Samuel Morse

Col·laboració de Leticia Sierra per al capítol Càlculs elèctrics

Samuel Finley Breese Morse va néixer el 27 d’abril de 1791 a Charlestown, Massachussets i va morir el 2 d’abril de 1872 a Nova York, fou l’inventor del telègraf. Inicià els seus estudis a l’Acadèmia Philips de Adover, d’on va passar al Yale College.

Durant els seus primers anys d’estudiant va descobrir una certa vocació per la pintura, activitat a la qual es dedicà inicialment, però també es sentia atret pels recents descobriments i experiments relacionats amb l’electricitat. Durant una temporada treballà per a un editor a la ciutat de Boston i desprès va viatjar a Anglaterra per estudiar pintura a la ciutat de Londres. Va esdevenir un retratista i escultor d’èxit, el seu quadre més conegut es un retrat de La Fayette que va pintar el 1825, no obstant, es va especialitzar en la pintura d’escenes històriques. Quan tornà als Estats Units s’adonà que aquest tipus de pintura no agradava als seus compatriotes i tornà a fer un gir vers el retrat, sent considerat un dels millors retratistes del país per part dels grups intel·lectuals més distingits de Nova York. El 1826 fou un dels fundadors i el primer president de l’Acadèmia Nacional de Dibuix en aquesta ciutat.

Als 27 anys va conèixer Lucrecia Walker una jove bella i culta de la qual es va enamorar. La parella es va casar i set anys desprès ella va morir, deixant enfonsat l’artista el qual, a més a més, va haver de cercar-ne els recursos per mantenir als seus tres fills. Malgrat ser un bon pintor, no va guanyar gaires diners durant aquells anys, malvivint amb els seus escadussers ingressos. De vegades va arribar a passar dies sense menjar esperant el pagament d’un quadre o d’una classe de pintura.

El seu latent interès pels temes relacionats amb l’electricitat es va concretar durant la tornada d’un viatge per Europa el 1832. Durant la seva estança a Yale, mentre estudiava, va aprendre que si s’interrompia un circuit es veia una mena de fulgor i se li va ocórrer que aquestes interrupcions podien arribar a emprar-se com un mitjà de comunicació. Aquesta possibilitat el tenia obsessionat. A l’arribar a terra d’aquell viatge, ja havia dissenyat un prototipus de telègraf i començava a desenvolupar la idea d’un sistema telegràfic de filferros amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse va dur a terme la primera demostració pública amb el seu telègraf. A l’edat de quaranta-un anys es dedicà a la tasca de construir un telègraf pràctic que despertés l’interès en l’aparell del públic i del govern, per tal de desprès poder-lo posar en marxa. El 1835 va aparèixer el primer model telegràfic desenvolupat per Morse. Dos anys més tard abandonà la pintura per dedicar-se en exclusiva als seus experiments, decisió que a la llarga enfosquiria els seus mèrits com a pintor.

El 1838 havia perfeccionat el seu codi de senyals mitjançant la combinació de punt i ratlles, el qual es conegut mundialment com “Codi Morse”. Va intentar implantar línies telegràfiques primer als Estats Units i desprès a Europa, però tots dos intents varen fracassar. Finalment, però, Morse va aconseguir davant el Congrès del seu país que es presentés un projecte de llei per tal de proporcionar-li 30.000 mil dòlars designats a construir una primera línia telegràfica d’uns 60 quilòmetres de longitud. Varis mesos desprès el projecte fou aprovat i la línia s’estengué al llarg de 37 milles entre Baltimore y Boston.

El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre el seu famós primer missatge telegràfic reproduint una pregunta d’una cita bíblica que deia: “Que ens ha forjat Déu” (“What hat God wrought“), enviant-lo, des de la Cort Suprema dels Estats Units situada a Washington D.C, al seu assistent Alfred Vail, el qual es trobava a Baltimore, Maryland. Malgrat la seva extraordinària feina, Morse, va haver d’enfrontar-se a gent supersticiosa que considerava el seu invent com a maleït. Tanmateix, aquest invent s’estava desenvolupant simultàniament per altres científics d’altres països, per la qual cosa Morse es va veure obligat a mantenir llargs litigis per tal d’obtenir els drets del seu sistema; els quals, finalment, li foren reconeguts per part de la Cort Suprema dels Estats Units el 1854.

Amb el seu invent, Morse va aconseguir un lloc a la història dels avenços tecnològics i va guanyar una gran fortuna amb la qual va comprar una extensa propietat. Durant els darrers anys de la seva vida es va dedicar a fer obres filantròpiques, aportant considerables sumes a institucions de recerca com el Vassar College i la Universitat de Yale, a més de col·laborar amb associacions missioneres i de caritat.

Col·laboració de Leticia Sierra per al capítol Càlculs elèctrics