors electromagnètics al cap i a les mans, que permeten la correcta perspectiva estereoscòpica i aïllen la posició i l’orientació de l’aparell d’inputs 3D. En concret, utilitza unes ulleres especials (amb un obturador que separa els diferents camps de visió), i explora el món que l’envolta caminant per l’interior de la cova i agafant alguns objectes virtuals amb un aparell en forma de vara.
Sovint, una multiplicitat d’usuaris debaten dintre de la “CAVE”. Un d’ells és l’observador actiu, que controla el punt de referència de la projecció estereoscòpica, i la resta actuen com a observadors passius, de manera que els diferents punts de vista permeten als investigadors intercanviar descobriments i idees.
De fet, el sistema “CAVE” va dissenyar-se per ser una eina útil a la investigació científica. L’objectiu de l’Electronic Visualization Laboratori (EVL) era ajudar els científics a agilitzar determinats descobriments. I, per fer-ho, aquest sistema busca la connexió amb fonts d’informació remotes, supercomputadores i instruments científics a través de xarxes d’alta velocitat.
Més concretament, els motius que van portar a la fabricació d’aquest sistema van ser els següents:
– La voluntat d’aconseguir imatges en color de més alta resolució i una bona percepció envoltant, sense distorsió geomètrica.
– El fet que una menor sensibilitat a la rotació dels caps induïa a error.
– La idea de barrejar l’imaginari de Realitat Virtual amb elements reals (com, per exemple, la mà del propi observador).
– La necessitat de guiar i ensenyar els altres en móns artificials de la forma més activa possible.
El nom seleccionat per a aquest teatre de Realitat Virtual, “CAVE”, és alhora un acrònim de Cave Automatic Virtual Environment i una referència al mite de La Caverna de Plató, on aquest filòsof explorava les idees de percepció, realitat i il·lusió.
Avui en dia, el sistema “CAVE” està essent reconegut als Estats Units com una excel·lent eina de Realitat Virtual. I, en l’àmbit català, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’empresa Gedas Iberia han instal·lat, en aquesta Universitat, un Centre de Realitat Virtual pioner a tot l’Estat que disposa, entre d’altres equipaments, d’una “CAVE”.
Col·laboració de Alba Conesa per al capítol Visions del passat