Primer món

Col·laboració de Pau Nadeu per al capítol La xarxa de xarxes

Primer Món és un terme que utilitzem molt sovint per descriure un conjunt de països entre els quals també hi trobem el nostre. Però, quan es va començar a usar per primera vegada? Què significava i què significa en l’actualitat?

Després de la Segona Guerra Mundial, el món es va dividir en dos grans blocs geopolítics, sovint anomenats com el “bloc Occidental” i el “bloc Oriental”. Es parlava de l’OTAN, l’organització del tractat de l’Atlàntic Nord, i el Pacte de Varsòvia, com els dos tractats que separaven, en aquestes dos grans esferes, els països comunistes i els capitalistes. Això va portar a la Guerra Freda, durant la qual va aparèixer el terme Primer Món que va ser usat sobretot degut a la seva rellevància política, social i econòmica. El terme en si, va ser introduït a finals dels quaranta per les Nacions Unides i, com a concepte, es feia servir per descriure els països que estaven alineats amb els Estats Units, que alhora resultaven ser els països democràtics i capitalistes. Els països del Pacte de Varsòvia, es van anomenar Segon Món. Després de la caiguda de la Unió Soviètica i la fi de la Guerra Freda, el terme Primer Món va anar variant mínimament el seu significat per adaptar-se als nous temps. Aquestes definicions de Primer Món incloïen la majoria dels països de l’Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà), de l’Europa Occidental, i altres països industrialitzats capitalistes com Japó i antigues colònies britàniques com Austràlia i Nova Zelanda.

En la societat d’avui, el Primer Món té a veure amb els països que tenen les economies més avançades, una gran influència mundial i alts estàndards de vida juntament amb els millors avenços en tecnologia i desenvolupament humà. D’altra banda, les Nacions Unides defineixen el Primer Món en base al Producte Nacional Brut (PNB) o l’Interior Brut (PIB). Tot i això, actualment, la definició del Primer Món és menys concreta que durant la Guerra Freda i, des de la seva definició original, el terme Primer Món ha esdevingut, principalment i en termes generals, sinònim de país desenvolupat o molt desenvolupat.

Com dèiem a l’inici, durant la Guerra Freda podíem trobar els anomenats “bloc occidental” i “bloc oriental”. Eventualment es va veure que hi havia molts països d’altres territoris que no cabien en cap dels dos blocs, i durant els anys cinquanta aquest últim grup es va anomenar Tercer Món.

Alhora, altres països, que per territori si es trobaven dins algun dels dos blocs, no van cabre còmodament en la definició d’aquesta partició i alguns s’hi van voler allunyar una mica, incloent Suïssa, Suècia, i República d’Irlanda, que van decidir ser neutres. Finlàndia estava sota l’esfera d’influència de la Unió Soviètica, però no era ni comunista, ni tampoc era un membre del Pacte de Varsòvia. Àustria estava sota l’esfera d’influència dels Estats Units, però l’any 1955, quan el país va esdevenir una república totalment independent, va acabar també sent neutre. Turquia, que es va unir a l’OTAN l’any 1952, no forma part de l’Europa Occidental i no estava industrialitzada. I, per últim, Espanya no es va unir a l’OTAN fins al 1982, cap al final de la Guerra Freda i després de la mort del dictador autoritari Francisco Franco, encara que aquest va signar acords preferencials amb la Primera Potència durant el seu règim.

En l’actualitat, per saber on situaríem cada país en la divisió d’aquests diferents Mons, és més comú utilitzar l’índex de desenvolupament humà, per al qual s’utilitzen els diferents indicadors de cada país per classificar-los basant-se en el seu estat de desenvolupament. Indicadors com el PIB o el PNB, el nivell d’alfabetització i el d’educació, entre d’altres, es combinen per formar una llista que enumera tots els països en funció del seu nivell de desenvolupament humà i industrialització, del més alt al més baix. Així, trenta-vuit països de la llista es consideren que tenen un nivell de desenvolupament humà molt alt i per tant formen part de l’anomenat Primer Món.

La globalització és un fenomen cada vegada més important que s’ha vist alimentat sobretot pel poder del Primer Món i les seves connexions amb els altres. Un exemple de la globalització dins el primer món és la Unió Europea, la qual ha portat molta cooperació i integració a la regió. Les corporacions multinacionals també són exemples de l’impacte del Primer Món en la globalització, ja que han portat integració econòmica, política i social a molts països.

El moviment de persones i informació és el que caracteritza, en l’actualitat, les relacions inter-mundials. La majoria de les innovacions s’originen a l’Europa Occidental i als Estats Units, i més tard els seus efectes esdevenen globals. Per exemple, la majoria del Top 30 d’innovacions dels últims 30 anys, són de països del Primer Món, segons informa l’escola de negocis Wharton de la Universitat de Pennsylvania.

Comparant els coneixements del Primer Món amb els del Tercer Món, és evident que a nivell de sanitat i medicaments, el Primer està molt més avançat. Les morts per malalties relacionades amb l’aigua ja fa temps que s’han eliminat als països desenvolupats, mentre que encara són una preocupació en els països en desenvolupament. Malalties que es poden tractar perfectament als països desenvolupats, com la malària i la tuberculosis, treuen moltes vides al Tercer Món. Tot i això, molts països del Primer Món estan planejant ajudar els del Tercer a guanyar accés a la informació i als avenços en aquesta matèria.

Alhora, el moviment d’informació i tecnologia del Primer Món cap a certs països del Tercer Món, ha creat una general aspiració cap als estàndards de vida del Primer Món, per part dels altres. Informació comparativa sobre aquests alts nivells de vida, arriben a través de la televisió, dels anuncis i dels visitants estrangers als diferents països. Aquesta clara exposició causa dos canvis substancials: els estàndards de vida a certs països del Tercer Món augmenten i alhora, aquesta exposició crea esperances i és un fet causant de la immigració, tant legal com il·legal, cap a aquests països desenvolupats, en busca d’un millor nivell de vida.

Col·laboració de Pau Nadeu per al capítol La xarxa de xarxes