Wilhem Shickard
Col·laboració de Miquel Camacho per al capítol Sumadores
Wilhem Shickard fou un matemàtic i enginyer alemany, pastor luterà i professor universitari de professió, nascut a Herremberg, Wuttemberg, Alemania el 22 d’abril del 1592 i traspassat el 24 d’octubre de 1635 a Tübingem, Wuttemberg, Alemania; suposada víctima de la pesta bubònica que va envair Europa a través de les tropes espanyoles durant la Guerra dels 30 anys entre protestants i catòlics.
Shickard, tot i ser enviat molt jove a una escola monasterial, va créixer entre un pare luterà i escultor, un germà i tiet fuster i un germà arquitecte, fent evident que les inquietuds familiars pels enginys mecànics i la matemàtica van ser una base clara pel jove Wilhem per les seves aficions adultes.
Després de llicenciar-se en teologia i en llengües antigues, va assistir a classes d’astronomia i matemàtica, on aprengué les bases d’aquestes ciències amb el professor Michael Mästlin, professor també de Kepler i promulgador de la obra de Copèrnic.
Sent pastor luterà, conegué a Johannes Kepler, que acabava d’escriure Harmonia del món, i que havia retornat a la seva ciutat natal, Tübingem, on Shickard exercia com a pastor luterà, per tal donar suport a la seva mare, sotmesa a un procés de bruixeria.
En aquella època, l’astrònom estava interessat en les taules matemàtiques de Napier, i va proposar a Shickard, aficionat a la fusteria i a la matemàtica, a col·laborar en l’elaboració de gravats pel seu següent llibre i a assistir-lo en el càlcul mitjançant taules.
Durant aquests anys, Wilhem va combinar aquesta afició matemàtica amb les classes d’Hebreu a la universitat de Tübingem. En aquestes lliçons va desenvolupar la seva creativitat a través d’alguns manuals i mecanismes configurats per ajudar els seus alumnes, com la “Hebraea Rota”, una roda per conjugar verbs en hebreu; o manuals ràpids per aprendre llengües. Paral·lelament, va mantenir la seva afició en l’astronomia i la cartografia, dels quals en destaquen les projeccions còniques de les estrelles (Astroscopium, 1623) o diversos mapes (Kurze Anweisung, wie künstliche Landtafeln auss rechtem Grund zu machen,1629).
Però l’avenç més important de Shickard va produir-se el 1623, quan va comunicar a Kepler la invenció d’una màquina, “Rechenur” o Rellotge-calculador. Aquest mecanisme, basat en els logaritmes de Napier, consistia en la rotació d’uns cilindres dins una carcassa, i que donava com a resultat la suma, resta, multiplicació i divisió de números de fins a sis xifres.
Immediatament, Kepler va mostrar interès per la màquina i en va demanar una. Però aquesta mai va arribar a les seves mans, atès que un incendi va destruir-ne la totalitat. A partir d’aleshores, el rellotge-calculador va passar a l’oblit; desconegut per gran part de la elit científica (excloent casos concrets com Kepler o Jost Bürgi) i eclipsada per altres màquines sumadores funcionals, com les de Pascal o Leibnitz, lleugerament posteriors a la seva.
No va ser fins tres segles desprès, el 1935, quan a partir de la troballa d’escrits de Shickard a Kepler per part de l’historiador Franz Hammer, es va reconstruir la “Rechenur”, a càrrec del matemàtic Bruno Von Freytag l’any 1960. El rellotge-calculador, es basava en la rotació de sis engranatges i una roda mutilada que rotava la següent roda a una desena volta de la primera, amb un dispositiu capaç de determinar errors en les operacions de més de sis xifres. Segons Von Freytag, el prototip reconstruït va determinar que la màquina projectada per Shickard calculava correctament, i hagués estat una eina molt útil per tots les matemàtics i astrònoms del segle XVII.
Shickard va mantenir el seu interès per l’astronomia i matemàtica, i el 1631 va passar a impartir les classes del seu professor Mästlin i va seguir ocupant les seves aficions amb l’ensenyament de mecanismes tècnics d’hidràulica, arquitectura i fortificació. El mateix any, va publicar l’Ephemeris Lunaris, un manual que calculava la precisió exacta de la lluna en cada moment i va sumar-se a favor de l’heliocentrisme de Kepler, tot i les reticències eclesiàstiques a viure en un món que no fos geocèntric.
Desprès de la batalla de Nördlingen, el setembre de 1634, quan l’exèrcit catòlic va guanyar a l’exèrcit protestant gràcies al suport dels reforços espanyols, es va ocupar Tübingem i es va difondre la pesta bubònica, que va matar a milers de persones, entre les quals l’esposa, fills i el propi Shickard.