Zork
Col·laboració de Ricard Planas per al capítol Aventures virtuals
Zork va ser un dels primers jocs de ficció interactiva, seguint amb el llegat que va deixar Colossal Cave Adventure (Aventura). La primera versió va aparèixer el 1978 i els seus creadors van ser Tim Anderson, Marc Blank, Bruce Daniels i Dave Lebling, quatre membres del Dynamic Modeling Group del MIT. Però abans cal fer quatre pinzellades del panorama tecnològic i informàtic del moment que va propiciar la seva aparició.
L’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va ser fundat el 1861 pel geòleg William Barton Rogers. És una de les principals institucions dedicades a la docència i a la investigació en camps com el de la ciència o l’enginyeria. No és d’estranyar que després de veure Aventura es veiessin amb l’obligació (i la motivació) d’investigar més en aquesta línia de jocs d’ordinador.
Als anys 60, DEC (Digital Equipment Corporation) va crear el PDP-10, un ordinador de mida mitjana. El “10”, com l’anomenaven, va guanyar molt protagonisme a les instal·lacions de recerca informàtica i van ser molts els programes que es van escriure especialmente per ell. Un dels més importants va ser un sistema operatiu anomenat ITS (Incompatible Time-sharing System), elaborat al laboratori d’intel·ligència artificial MIT. Aquest programa va ser dissenyat perquè el desenvolupament de software fos més senzill i no comptava amb cap tipus de seguretat donat que estava destinat a un grup reduït de persones. Aquest ordinador va servir com a plataforma base per a l’elaboració de Zork.
El llenguatge de programació utilitzat per escriure el joc va ser el Muddle (MDL). El precusros de Zork, Aventura, estava escrit amb FORTRAN; un llenguatge especialment adaptat al càlcul numèric i a la computadora científica. Va ser desenvolupat de IBM el 1957 i utilitzat en un principi per aplicacions científiques i d’enginyeria. En pocs anys, FORTRAN es va consolidar com el llenguatge més emprat en aquesta branca de la programació, però tenia un problema a l’hora de treballar amb aventures virtuals ja que només aceptaba ordres de dues paraules, cosa que suposava una gran limitació. El 1971, des del Projecte Mac de la MIT es va crear MDL, un llenguatge destinat exclusivament a l’elaboració d’aventures conversacionals; entre els seus principals promotors hi havia Bruce Daniels (també responsable de Zork).
Ja tenien la computadora base i el llenguatge, només faltava un mitjà on llançar-lo, i van fer servir el mateix que emprava Aventura, l’ARPAnet. Arpanet va aparèixer el 1969 i va ser la primera xarxa de connexió entre ordinadors, precursora d’internet. Al principi l’accés no estava restringit, qualsevol podia accedir a la xarxa des dels ordinadors que hi estaven connectats o sabent el número de telèfon apropiat.
Quatre dels membres de la MIT, juntamente amb altres persones, van fundar l’empresa Infocom. En un principi volien dedicar-se a la programació i a la distribución de softwares de gestió, però finalment Zork va ser el seu projecte de presentació. Zork no era el nom que havia de tenir el joc, era simplement com l’anomenaven els seus creadors entre ells. Quan li van posar el nom que tenien pensat, Dungeon, la nomenclatura Zork ja havia agafat massa protagonisme com per canviar-lo i va quedar com a títol.
Hi havia dos problemas a l’hora de llançar-lo a la xarxa. El primer era el seu pes excessiu pels ordinadors domèstics del moment, per la qual cosa es va dividir en tres parts (Zork I, Zork II i Zork III, iniciant la primera saga d’aventures virtuals). La versió comercial de Zork I va sortir el novembre de 1980 i ja estava dissenyat per un PDP-11. El segon era la necessitat de reprogramar el joc a cada sistema abans de començar a jugar-hi. La solución a aquest inconveniente va ser fer d’aquesta decodificació una part del joc. Es va idear un ordinador virtual anomenat Màquina Z, de manera que aquells internautas que volguessin jugar havien de convertir el seu ordinador en la màquina esmentada utilitzant l’anomenat ZIL (un llenguatge creat especialmente pel joc molt similar al MDL).
Zork, igual que la resta d’aventures conversacionals, no utilitza elements gràfics, si no que el jugador disposa d’informació descriptiva (literària) de les situacions en què es va trobant i pot actuar-hi mitjançant accions i ordres escrites des del teclat, que l’ordinador entén com a tals, decodifica i dóna, com a resposta, una nova situació.
Zork té lloc a un laberint subterrani que forma part de Quendor, el “Gran Imperi Subterrani” que ha decaigut i del qual només queden les ruïnes del seu antic esplendor. El jugador és un aventurer sense nom que ha d’anar aconseguint els tresors que s’hi amaguen i avançar pel joc resolent els enigmes i les proves que se li van plantejant. A diferència d’Aventura, Zork presenta un món i una història molt més elaborats, amb informació anterior al temps en què transcorre l’acció. És un món màgic ple de criatures fantàstiques de creació especial pel joc, com ara els Grus. El món de Zork també té el seu propi sistema econòmic que gira al voltant del zorkmid, la seva unitat monetària i un sistema social amb una forta divisió de classes entre els pobres, terriblement explotats, i l’aristocràcia més pedant.
El jugador ha de recórrer el que havia estat l’antic imperi i per sobre de tot, intentar sobreviure a les criatures furtives que encara queden per les terres del “Gran Imperi Subterrani”.
Zork va suposar una revolució dins el gènere de les aventures conversacionals, no només pel fet que incloïa una història de major qualitat que les seves precursores, si no per la sofisticació de l’analitzador sintàctic de què disposava. Si fins llavors les ordres que el jugador podia introduir eren simplemente combinacions de verbs i noms, Zork permetia oracions més desenvolupades, amb la utilització de preposicions i conjuncions; fent-lo molt més pràctic i manejable.
Després de la trilogia de Zork, Infocom va explotar molt més el seu producte, donant pas una trilogia de seqüel·les i, més endavant, a altres productes ambientats en l’univers de Zork, com ara les aventures gràfiques Return to Zork (1993) o Zork Nemesis (1996).
Col·laboració de Ricard Planas per al capítol Aventures virtuals