Telepresència

Col·laboració de Alba Panadero per al capítol Realitat virtual

Telepresència és un terme creat per Marvin Minsky i significa presència remota. Aquesta és un mitjà que proporciona a la persona la sensació d’estar físicament en un altre lloc per mitja d’una escena creada per ordenador.

La tecnologia de la telepresència vincula uns sensors remots en el món real amb els sentits de la persona la qual l’està operant. Els sensors utilitzats es poden trobar instal·lats en un robot o en els extrems d’alguns aparells, d’aquesta manera l’usuari pot fer servir l’equip com si fos una part de seu propi cos.

Per tant, la telepresència contempla, com a element indispensable, un grau d’immersió que involucra l’ús del control a distància, per exemple, la webcam no està considerada una tecnologia al cent per cent un sistema de telepresència, ja que aquest situen a l’observador en un món real captat per càmeres de vídeo situades a unes posicions amb una certa llunyania al lloc on que s’està utilitzant l’aparell, i permet la manipulació remota d’objectes reals mitjançant braços robotitzats. És a dir, que l’usuari està interactuant amb el món real però està situat en un espai diferent a on ell es troba en aquell moment.

Aquesta tecnologia té un futur molt prometedor, ja que és una tecnologia extremadament útil. La pròpia NASA té intenció d’utilitzar-la com a recurs d’exploració planetària. No obstant, com a ús emergent més habitual, hi ha la celebració de reunions virtuals, on els diferents contertulians equipats amb sistemes de vídeo i àudio i connectats a un servidor, poden donar lloc a un escenari comú interactuant amb les altres persones que hi participen com si es trobessin en un mateix espai físic.

La primera empresa amb èxit comercial va ser Teleport, que posteriorment es va convertir en TeleSuite. Aquesta va ser fundada el 1993 per David Allen i Harold Williams que es van adonar que els homes de negocis tenien que estar en constant moviment per assistir a reunions importants, i van considerar la idea de desenvolupar una tecnologia que podria permetre a aquests homes anar a totes les reunions sense traslladar-se.

La telepresència és una qüestió de graus d’immersió. És impossible que una persona percebi les mateixes sensacions i estímuls quan està interactuat amb una altre directament, o quan ho fa a partir d’una situació de telepresència. És evident que l’usuari experimenta diferències segons l’aplicació que estigui usant, a més, a mesura que les pantalles van creixent més immersiva és l’experiència.

La telepresència i la realitat virtual tenen diversos punts en comú que s’han de considerar:

• S’expressen en un llenguatge gràfic tridimensional.
• Són dinàmics i operen a temps real.
• Incorporen a l’usuari a l’interior del mitjà computeritzat.
• Integren a l’usuari al món virtual en què ingressa.
• Posseeixen la capacitat de reaccionar davant l’usuari, oferint-li, en una modalitat més avançada, una experiència immersiva, interactiva i multisensorial.

No obstant, també hi ha punts que entren en conflicte quan s’intenta comparar la telepresència amb la realitat virtual, la principal és l’entorn on van les accions realitzades. En el cas de la telepresència van a un ambient real, en canvi, en la realitat virtual en el cas de ser una realitat virtual immersiva van a un ordinador. Tanmateix, l’usuari d’una tecnologia de telepresència té l’extraordinària sensació d’estar a un altre lloc sense la necessitat de utilitzar ulleres o qualsevol equip especial.

La clau de la telepresència no és estar present en la distància, sinó que es centra en la immersió, és a dir, l’usuari està en contacte amb una altre persona com si realment estigués al seu costat. Per tant, s’ha d’entendre que amb la telepresència es poden trencar les fronteres físiques i materials, s’aconsegueix superar el món físic, ja que no és necessari estar en un determinat lloc per realitzar una acció. A més, no és una altre realitat ficcionada, principi de la realitat virtual, sinó que amb la telepresència es pot modificar la realitat físic de qualsevol.

La telepresència a més de utilitzar-se per fer conferències, es pot utilitzar en altres situacions molt diverses. Per exemple, per accedir a entorns perillosos o les persones estarien exposades a productes tòxics, o per desactivar explosius, etc. Un altre ús molt important seria el de la cirurgia a distància, que permet atendre més ràpidament els pacients, ja que no hi ha la necessitat d’esperar al metge especialitzat perquè pot fer la intervenció des de l’hospital on treballa habitualment. També cal mencionar la creixent consolidació de la telepresència en els camps de l’educació i l’art, a més de als mitjans de comunicació i en la cultura popular com seria la televisió, en sèries com Star Trek o 24, el cinema, en pel·lícules com The Matrix o Avatar, i recentment en els videojocs i en les comunitats de realitat virtual, com Second Life.

Finalment, s’ha de reflexionar sobre les funcions que pot realitzar la tecnologia de la telepresència i analitzar qüestions com: si es pot considerar un gran avenç a potenciar des de el punt ètic que posseïm, sobre els conflictes entre els éssers humans que pot generar el seu mal ús, si el món que entenem passa a ser mentalitzat i deixa de ser una casualitat física, o les conseqüències que pot causar mitjançant la telepresència qualsevol usuari al poder modificar la realitat d’un altre que es trobi a milers de kilòmetres de distància.

Col·laboració de Alba Panadero per al capítol Realitat virtual