Xerox Parc
Col·laboració de Maia Raigorodsky per al capítol L’ordinador personal
Tot va començar l’any 1906 a Rochester, Nova York. En aquesta data encara no existia l’empresa Xerox com a tal, mundialment reconeguda per proveir-nos les fotocopiadores tòner que van revolucionar el món de les fotocòpies i per tant de la informació i el seu traspàs. L’antecedent comercial de Xerox va ser la Haloid Photographic Company, funció de la qual era la fabricació, producció i venda del paper fotogràfic. L’any 1935, aquesta companyia va decidir renovar-se i expandir-se en el mercat, de manera que va comprar la Rectigraph Company, especialitzada en la fabricació de fotocopiadores. Aquesta compra i les aspiracions de la Haloid van fer que finalment, l’any 1947, compressin la llicència d’un nou procés revolucionari anomenat xerografia i que fessin un gran salt cap endavant. La seva patent pertanyia al Batelle Memorial Institute. La xerografia va ser descoberta pel físic Chester Carlson l’any 1938. Simplificant molt, es tracta d’un procés de transferència electrostàtica d’imatges d’una superfície fotoconductiva a un paper. D’aquest procés sorgeix la reproducció o el copiat de les imatges i dels documents.
Va ser la compra de la patent del procés xerogràfic el que va fer que l’empresa guanyés molts diners i va possibilitar, entre altres coses, la fundació d’un laboratori de desenvolupament d’idees i productes nous al 1970, situat al Palo Alto de Califòrnia. Per aquest motiu el nou laboratori va ser anomenat Palo Alto Research Center, o el que és el mateix Xerox PARC. (A l’any 1961 la Haloid s’havia convertit ja en la Xerox Corporation després de l’èxit de la primera copiadora automàtica d’oficina amb paper ordinari). Però, amb quina finalitat va ser creat aquest laboratori?
Com hem vist, el negoci de les fotocopiadores els anava molt bé i Xerox era líder al mercat internacional, però a l’entrada dels anys 70 va haver-hi un auge de centres de càlcul de les empreses i va entrar en crisi el concepte que venia portant Xerox fins aleshores (degut a la pressió de l’entorn i a una nova visió de futur). Què passaria si tots els documents de les empreses deixaven de ser en format paper? En tot cas passarien al format electrònic i la tecnologia de Xerox quedaria obsoleta. Per aquest motiu entre d’altres, Xerox va crear el laboratori: per centrar-se en el desenvolupament de l’oficina digital.
Veiem doncs que es trobaven en una posició pionera en una època de canvi amb nous horitzons, i que van anar desenvolupant invents fonamentals per moltes de les eines indispensables que fem servir actualment. Indubtablement, l’invent més reconegut del laboratori pel seu grau d’innovació va ser la creació de l’ordinador Xerox Alto, amb elements que no s’havien vist mai fins aquell moment, com la interfície gràfica controlada per un ratolí, un processador de textos WYSIWYG (what you see is what you get; ve a dir que el que es veu a la pantalla és allò que s’obtindria per la impressora), una tecnologia d’interconnexió de xarxes anomenada Ethernet o un llenguatge de programació orientat a objectes anomenats Smalltalk. Com podem observar, allò que aleshores era un somni acabat de fer realitat, forma part avui del nostre dia a dia. Aquest ordinador, pels objectius que tenia el laboratori, estava enfocat al món de l’oficina, això explica que el monitor estigués en vertical (pels documents impresos). L’Alto va ser acabat l’any 1974 com a prototip, reclòs al laboratori ja que no van saber aprofitar el seu potencial pel mercat.
És en aquest context quan Apple entra al camp d’acció. A finals dels 70 era quan Apple va començar per primera vegada a vendre accions a grups inversors, i un d’aquests era Xerox. Aquest útlim, va tenir l’encertada impressió que Apple seria el futur (en aquell moment s’estava desenvolupant l’ordinador personal Apple II ) i per aquest motiu va invertir més d’un milió de dòlars en aquesta empresa. La relació d’ambdues empreses va començar sent estrictament d’inversors, però més endavant Steve Jobs va decidir visitar Xerox PARC per veure la tecnologia de l’Alto (per influència d’un ex-treballador de l’empresa Xerox que va passar a treballar a Apple: Jef Raskin, qui va realitzar el manual de programació BASIC de l’Apple II i va dissenyar el model d’ordinador Macintosh). De fet, com hem vist, Xerox no sabia com treure partit del nou invent, i al cap i a la fi estava concebut com a un ordinador personal (però era massa car com perquè només pogués ser aprofitat per una sola persona dins d’una empresa, per exemple) i quan va aparèixer Apple va veure la seva gran oportunitat. D’aquesta manera, Xerox i Apple es van aliar per construir un ordinador potent que integrés tota la nova tecnologia punta de l’Alto però que fos suficientment econòmic com perquè es pogués vendre a persones individuals.
Va ser així com les dues empreses van començar a col·laborar; una amb tecnologia, l’altra amb un desig irrefrenable de llançar-la al mercat. D’aquesta manera va ser com l’Apple Lisa va sortir al mercat l’any 1983, i el Macintosh al 1984. Ja tenim establerts doncs, uns dels primers ordinadors personals de la història (n’hi ha més, com per exemple l’IMB PC (1981) o el Commodore 64 (1982)…). També Xerox, pel seu compte, havia llançat al mercat, l’any 1981, el primer ordinador personal en venta amb interfície gràfica, ratolí, xarxa Ethernet i impressora làser: l’anomenat Xerox Star. No obstant, costava 16.000 dòlars, mentre que l’Apple Lisa en costava 10.000 $ i el Macintosh 2.500$. D’aquí podem deduir el fracàs mercantil del Xerox Star. No obstant, l’entorn gràfic d’aquest i del precedent van ser l’origen de la interfície gràfica d’usuari, tota una gran revolució que ha arribat fins els nostres dies (en formes evolucionades): icones, representacions gràfiques, finestres, teclat, ratolí, la connexió d’ordinadors personals entre sí, etc…
Actualment els ordinadors formen part íntegrament de la nostra civilització amb infinitat d’usos i aplicacions il·limitades que no acabaríem mai de citar, però sovint els seus orígens s’han anat perdent en el coneixement de les persones. Cada cop més, sabem utilitzar més els ordinadors però oblidem que perquè funcionin es necessiten programes, creats sobre bases de procediments algorítmics matemàtics, que no són altra cosa que idees transformades en càlculs. Idees elaborades per persones amb uns mateixos interessos. Persones organitzades en empreses. Empreses com Xerox que va ser suficientment espavilat com per avançar-se al futur i crear el seu laboratori. Un laboratori que va ser essencial pel posterior desenvolupament dels ordinadors més moderns: el Xerox PARC.
Col·laboració de Maia Raigorodsky per al capítol L’ordinador personal