Simulador de vol
Col·laboració de Joan Terrades per al capítol Animació digital
Tot simulador intenta reflectir l’existència i manipulació d’un element, que pertany a un sistema real, el qual permetrà obtenir sensacions, més o menys versemblants, dins d’un mon virtual. Els resultats obtinguts serveixen per entendre el comportament del sistema i estudiar noves millores.
Per tant un simulador de vol es una replica, una copia d’un sistema extret del món existent per traspassar-lo a l’interior d’una computadora, amb el fi de viure una experiència, en aquest cas, volar i desplaçar-se en un espai tridimensional mitjançant moviments vectorials o relatius en qualsevol sentit. Per aquest propòsit s’utilitza una rèplica digital d’una aeronau, que pot ser: un avió, un dirigible, un globus aeroestàtic o un helicòpter.
La carrera de la simulació en l’aviació comença uns anys després del descobriment del aeroplà pels germans Wright l’any 1903. Els primers, com el Sander Teacher creat al 1910 o el Link Trainer l’any 1929, eren destinats per l’aprenentatge de pilots militars durant la I i II Guerra Mundial. Al 1940, s’introdueixen computadores analògiques per resoldre equacions en l’espai tridimensional, lo qual donarà pas als primers simuladors electrònics.
Al 1948 es desenvolupa el primer simulador pel transport civil, aquest consistia en una enorme estructura que mantenia un cert realisme amb el Stratocruiser. El simulador fou creat per Curtiss Wright i va ser el primer en introduir sistemes de moviment precisos que responien a les ordres donades pel pilot.
A finals dels anys 50 e inicis dels 60 entren en ple funcionament les computadores digitals i evoluciona la interactivitat. Les cabines de simulació obtenen una major sofisticació gracies a la instal·lació de diversos eixos en la base, els quals ofereixen un desplaçament mes sofisticat. Als anys 70 i 80 els especialistes en la construcció de simuladors es centren en la millora de les pantalles i dels gràfics, potenciant el paral·lelisme amb l’entorn real.
L’evolució tecnològica, dels últims anys, ha afavorit el realisme no solament amb la qüestió gràfica, si no també amb la interfície, es a dir, la concessió de l’home amb la màquina.
Avui en dia l’oferta de simuladors en el mercat disposa d’una gran diversitat, que s’inicia amb els videojocs i finalitza amb els dissenys específics i d’elevat cost com el LAMARS (Large Amplitude Multi Mode Aerospace Research Simulator), instal·lat en la base Wright-Patterson Air Force, Ohio. Ofereix una gran sensació de realitat i esta equipat amb el “Instructor Operador Stations” (IOS), mecanisme que possibilita la recreació de qualsevol situació extrema com despreniment de fuselatge, error en el tren d’aterratge, etc.
Avui en dia la simulació aèria, civil com militar, possibilita:
1.- Provar nous dissenys abans de construir-los.
2.- Simular les condicions adverses que enfronten els pilots i les màquines.
3.- Ajudar a millorar les condicions de seguretat, tant dels aviadors com dels passatgers.
4.- Ensenyar l’art del pilotatge.
5.- Augmentar l’eficàcia d’us dels panels de control.
6.- Recrear escenes del passat com a mitja de valoració.
En definitiva els simuladors moderns, com els “Full Motion Simulator”, no han set dissenyats per ensenyar el funcionament d’una aeronau, sinó més aviat per oferir a l’aviador la capacitat d’actuar davant de circumstancies adverses, sense posar en perill cap vida humana i reduint costos de material.
Una de les ultimes novetats aparegudes en Espanya en el camp de la simulació consisteix en un projecte de la companyia Indra. Alguns dels seus clients son la Marina americana, el exèrcit espanyol, el metro de Bilbao o el AVE.
Els simuladors patentats per Indra i exportats per Europa, EEUU, Amèrica Llatina y Asia, serveixen per ensenyar als pilots d’avions militars i comercials, com també d’helicòpters, conductors de trens i autobús. Tot aspirant aprèn a controlar la percepció de l’espai i reaccionar correctament en situacions adverses, per tal de millorar els seus reflexes.
Col·laboració de Joan Terrades per al capítol Animació digital