Peter Foldes
Col·laboració de Katherine Ríos per al capítol Animació digital
Actualment l’animació és un mitjà d’expressió artístic que fan servir un gran nombre de professionals que no nomes es dediquen a la realització de pel·lícules convencionals per al cinema o la televisió, sinó que també es fan servir les tècniques 3D, stop motion, etc, que creen realitats digitals fantàstiques. També al gran camp multimèdia, que veuen a l’animació un mitjà òptim per poder empremtar les seves idees mitjançant la seqüenciació d’imatges fotograma a fotograma.
Però això neix fa molts anys amb científics que han anat descobrint noves alternatives de moviment i animació, des dels germans Melier com a pioners del cinema i l’animació, així progressivament el 1895 els germans Lumiere, Louis i Augustine, van enregistrar la seva patent del cinematògraf, aparell capaç de projectar imatges en moviment.
Desprès d’haver explicat d’una manera senzilla i ràpida les bases que van obrir conceptes a la imatge en moviment, que amb les seves teories i artefactes van ajudar a crear les bases de l’animació. És important esmentar a J. Stuar Blackton, qui va fer la primera pel·lícula animada anomenada “Fases Humorístiques de Cares Gracioses” el 1906. Desprès, en aquesta mateixa línea, cal esmentar a Emilie Cohl, va fer una pel·lícula animada ensenyant figures blanques en un fons negre, anomenada “The Hasher’s Delirium”. Finalment, aquest mateix any, Winsor Mc Cay va realitzar una seqüència animada prenent com a referència personatges de tires còmiques “Little Nemo”, esdevenint una de les animacions més fantàstiques del segle, alhora que uns anys més tard va aparèixer amb una altra producció anomenada “Gertie the Dinosaur” (història d’un dinosaure que va captar l’atenció de grans i petits).
En aquest treball aprofundiré, com ja he dit abans, en l’animació i la influència que va tenir Peter Folders en el procés d’animació digital. Però abans val la pena esmentar la presència de Peter Mark Roget, qui va exposar que una successió d’imatges fixes podrien donar la sensació de moviment, creant un projecte anomenat “Persistència de la visió pel que afecta als objectes en moviment”. En aquest projecte es desenvolupava el fet de que l’ull humà retè les imatges durant una fracció de segon posterior al moment en que el subjecte deixa de tenir-la davant. Aquest descobriment va incentivar a altres experts del tema a crear diferents alternatives per demostrar el principi del moviment. Desprès el 1907, Emil Cohl, caricaturista, dibuixant i animador francès, més conegut com el pare de l’animació, dona inici a una llarga carrera d’animació com a nou mitjà cinematogràfic veient els treballs de Chomon, Méliès i Blackton. Va despertar l’interès de diversos artistes i teòrics com Walter Benjamín fins arribar a Peter Folders (Budapest 1924), qui va dedicar una llarga etapa de la seva vida a la pintura, motivat per John Halas. Les seves obres son dibuixades o dissenyades a mà. Desprès de les seves dues primeres pel·lícules, va decidir tornar a la pintura i retorna a París. A mitjans dels anys 60 va tornar al cinema, guanyant una reputació internacional per haver estat dels primers en treballar amb animació per ordinador. Entre les seves pel·lícules hi trobem “Hunger”, animació per ordinador en 2D, construïda amb dibuixos animats i canvis generats a l’ordinador. Tant va ser l’èxit d’aquesta creació que va guanyar el premi del festival de Cannes l’any 1974 i també va ser nomenat als Oscar com a millor pel·lícula d’animació. D’altra banda va realitzar curtmetratges, la temàtica era “La Fi del Món causat per un Apocalipsi Nuclear”, producció que reflexa la preocupació de la fi del mon ocasionada per un apocalipsi nuclear durant els anys 50 a Gran Bretanya, que arribaria a portar a la campanya pel desarmament nuclear.
Peter Foldes, entre l’animació en 2D va crear diferents produccions audiovisuals amb diverses temàtiques, com ara: “Gènesis d’animació” (1952), curtmetratge animat, “L’apetit d’un ocell” (1964), curtmetratge d’animació, “Dim Presa Dom” (1965), sèrie de televisió, “La Fam” (1974), curtmetratge d’animació, etc.
Desprès d’haver experimentat noves tècniques de programació en el món de d’animació 2D i d’haver aconseguit grans premis per la seva feina, Peter Foldes va morir a Paris el 1977, havent produït el seu últim curtmetratge d’animació “Cara”.