Myst
Col·laboració de Rocío Méndez per al capítol Contes interactius
Després d’alguns anys dedicant-se a crear mons infantils, la companyia americana Cyan (dirigida pels germans Rand i Robyn Miller) va dedicar 2 anys a desenvolupar Myst, finalment aparegut al mercat el 1993. És el primer joc més aviat llarg dirigit a públic adult i, segons una entrevista amb els germans Miller, va ser una forma de compilar en una mateixa aventura gràfica diversos mons que ja feia temps que havien estat creant en treballs anteriors. És el primer joc d’aquest tipus que es juga en primera persona i el protagonista, Atrus, pot moure’s lliurement dins d’un univers fantàstic on, en una primera instància, no hi ha cap altre personatge.
De forma deliberada, el joc dóna la mínima informació amb respecte a l’objectiu del joc, la contextualització dels fets i el propi protagonista. Esbrinar tot això és la primera part del joc i a partir d’aquí cal completar una sèrie de puzzles que donen accés de forma progressiva a noves pistes i nous enigmes necessaris per a la resolució final del joc. Està considerat un joc amb alt grau d’interactivitat, perquè cal anar resolent enigmes, obrint portes, trobar claus i altres objectes i completant puzzles per a desbloquejar el camí i continuar la història. Tanmateix, el jugador té certa llibertat quant a l’ordre de resolució de les proves.
A l’inici del joc, Atrus es troba amb un llibre que el condueix al reialme de Myst, un dels mons construït per una antiga civilització anomenada D’ni. Hi ha tres mons més i, per arribar-hi, cal tocar els llibres adequats que, ara per ara, es trobes incomplets. El protagonista va recopilant informació per a escollir el camí adequat, però com que això succeeix de forma gradual és possible que la narració contingui girs narratius i que succeeixin esdeveniments inesperats per al jugador. L’argument està construït sobre una història de traïció i desavinences entre Atrus i els seus dos fills que es troben atrapats dins de dos d’aquests llibres màgics i que finalment caldrà alliberar.
Jugar alMystés immergir en una sèrie de mons paral·lels que absorbeixen l’usuari més enllà de la narració cap a una experiència que alguns jugadors consideren multisensorial, un estat emocional que poques ficcions interactives han aconseguit. De fet, els creadors asseguren que el joc es comporta com la pròpia vida i has de reaccionar, explorar i actuar com en aquesta. El protagonista no pot morir i sempre hi ha una manera d’arribar al final del joc; no hi ha limitació de temps ni cartells a la pantalla que distreuen el jugador. La imatge és fotorrealista i està molt detalladament treballada en qualsevol dels racons d’aquest gran univers. Algunes de les pistes són sonores; la part sonora del joc és responsable en gran mesura de ser un joc tan enigmàtic i absorbent.
Així doncs, la proesa dels germans Miller és la creació d’un món dins el qual es possible de moure’s de forma realista, tant si és per a resoldre el misteri com per l’experiència que significa deambular i explorar sense fi pels mons de Myst.
Més endavant, quan la tecnologia ho va permetre, es va fer una reedició del joc anomenada RealMyst que aportà significatius avanços quant a jugabilitat i moviment en tres dimensions, entre altres millores.
Col·laboració de Rocío Méndez per al capítol Contes interactius