MEMEX

Col·laboració de Albert Solà per al capítol L’ordinador personal

“La ment humana funciona per associacions i no mitjançant índexs. Mantenint un fet o una idea, la nostra ment salta immediatament a la dada següent, suggerida per associació d’idees, a través de l’entramat de camins que formen les cèl·lules del cervell”.

Així és com Vannevar Bush definia el comportament de la ment humana al seu article “As we may think” de la revista Atlantic Monthly, el juliol de l’any 1945, per justificar l’origen de la seva gran idea: el Memex (abreviatura de Memory Extended), un dispositiu que va imaginar però que mai va arribar a materialitzar-se. Uns anys abans, al 1939, ja havia utilitzar per primera vegada aquesta paraula en una carta al director de la revista Fortune Magazine.

Bush havia vist com el volum d’informació que havien d’analitzar els investigadors i científics per a qualsevol recerca era extremadament gran, i en la majoria dels casos, certament ineficaç i lent. El Memex havia de ser un dispositiu que treballés de forma semblant a la ment humana, és a dir, per associació, i que facilités l’organització de les dades i també l’accés a la informació. Havia de ser de fet una espècie de computadora, justament poc abans de l’aparició de la primera d’elles. Es queixava de la poca eficàcia dels sistemes en la cerca d’informació davant la immensa quantitat de dades que hi havia per consultar en els diferents camps científics i d’investigació. No servia per a res tenir grans bases de dades si era complicat accedir-hi o portava massa temps trobar allò que es buscava.

El dispositiu tenia forma de taula d’escriptori i una sèrie de pantalles translúcides, amb teclat, botons i palanques per a controlar-lo. Les dades estaven contingudes dins de microfilms, que feien la funció dels arxius contenidors actuals. El seu petit tamany feia més manejable i accessible la informació. La informació s’organitzava de forma mecànica, per a la seva consulta a una gran velocitat. Els usuaris es desplaçaven a través dels continguts mitjançant nòduls, i els camins utilitzats en les seves recerques quedaven emmagatzemats al Memex, per poder ser reutilitzats en el futur per ells mateixos o per altres usuaris. L’element més singular de la màquina era la possibilitat de poder introduir anotacions i comentaris per part de l’usuari, fet que augmentava la qualitat de la informació.

Vannevar Bush va ser un avançat a la seva època. El fet de poder viatjar a través de diferents continguts de forma ràpida i eficaç amb un mètode associatiu i no un índex alfabètic era tota una novetat. Al Memex hi era present l’hipertext de les pàgines web actuals, enllaços d’una plana a una altra de forma directa i no seqüencial. Era una nova forma de llegir la informació, i també de trobar-la i d’esciure-la. Memex era a més una espècie de Wikipèdia, ja que l’usuari podia afegir informació als continguts i enriquir la ja existent. La màquina ho feia mitjançant fotografia seca o un sistema d’agulles semblant al del telègraf. L’usuari era, per tant, també autor dels continguts i part activa en la lectura a través de l’escriptura.

El mètode per establir els enllaços d’uns documents amb els altres era el següent: el propi usuari els anava creant a partir de les seves investigacions. Primer el lector cercava els documents que volia enllaçar, amb una palanca i els codis. Els documents que es volien enllaçar apareixien a la pantalla translúcida, l’un al costat de l’altre. L’usuari li donava llavors un nom al nexe, i l’anotava amb el teclat a una llista de codis. Només calia polsar una tecla per establir l’enllaç entre els dos documents. Els codis associats quedaven registrats amb uns punts que es llegien gràcies a una cèl·lula fotoelèctrica. Fet això, podríem recuperar qualsevol document associat simplement prement un botó corresponent al codi del document que cerquem, perquè aquest aparegui gràcies al mecanisme de forma automàtica.

Així és com Bush va preveure la utilitat d’un nou sistema de lectura, cerca i escriptura. Era una primera versió de l’hipertext, de forma mecànica, però amb un sistema que en essència s’apropava molt més al de les pàgines web actuals a les que estem tant habituats que no pas als sistemes de cerca per índex. El Memex de Vannevar Bush no es va fer mai realitat, tan sols es va quedar en una idea d’un visionari del futur, però això no vol dir que no tingués cap influència. Definitivament va ser la primera pedra de l’hipertext, d’Internet i dels motors de cerca dins del llenguatge web, i va ajudar a canviar la mentalitat en la recerca, a plantejar els sistemes de cerca d’informació d’una manera més pròxima al funcionament de la ment humana.

Col·laboració de Albert Solà per al capítol L’ordinador personal