Els ordinadors són, bàsicament, màquines de calcular. Però, a més a més, són màquines amb les quals es pot interactuar. Per això hi ha programes per interactuar per pura diversió, és a dir, per jugar.
AVENTURES VIRTUALS
Un dels primers programes per jugar va ser l’anomenat Guerra espacial. Consistia a disparar i esquivar els trets enemics sobre una escenificació molt elemental.
William Crowther, un aficionat a l’espeleologia, va dissenyar un joc diferent. Enlloc de disparar i esquivar, es tractava d’experimentar l’aventura de l’exploració d’una cova. El joc portava, precisament, aquest nom: Aventura. No era gràfic, sinó purament textual. Per avançar, calia resoldre proves, enigmes, trencaclosques, etc.
Una altra aventura textual pionera va ser Zork. En aquest cas, enlloc d’una cova, calia explorar el Gran Imperi Subterrani i descobrir-hi un fabulós tresor.
Mentrestant, els jocs gràfics iniciats amb Guerra espacial continuaven progressant. El Pong va ser el primer joc electrònic de consum domèstic.
Però el primer èxit multitudinari dels jocs gràfics va ser el Pac-man o Comecocos. L’atractiu, la senzillesa i l’humor d’aquest joc l’han convertit en un clàssic que encara es practica.
A mesura que les capacitats gràfiques dels ordinadors augmentaven, els jocs d’aventura van anar substituint els textos per imatges.
Casa misteriosa va ser un dels primers a fer-ho. Entre els habitants d’aquesta casa hi havia un assassí. El joc consistia a descobrir-lo abans que et matés a tu.
La recerca del rei va ser un altre joc d’aventures destacat. Farcit de referències a la mitologia grega, romana i celta, procurava una experiència gràfica nova: una il·lusió tridimensional.
Amb La mansió maníaca ja no era necessari escriure les comandes. En lloc de teclejar les ordres agafar, nord, oest, etc., només calia apuntar i clicar les paraules corresponents.
Però el joc d’aventures més famós de tots és Myst.
Tot comença en una illa. No hi ha cap indicació: no sabem on som, ni quin és l’objectiu, ni què cal fer… Només una pacient exploració del lloc, i la resolució de successius trencaclosques, ens permetrà saber què és el que ha passat. No hi ha enemics a batre ni vides a perdre: l’únic repte és reflexionar i descobrir la història que hi ha amagada.
Els germans Miller, els autors del joc, van declarar que Myst estava inspirat en la novel·la L’illa misteriosa de Jules Verne. Darrere de Myst hi ha, efectivament, una narració; en aquest sentit, suposa el primer intent d’acostar joc per ordinador i literatura.
Tot i l’èxit de Myst, a partir de la segona meitat dels anys noranta, els jocs d’aventura van anar perdent popularitat en favor, sobretot, dels jocs d’acció.
Els gèneres, però, s’influeixen els uns als altres. Hi ha, per exemple, jocs d’aventura i exploració, d’una banda, i d’acció i violència, de l’altra.
Un de molt famós en aquest sentit és Tomb Raider; tan famós que la protagonista, Lara Croft, ha esdevingut una icona de la cultura pop.
Sol en la foscor és un joc que transcorre a l’interior d’una tètrica casa poblada de zombis i de criatures amenaçadores. Jugant-hi s’experimenta una sensació de terror, com a les pel·lícules.
La majoria de jocs per ordinador contenen dosis variades de violència, però els jocs d’aventura, en el sentit literari i cinematogràfic, continuen tenint seguidors.
Per a aquest entreteniment que encara no ha arribat a la majoria d’edat, la qüestió és: reflexos… o reflexions?.