Samuel Morse
Col·laboració de Hipólito Sánchez per al capítol Telegrafia
Samuel Finley Breese Morse, va neixer el 27 d’abril de 1791 en Charlestown, Massachussets. Va iniciar els seus estudis en l’Academia Phillips de Adover. Després aniria al Yale College.
En els seus anys d’estudiant, va descobrir-se una vocació per la pintura i va decidir dedicar-se a ella. Però, també sentia atracció pels recents descobriments i experiments respecte a l’electricitat. Durant una temporada va treballar en Boston per a un editor i després va viatjar a Anglaterra per estudiar pintura en la ciutat de Londres, fins que es va convertir en pintor d’escenes històriques.
Quan va arribar al seu país es va adonar que les pintures d’escenes històriques no agradaven als seus paisans, per aquest motiu va donar un gir cap a la especialització del retrat. En 1825 era un dels retratistes més importants del país i formava part dels intel·lectuals més distingits. En 1826 va ser un dels fundadors i primer president de l’Acadèmia Nacional de Dibuix.
El seu latent interès pels temes de l’electricitat es va concretar durant la tornada d’un viatge per Europa. Quan estudiava en Yale va aprendre que si s’interrompia un circuit es veia un fulgor i se li va ocórrer , que eixes interrupcions podien arribar a ser usades com un mitjà de comunicació. Aquesta possibilitat li va obsessionar.
En 1832, després de realitzar un viatge en vaixell i sentir a uns passatgers discutir sobre el recent descobriment de l’electroimant de Ampère, la seva curiositat pels invents, li va ressorgir. Al arribar a terra ferma, Morse ja havia creat un incipient telègraf. El 6 de gener de 1833 realitza una primera demostració pública amb el seu telègraf.
Als 41 anys, es va tancar en la tasca de construir un telègraf pràctic i d’interès social, que sobretot li va interessar al govern. En 1835 va presentar el primer aparell que va desenvolupar, tot i que ell mateix ho va descriure com insatisfactori i primitiu. Dos anys més tard deixa la pintura per dedicar-se completament al seus experiments.
En 1838 ja havia perfeccionat el seu codi de senyals, denominat com el seu últim cognom, Morse. Aquest nou llenguatge, consistia en una combinatòria de punts i ratlles que equivalien a cadascuna de les lletres del alfabet, així doncs es va denominar l’alfabet Morse.
Va estar anys millorant el invent i gràcies a l’ajuda d’un amic seu congressista i una subvenció del govern, va construir una línea telegràfica experimental entre Washintong i Baltimore. El 24 de maig de 1844 envia un primer missatge de prova, que es faria molt famós ” Que ens ha enviat deu?”, “What hath God wrought” (una cita bíblica, Numeres 23:23). Tot i la importància del seu descobriment, Morse va haver-hi d’enfrontar-se a l’oposició de supersticiosos que culpaven al seu invent de tots els mals. A més a més, el invent ho estaven desenvolupant en altres països simultàniament i per altres científics, de manera que Morse va haver-hi de veure’s immers en llargs litigis per obtenir els drets del seu sistema. El 1854 li van ser reconeguts per la Cort Suprema dels EEUU.
Amb el seu invent va guanyar una fortuna, de manera que en els últims anys de la seva vida, es va dedicar a fer obres filantròpiques, donant sumes considerables a escoles com Vassar College i la Universitat de Yale; també a associacions missioneres i de caritat.
Morse va morir en Nova York el 2 d’abril de 1872.
Col·laboració de Hipólito Sánchez per al capítol Telegrafia