Ordinador

Col·laboració de Nico Gibert per al capítol La xarxa de xarxes

Ordinador és el terme que serveix per a definir una màquina que és capaç de rebre i processar dades per a convertir-les en informació útil. Per a dur a terme aquestes tasques utilitza diferents components físics i programes que són la sistemització o rutina dels càlculs i processos específics.

L’origen de l’ordinador com a màquina de càlcul el podem trobar molts antecedents que van aportar grans avenços en el mon de l’àlgebra, la lògica, l’electrònica, la mecànica o la programació.

John Naiper va desenvolupar un sistema per a dur a terme operacions aritmètiques, que es va denominar Naiper Bones i va suposar un fort avença cap ales tècniques i màquines de càlcul que va aparèixer després.

Wilhelm Schickard va dissenyar la primera calculadora mecànica basada en Naiper Bones i que es va denominar com el Rellotge Calculador i van ser molt populars durant la segona meitat del segle XIX.

Blaise Pascal va inventar la Pascalina, que mitjançant engranatges mecànics es mostraven les dades resultants d’operacions proposades per l’usuari.Aquests avenços que poden semblar prehistòrics al costat dels ordinadors actuals, formant part de la veritable història dels ordinadors, que sense els estudis d’aritmètica, lògica i l’electrònica.

D’aquesta manera es va construir el que es considera el primer ordinador conegut amb el nom d’ENIAC i considerat el primer ordinador electrònic però  anomenat UNIVAC I utilitzat per l’oficina del cens al 1951, dos anys més tard IBM va començar a fabricar una computadora a nivell industrial i la va anomenar IBM 650. Però l’ús dels ordinadors a escala domèstica no va generalitzar-se fins que van aparèixer el que s’anomenaria computador personal (PC). Aquest terme apareix al 1964 en un article del centre d’investigació d’IBM, però no es fa realitat fins al 1981 any en que IBM comercialitza l’IBM PC i Apple presenta el seu ordinador Apple II. Tots dos són un gran èxit comercial i anima als fabricants a investigar en aquesta línia.

Els ordinadors tenen un seguit d’elements que interactuen amb l’usuari per tal que aquest pugui introduir les dades d’entrada a l’ordinador i d’altres per a poder oferir la informació a l’usuari, aquests elements de l’ordinador són molt importants per a integrar una bona experiència de l’usuari amb la màquina i obtenir una resposta satisfactòria de l’ordinador.

Dispositius d’entrada

Teclat: amb aquest dispositiu l’usuari pot introduir informació a l’ordinador. Generalment el teclat inclou les lletres de l’abecedari, números i altres opcions que permeten controlar i introduir informació en el programa utilitzat.

Ratolí: És un element que transmet el moviment a un ítem de la pantalla de l’ordinador i que permet fer clic amb diversos botons i obtenir així una resposta de l’ordinador (excepte si aquest s’ha penjat)

Micròfon: introdueix sons a l’ordinador que els digitalitza.

Escàner: Permet transformar un document físic en un de digital, fent-ne una reproducció en dues o tres dimensions.

Dispositius de Sortida

Monitor: a través del monitor l’ordinador ens ofereix una visualització de la informació, ja sigui text o gràfic.

Altaveu: Transforma la informació en àudio.Impressora: pot transformar en estat físic el que es troba dins de la pantalla, sovint ens referim a impressores de textos i imatges, però existeixen impressores d’objectes.

Dispositius d’Entrada i sortida:Disc dur: emmagatzema dades, es capaç de llegir i d’enregistrar dadesCD/ DVD: Emmagatzema dades de forma portable. Poden ser regravables, que permet a l’usuari enregistrar informació, llegir-la i esborrar-la per a tornar a escriure’n.

Modem: Permet connectar dos ordinadors, per a fer-ho es capaç de rebre i enviar dades entre ordinadors.

Un element molt important dels ordinadors és el software i entre ells el sistema operatiu que determina el llenguatge dels programes utilitzats.

En l’actualitat existeixen tres grans sistemes operatius pel que fa a popularitat entre usuaris.

En primer lloc hem de parlar del sistema operatiu de Windows, que acaba de llençar la versió Windows7. L’empresa responsable d’aquest Sistema operatiu és Microsoft, una empresa que va crear-se al 1975 just amb el naixement de l’ordinador personal i que, entre altres àrees de negoci, és el responsable de distribuir aquest sistema operatiu a la àmplia majoria d’ordinadors personals.

MacOS és el sistema operatiu dissenyat per una altra empresa que va néixer amb els ordinadors personals anomenada Apple. Aquest empresa, és també fabricant i utilitza el seu sistema operatiu com un atractiu per a vendre els seus ordinadors. A ells se’l atribueix el mèrit de crear un sistema operatiu basat en finestres.

En últim lloc apareix Ubuntu. Aquest és es resultat de portar linux a l’usuari de manera senzilla, ja que el sistema operatiu Linux ha estat molt estigmatitzat per la seva complicada usabilitat i Ubuntu ha aconseguit que aquest fet ja no sigui una excusa, oferint un sistema operatiu gratuït, fàcil d’instal·lar i de conviure amb altres sistemes operatius i ple d’aplicacions que poden satisfer les necessitats bàsiques de l’usuari mitjà.

Col·laboració de Nico Gibert per al capítol La xarxa de xarxes