Sputnik
Col·laboració de Cristina Fort per al capítol La xarxa de xarxes
L’origen i el significat del satèl·lit Sputnik el trobem a la Unió Soviètica, i d’aquí en coneixem la seva etimologia: Sputnik, en rus, vol dir ‘company’.
Aquest va ser un satèl·lit dins d’una serie de naus espacials robòtiques. El primer de tots, Sputnik1, trencà esquemes a nivell mundial ja que va ser el primer llençament a l’espai d’un objecte creat per l’espècie humana, enlairat per orbitar al voltant del nostre planeta.
El llençament es va produïr el 4 d’Octubre de 1957, com una petita part demostrativa de l’any International de la Geofísica, on es pretenia demostrar la viabilitat i utlitat dels satèlits artificials per explorar l’atmòsfera. L’Sputnik 1 media 58cm de diàmetre, i pesava aproximadament 84 Kg.
Un cop enlairat es va comprovar que cada òrbita elíptica que feia al voltant de la Terra durava uns 96 minuts.
Motoritzar el satèl·lit va ser feina d’operadors de ràdio amateurs, els quals ja havien provat un mes abans l’Sputnik R-7. Tot i que l’Sputnik1 no era visible des de la Terra, si que ho sera el Sputnik R-7.
Tres anys més tard, al 1957 es va produïr el llençament del Sputnik 2. Aquest ja amb passatger a bord, una gossa anomenada Laika. Els creador d’aquesta peça no podien assegurar el retorn de la nau espacial, i amb ella cap dels passatgers; és per això, que la gossa Laika va ser la primera en enlairar-se a l’espai.
Només un any més tard, el 17 d’Abril de 1958 es va intentar fer l’enlairament de l’Sputnik3, sense èxit. El 15 de Maig del mateix any, però, un nou enlairament va funcionar. Aquest portava diversos instruments útils pels estudis geofísics que pretenien dur a terme els creadors. Tot i així, la grabadora que hi van instal·lar va resultar inútil, no va fundionar.
Dos anys més tard, el 15 de Maig de 1960 es va enlairar el Sputnik4. Aquest va ser el primer enlairament examinat, i usat per enlairar humans. Quan es preveia la tornada, hi va haver un problema amb el sistema de guia per aconseguir fer-lo tornar ja que es va marcar la direcció contrària, així que en comptes de fer que la nau entrés de nou dins l’atmòsfera, el satèl·lit va moure’s a una òrbita encara més enlairada, i es va perdre la seva senyal i ubicació. De fet, va aparèixer a l’atmòsfera dos anys més tard, al 1962, quan un objecte identificat com a part del Sputnik4 va ser trobar a un carrer de Wisconsin (USA).
Un altra nau, aquest cop l’Sputnik5 va ser enlairada el 19 d’Agost de 1960 amb les gosses Belka i Strelka, 40 ratolins, 2 rates i diverses plantes a bord. La nau espacial va tornar a la Terra el dia següent amb tots els animals sans i estalvis.
L’Sputnik6 va enlairar-se cinc mesos més tard amb els gossos Pchelka i Mushka a bord, qui van morir a causa d’una descàrrega inesperada.
Durant el 1961 es van enlairar tant l’Sputnik7, Sputnik8, i Sputnik9 i van no van presentar anomalies en quant a enlairament i arribada.
L’Sputnik10 va ser l’última nau enlairada només amb animals a bord, aquest es va dur a terme el 25 de Març de 1961, i és que durant el mes seguent, el 12 d’Abril de 1961 es va dur a terme l’enlairament del Vostok 1, on el rus Yuri Gagari es va proclamar com el primer humà a l’espai.
És evident que l’època i el lloc on que es van produïr tots aquests avenços a nivell espacial va ser especialment decisius pel que fa el naixement declarat de l’anomenada guerra competitiva a l’espai. On els Estats Units i Rússia lluitaven a marxes forçades per aconseguir els màxims avenços en el menor temps possible.
Així, l’èxit i tota la sèrie de canvis que van suposar tots els enlairaments de l’Sputnik, van causar una espectacular sopresa als Estats Units, després de diversos insatisfactoris enlairaments (Explorer1, Score, Courier1B).
Tot i així, la crisi de l’Sputnik, causada pel pànic americà sota la suposada amenaça mundial relacionada amb els avenços espacials amb el que comptava la Unió Soviètica, va ser el principal detonant d’aquesta cursa espacial en la que els Estats Units van iniciar un procés de desenvolupament naval en el qual van crear l’Agència de Recerca de Projectes Avançats, i dins aquesta la DARPA i la NASA, implicant doncs, un increïble increment de les inversions del govern americà tant en recerca científica com en educació (va ser en aquesta època quan va sorgir una de les generacion d’enginyers aeronàutics més destacats en el seu àmbit).
Evidenment, l’amenaça sota la que els Estats Units temient tant, tenia certa relació amb el rol social i les conseqüències que tenia l’Sputnik, ideat també com una espectacular eina de propaganda per la Unió Soviètica, i també pel seu líder Nikita Khrushchev.
Dwight Eisenhower era el president d’Estats Units en aquell moment, qui des del principi va treure importància a l’Sputnik, i la seva creació. D’altra banda, molts americans el consideraven com una arma nuclear simbòlica.
Col·laboració de Cristina Fort per al capítol La xarxa de xarxes