Spectrum

Col·laboració de Albert Solà per al capítol L’ordinador personal

Paraules com Gauntlet, Out Run, Operation Wolf, Phantomas, Manic Miner o Double Dragon són només algunes de les que tenen en el seu record aquells que han tingut la sort de disfrutar d’una màquina com l’Spectrum. Jocs mítics per un ordinador personal, de Sinclair, que va ser tota una revolució a principis dels anys 80. Va tenir diversos competidors, com el Commodore 64, l’Atari, l’Amstrad CPC o els diferents models de l’MSX, però cap va arribar a tenir el gran carisma del ZX Spectrum de Sinclair.

A la competència americana de Sinclair d’Apple i Commodore se li afegia la local a Anglaterra, amb l’aliança d’Acorn amb la BBC per fabricar ordinadors per a les escoles. Era l’any 1982, i Sinclair va sorprendre el món amb el poderós ZX Spectrum, que va sortir a la venda a la meitat de preu que els seus competidors. L’Spectrum era un ordinador compacte, petit i personal, un dels primers que era suficientment assequible com per a arribar a tots els públics. Era l’època en què l’autèntic monstre de la informàtica, el PC d’IBM, començava a sorgir, encara amb preus massa alts pel gran públic.

Sinclair la va encertar de ple amb l’Spectrum, un ordinador de 8 bits amb un microprocessador Zilog Z80 que estava muntat en una carcassa amb un teclat i no tenia monitor. Es podia connectar a qualsevol televisor per veure els seus continguts. Els primers models van aparèixer amb 16KB i 48KB de memòria RAM, i eren evolució dels models ZX80 i ZX81 de Sinclair. El seu intèrpret de llenguatge era BASIC, que també es va utilitzar en altres ordinadors de l’època. Una resolució de 256×192 píxels en lluminositat i de 32×24 en color, amb 8 colors simultanis per pantalla. Per al so tenia un canal únic que podia emetre 5 octaves diferents.

Basic permetia crear petits programes de càlcul a l’Spectrum, però també s’hi van implementar altres llenguatges de programació, com el C, el Pascal o el Modula-2. El sistema de càrrega dels programes i dels jocs, que van ser l’autèntic motor de l’èxit de la màquina, era mitjançant una cinta de cassette. Les cintes d’àudio normals i corrents emmagatzemaven la informació en so, que es transmetia a l’ordinador de forma seqüencial. La càrrega mitjana d’un joc podia durar entre cinc i deu minuts.

Els jocs van ser la part més important del negoci dels ordinadors compactes de l’època. Empreses com Activision, Gremlin, Ocean, US Gold, Activision, o les espanyoles Erbe Software o Dinamic van ser algunes de les encarregades de desenvolupar el software per a les màquines de 8 bits dels anys 80, amb gran èxit. Jocs que, tot i el seu temps de càrrega i la seva poca capacitat gràfica i sonora, van marcar una època i un estil, amb arguments originals i imaginatius. Entre ells, Sabrewulf va ser el més venut de tots en la història d’Spectrum, amb 350.000 còpies. La indústria va créixer exponencialment, conscient de les possibilitats d’un gran nínxol de mercat. Centenars de jocs van ocupar aquest mercat i són considerats avui relíquies pels col·leccionistes. Alguns com Fernando Martín Basket Master o Emilio Butragueño van ser els jocs espanyols més venuts de la història fins aquell moment.

Actualment i per als més nostàlgics, es pot tornar a disfrutar fàcilment dels jocs de l’Spectrum de Sinclair gràcies als emuladors per a PC. Tan sols instal·lant un programa a l’ordinador es pot accedir de forma ràpida i gratuïta a tots els jocs que van marcar una època. A més els emuladors ens permeten gravar i aturar la partida, a banda d’estalviar-nos el temps de càrrega, és clar. D’altra banda també existeixen pàgines web que recopilen alguns jocs dels anys 80 dels quals se n’ha fet un remake, millorant gràfics i so però sense perdre’n l’essència de l’original.

La versió nord-americana de l’Spectrum que es va comercialitzar als Estats Units per competir amb Commodore es va anomenar Timex. Després d’un any difícil per l’aparició de nous perifèrics de la competència, va arribar l’evolució del ZX d’Spectrum l’any 1985, amb l’aparició del ZX Spectrum 128, que tenia 128KB de memòria RAM. La màquina no estava però a l’alçada de les possibilitats de l’època, i va aparèixer massa tard per evitar la crisi de Sinclair, amb greus problemes econòmics. Un any més tard Amstrad, el seu gran rival europeu, va comprar Sinclair. Amstrad va llançar al mercat nous models de l’Spectrum 128, un amb unitat de cassette i un altre amb unitat de disquete incorporada a la mateixa carcassa i amb nous xips d’àudio i de video.

L’Spectrum va comercialitzar-se fins el 1991, quan, després d’haver suportat bé la competència de les consoles de 8 bits (Master System de Sega i Nintendo 8bits), l’èxit de les màquines de 16 bits (Commodore Amiga i Atari 500) i de les consoles de 16 bits com la Megadrive va posar fi a l’era del vell i recordat Spectrum.

Col·laboració de Albert Solà per al capítol L’ordinador personal