Pac-man
Col·laboració de Rubén Sánchez per al capítol Aventures virtuals
Pac-man (també conegut com Comecocos) és un videojoc arcade creat per Toru Iwatani a principi dels anys 80. Pac-man va ser un èxit immediat, les claus principals del seu triomf son la presentació d’una oferta de joc diferent al que s’havia vist fins aquell moment (jocs basats en disparar tota l’estona com ara Space Invaders) que va saber seduir tant el públic masculí com el femení amb la seva senzillesa, additivitat i sentit de l’humor. El nom del videojoc té l’origen a l’onomatopeia japonesa paku, que es el so que es fa al obrir i tancar la boca, així el nom original del videojoc era Puck-man, però les similituds entre puck i la paraula anglesa fuck van provocar que finalment el nom fos Pac-man.
El protagonista del videojoc, Pac-man, és un cercle groc al que li falta un quart de cercle, que correspon al forat de la boca. Aquest personatge apareix dins uns laberints plens de punts que ha de menjar; a més d’aquests punts hi ha uns altres més grans que li atorguen més velocitat i força i altres objectes que li atorguen puntuació addicional. L’objectiu és menjar-se tots els punts que hi ha dins el laberint, una vegada s’aconsegueixen tots el punts d’un nivell, s’accedeix al següent i així successivament (hi ha un total de 255 nivells més un secret). Per dificultar aquest objectiu hi ha quatre fantasmes (Blinky, Pinky, Inky i Clyde) que es mouen, cadascun seguint una estratègia, pel laberint en busca de Pac-man, si el toquen, es perd una vida; la única manera que té Pac-man de combatre’ls és esquivar-los o menjar-se’ls quan té els poders que li donen els punts grans. Entre alguns dels nivells hi ha petites animacions que presenten diferents situacions còmiques entre Pac-man i els fantasmes.
Des de la seva primera aparició, ha sortit una gran quantitat de productes (fins i tot una sèrie de dibuixos animats) i seqüeles relacionades amb Pac-man. Alguns d’aquest videojocs segueixen la línia de l’original (com Ms. Pac-man), altres utilitzen el personatge de Pac-man en jocs d’altres gèneres (com Pac-land), també, a mesura que la tecnologia ho ha permès, s’han fet versions amb vista isomètrica o en 3 dimensions de la idea original i jocs de plataformes tridimensionals amb Pac-man com a protagonista (Pac-man world); també, per commemorar els aniversaris s’han fet diferents recopilacions i revisions dels jocs.
L’èxit de Pac-man es fàcilment demostrable: 25 anys després del seu naixement encara és un videojoc conegut i jugat per molts usuaris, i a més, sigui jugador o no, tothom sap que és Pac-man. La senzillesa i facilitat de joc és el que la fet assequible i perdurable generació rere generació. Jugar a Pac-man és molt senzill, per controlar-lo només calen quatre botons (o una palanca o creu de joystick) per indicar la direcció en que s’ha de moure el personatge, els escenaris son simples i es mostren enterament en pantalla i la mecànica de joc s’entén ràpidament, no cal res més. D’aquesta manera, en pocs segons un jugador pot endinsar-se en l’acció del joc, la simplicitat de l’activitat és el que el fa altament addictiu i, sense gairebé adonar-se, l’usuari executarà diferents estratègies i comportament que el permetin superar els nivells, un nivells que s’han de fer seguits, sense possibilitat de guardar i continuar en un altre moment i només amb petites pauses entre alguns nivells.
Actualment, es disposen de moltes eines i millor preparades per desenvolupar videojocs, però sovint resulten ser productes de gran atractiu visual però poc originals, no aconsegueixen captar l’interès de l’usuari ni el desig de joc que Pac-man va saber oferir amb una presentació gràfica bàsica i unes premisses molt clares i senzilles.
Col·laboració de Rubén Sánchez per al capítol Aventures virtuals