Telègraf òptic

Col·laboració de Hipólito Sánchez per al capítol Telegrafia

A finals del segle XVIII el francès, Claude Chappe, va inventar un sistema òptic de comunicacions terrestres. Va ser el primer sistema que va permetre la transmissió de missatges complexes. Antigament s’utilitzava fum o foc, però, Chappe va dissenyar un sistema de braços mecànics mòbils situats sobre una torre, de manera que es pogués veure amb la distància amb tota claredat.

Aquest mecanisme estava compost per dos braços curts articulats, i, situats en els extrems d’un altre central llarg. Fent combinacions amb totes les possibles posicions que es podien obtenir, donava suficients símbols per representar l’alfabet romà, els números i altres símbols. Els braços es movien mitjançant palanques situades dintre del edifici i unides per mig de cables. Els braços a munt reproduïen les posicions de les palanques a baix.

Un observador amb un telescopi observava la torre anterior i cantava la senyal rebuda; l’operador la reproduïa en aquesta torre comunicant-lo d’aquesta manera a la torre següent.

Les torres estaven situades en els cims de les muntanyes distanciades entre sí segons el tipus de terreny on es trobaven i les condicions meteorològiques concretes de la zona on es situaven. Tot i això, la mitjana de distància d’una torre a l’altre eren de 12 a 15 KM. Els operadors anaven retransmetent segons els anava arribant el missatge, sense esperar-se ha haver-ho rebut sencer. D’aquesta manera els missatges eren molt més ràpids que qualsevol persona a cavall, tal i com es feia anteriorment al invent del telègraf òptic.

La primera cadena de torres que es va establir va ser entre París i Lille, i, el primer missatge rebut en París va ser al 1794. Aquest primer missatge va recórrer 230 Km. i 22 torres. Els operaris experts podien transmetre missatges a una distància de 1000 Km. En un temps record per l’època, trigava 30 minuts en arribar al seu destí, 1000Km. més enllà.

A aquest sistema de transmetre missatges, o, informacions se li va denominar telègraf, (del Grec tele = lejos y graphos = escritura) comunicació a la distància, l’èxit d’aquesta nova manera de transmetre va ser immediat. Napoleó va omplir tota França amb una xarxa de telègraf òptic; la resta de països no van trigar en seguir els passos del seu col·lega francès.

El desenvolupament del telègraf òptic, sobretot, va ser possible gràcies a la millora de les òptiques que van permetre construir utensilis per millorar la visió a grans distàncies, el que permetia allargar els espais entre cada estació telegràfica i la següent, el que feia més econòmic el tendit de les xarxes. Les noves lents acromàtiques, que no presentaven aberració cromàtica, tenien una precisió molt mes gran, i la seva tècnica de construcció permetia fer-les mes grans i amb mes potència d’augment. A més, Durant el segle XVIII s’estableix el pensament il·lustrat en tota Europa, això fa que des de les cúpules de poder se impulsi de manera decisiva tot avanç científic-tecnològic.

Un dels problemes que va plantejar el telègraf òptic va ser que el símbol o senyal produïts era pla, de manera que havia de ser llegit de front. Un telègraf vist des del lateral no presentava informació. Aquest fet obligava a que els traçats fossin gairebé rectilinis i feia que donar una corba fos realment complicat. A més, de nit era poc fiable, tot i que es van realitzar probes amb fanals, però, no va ser satisfactori en cap racó d’Europa. D’una altre part, amb pluges intenses, boira, neu o xafogós extrema, es feien pràcticament invisibles les estacions contigües, així, doncs, s’havien d’interrompre les transmissions.

Col·laboració de Hipólito Sánchez per al capítol Telegrafia