Sintetitzador
Col·laboració de Leticia Martin per al capítol Música digital
Un sintetitzador és l’eina, o fins i tot instrument, més important dins de la generació i manipulació de sons dins la música electrònica. És, per tant, una eina dissenyada per a produir sons de forma artificial (ben bé com un instrument), tot i que ho fa utilitzant diferents tècniques de tractament digital. El que és més important, però, és que la seva consolidació com a eina i instrument (als anys 70-80) va significar una autèntica revolució per a la interpretació directa de la música electrònica a l’escenari, sobretot per les possibilitats de mescla i de continuïtat musical que oferia.
Malgrat els primers sintetitzadors es van construir a la dècada dels 20, no va ser fins els anys 60 que el seu ús es va popularitzar i, per tant, massificar. En un principi va quedar reclòs a ser una eina experimental que només alguns compositors d’avantguarda es van atrevir a fer servir en les seves obres (com per exemple Stockhausen). Va ser ja a finals dels 60 que el sintetitzador es va allunyar d’aquesta faceta ‘experimental’, ja que alguns artistes van demostrar que el seu enorme ventall de possibilitats també permetia adaptar-lo a la música tradicional. Aquest pas d’apropament va significar també que les marques comencessin a fabricar models més petits i més senzills. No va ser fins l’arribada de la tecnologia digital que el sintetitzador va assolir les possibilitats de manipulació electrònica que té avui en dia. Una de les aportacions d’aquesta tecnologia digital va ser l’adaptació del MIDI, que permetia, entre d’altres coses, la comunicació entre un sintetitzador i un altre. De la mateixa manera va afectar la invenció dels samplers, que va permetre que actualment un sintetitzador pugui arribar a simular qualsevol tipus de so existent.
El sintetitzador digital, en definitiva, és una eina que crea sons mitjançant la manipulació directa de corrents elèctrics (ben bé com qualsevol altra eina de manipulació sonora de forma analògica), mitjançant la manipulació d’una o més ones digitals i a través de la modificació d’algun dels valors propis de l’ona (amplitud, freqüència, etc.). Un cop aquest senyal queda modificat dins del sintetitzador, el propi aparell envia aquests corrents elèctrics per produir vibracions a aparells d’amplificació. Les possibilitats que ofereix tan per la modificació com per la creació de sons són moltes. Totes acostumen a controlar-se des d’un teclat pianístic o mitjançant sistemes de vent o percussió (tot i que no és tan habitual).
La feina que fa el sintetitzador és, com bé indica el seu nom, sintetitzar les ones sonores de diferents formes. La síntesi substractiva, per exemple, consisteix a filtrar el senyal generat per un oscil·lador (una ona sonora, per exemple, que ha de ser rica en harmònics per augmentar les possibilitats de manipulació); la síntesi substractiva és un sistema de modificació que depèn completament dels filtres que s’apliqui a l’ona, i aquest filtres els podem classificar per la seva funció de transferència i l’ordre (quines freqüències deixa passar). Els més coneguts són el Low Pass (anul·la les freqüències més altes), el High passa (anul·la les més baixes) i en Band pass (permet passar només un rang de freqüències). En definitiva, la síntesi substractiva el que fa és treure freqüències, per així canviar el color del so resultant
Un altre tipus de síntesi és la síntesi additiva, que s’utilitza sobretot per la manipulació d’ones secundàries (que són les que generen els harmònics) i, per tant, a la manipulació dels timbres. La síntesi granular, en canvi és una tècnica que es basa en la concepció del so com a petites partícules que es manipulades per a modificar els sons a partir de la periodicitat de la seva altura. Altres tècniques de síntesi molt diferents, però també dutes a terme pel sintetitzador són la síntesi wavetable o la síntesi per modulació; la primera consisteix en mostrejar digitalment un so i la seva reproducció selectiva (loops, desplaçament de tons, sobremostreig o interpolació); la segona és un sistema de variació de la freqüència de la ona principal o bé de la seva amplitud (és el que es coneix com a freqüència modulada o amplitud modulada, termes molt coneguts pel seu pes en les ones de radiodifusió).
Col·laboració de Leticia Martin per al capítol Música digital