Edu3.cat

 
Mirem aquests números. Ens suggereixen alguna cosa? Segurament, no. Però si ens diuen que són les coordenades d’uns punts, vet aquí la figura que en resulta. Darrere dels números hi ha, de vegades, imatges que expliquen moltes coses.

VISIONS DE CIÈNCIA

Això són uns dibuixos de Galileo Galileu mostrant el que veia amb el seu flamant telescopi. La Lluna, inesperadament plena de bonys… i Júpiter, amb satèl·lits que l’envolten. Hi ha poques imatges científiques tant eloqüents com aquestes, pel que van implicar.

Una altra imatge significativa: la del químic alemany August Kekulé representant la molècula del benzè. Va ser l’origen de la química orgànica.

Dos investigadors britànics, James Watson i Francis Crick, van tenir una altra visió molt important: la del codi genètic, l’ADN, amb l’estructura en forma de doble hèlix… que té la propietat de poder copiar-se a si mateixa. S’ha dit que aquesta imatge va revelar el secret de la vida. En tot cas, les ciències de la genètica hi estan en deute.

Avui dia, no hi ha res com els ordinadors quan es vol visualitzar un fenomen de manera entenedora. Les muntanyes de dades esdevenen gràfics gràcies als quals s’interpreten regions, tendències, patrons…

Aquesta tasca de crear imatges a partir de dades, amb l’ajut de l’ordinador, es coneix com a visualització científica.

Té moltes aplicacions. Una de les més conegudes és la meteorologia: els mapes que mostren els homes del temps a partir de les informacions enviades pels satèl·lits.

Aquestes tècniques permeten estudiar, com cap altra, els fenòmens potencialment destructius com ara les tempestes, els tornados… Aquí veiem l’evolució d’una sèrie de característiques d’un huracà tristament famós, el Katrina.

Una qüestió sempre inquietant és la dimensió del forat d’ozó que hi ha sobre la Terra. Aquesta pel·lícula en mostra l’evolució.

La Terra, precisament, és un dels motius principals de la visualització científica. Les dades obtingudes pels centenars de satèl·lits que l’envolten permeten moltes interpretacions.

Aquí veiem, per exemple, el relleu del fons marí.

Això és una vista del camp magnètic de la Terra: com més vermell, més dens i, com més blau, menys dens.

L’astronomia és una ciència basada en les imatges, per això la informàtica de visualització n’és una eina, avui dia, indispensable.

Aquí veiem uns conjunts de galàxies. Això és una vista de la suposada matèria fosca de l’Univers, suposada perquè no es pot veure, sinó només calcular.

La mirada dels científics també es dirigeix al món subatòmic. Aquestes són imatges de partícules elementals.

En el camp de la biologia, les imatges ajuden a identificar les proteïnes i, en particular, el comportament dels virus perillosos per a la salut.

Gràcies a càlculs intensius, i a la visualització dels resultats en temps real, els metges poden inspeccionar l’interior dels cossos. Fins i tot, perfilar la cara d’un nadó.

Un dels projectes més notables de la visualització científica és l’L’humà visible. Els cossos d’un home i d’una dona difunts van ser digitalitzats amb tot detall: mesures, colors, textures… El resultat són uns models, d’abast públic, per estudis i investigacions.

Els humans estem especialment preparats per analitzar la informació que ens arriba visualment. Amb els programes de visualització, els ordinadors amplifiquen poderosament aquesta capacitat.

De manera que els ordinadors són màquines de calcular i, segons com, de conèixer.