Xanadú

Col·laboració de Sílvia Alcaraz per al capítol Interactivitat

Theodore Holm Nelson va néixer el 1937 als Estats Units. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Swarthmore (Pensilvània) el 1959, va fer un màster en sociologia a la Universitat de Harvard el 1963. El 2002 es va doctorar per la Universitat de Keio, al Japó, amb una tesi sota el títol “Filosofia de l’hipertext”.

L’interès de Nelson per la tecnologia de la informació sorgeix durant la seva etapa com a estudiant de sociologia, els anys seixanta. En primer lloc, Nelson troba una utilitat diferent a uns ordinadors que, fins aleshores, s’havien utilitzat institucionalment. Per exemple, l’ENIAC o primer ordinador electrònic programable tenia finalitats militars i el sistema SAGE, posat en marxa a principis dels seixanta, obeïa a una necessitat de defensa militar. Com recorda el seu propi currículum, Ted Nelson s’interessà per una visió del concepte d’ordinador com a eina personal i pel desenvolupament de programari i documents electrònics per suportar models de negoci. Les seves reflexions culminen el 1963, quan inventa el terme “hipertext” i “hipermèdia”. Més tard, aquests conceptes li permetran dissenyar el projecte Xanadú.

Xanadú neix tant com a conseqüència d’una situació tecnològica favorable com a causa d’inquietuds personals del seu inventor. D’una banda, els anys seixanta els ordinadors són màquines intel·ligents i la relació persona-ordinador ha millorat molt gràcies al descobriment del llenguatge BASIC de programació. De l’altra, els pensaments de Nelson sobre les formes de transmissió de coneixements entre els éssers humans el porta a dissenyar Xanadú com a biblioteca en línia que contingui totes les obres literàries produïdes per la humanitat. Així, Nelson s’apropa als plantejaments que Vannevar Bush feia quan parlava del MEMEX els anys quaranta pel que fa a l’organització no seqüencial de la informació.

Xanadú es dibuixa com un processador de textos que permet tant la creació de nous textos com la consulta d’altres ja emmagatzemats. Els usuaris, doncs, introdueixen textos i els emmagatzemen en un lloc on la resta els pot consultar mitjançant enllaços virtuals. Ted Nelson completava el seu projecte amb un sistema de gestió i cobrament de drets d’autor. Si dins de Xanadú qualsevol usuari utilitzava una obra d’un altre autor, la citava o la incorporava a una de seva, el sistema ho detectaria, cobraria una multa a l’infractor i enviaria els diners al propietari de l’obra.

L’investigador estadounidenc batejà la seva obra inspirat per un poema de Samuel Taylor Coleridge. Com explica Belinda Barnet, Coleridge explica com va tenir un moment d’inspiració i va veure en la seva ment un poema sencer. De seguida es va posar a anotar-lo, però no li va donar temps a acabar perquè va ser interromput per algú. Entristit pel fet que, en reprendre la tasca d’anotació se li havia oblidat la resta del poema, l’escriptor defineix Xanadú com “un lloc de la memòria literal on mai es perd res”. A causa del seu lligam amb l’esperit de l’invent, Nelson va donar aquest nom a la biblioteca universal que dissenyava.

La importància de Xanadú rau en les novetats que aporta en el camp de la informàtica. En primer lloc, es basa en l’ hipertext, del qual Nelson parla per primera vegada el 1965 a l’article “A File Structure for the Complex, the Changing and the Indeterminate”. Nelson defensa aquest sistema en front dels mecanismes d’organització convencional dels textos, ja que l’ hipertext o enllaç connecta els elements automàticament, sense necessitat de tisores ni pegament. El fet que el sistema pugui enllaçar no només textos sinó també imatges suposa una definició més àmplia de l’ i l’apropa a la noció d’hipermèdia, ambdues idees originals a l’època. En definitiva, Nelson proposa un sistema de consulta d’informació que difereix de l’estructura seqüencial pròpia dels llibres.

En segon lloc, l’ estadounidenc destaca els avantatges del sistema de treball a partir d’enllaços virtuals en oposició al del paper i tinta en el sentit que s’apropen més al raonament humà. El resultat de qualsevol treball és fruit d’uns passos que, en el cas de la producció d’un text escrit físicament, no queden enregistrats. Segons ell, el sistema de consulta de dades a partir d’enllaços enregistra el procés de treball pas per pas.

Encara que no va ser dut mai a la pràctica, Xanadú va sembrar les bases sobre les quals van treballar altres investigadors. Per començar, i com reconeix Belinda Barnet, Nelson proposa una nova filosofia dels ordinadors, que vol modelar un sistema d’informació basat en l’estructura del pensament humà i en el procés creatiu que hi ha al darrera de qualsevol acte d’escriptura.

En termes de funcionament, observem en el projecte Xanadú un precedent de l’actual sistema d’Internet “World Wide Web”, en què les dades són emmagatzemades en un lloc i es poden consultar des de molts altres a través d’enllaços. No obstant això, el sistema de detecció de fraus en què confiava Nelson no s’aplica actualment a la xarxa.

Pel que fa al concepte d’hipertext, Luisa Lombana detecta en les pàgines navegables la seva expressió més actual. Encara que va ser desenvolupat molt abans que Internet i com a sistema de preservació de la cultura literària, ha servit com a font d’idees per a la creació del seu llenguatge.

Col·laboració de Sílvia Alcaraz per al capítol Interactivitat