Matrix

Col·laboració de Damià Ferràndiz per al capítol Autòmats de ficció

The Matrix és una pel·lícula de ciència ficció i acció escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski i estrenada l’any 1999. El film va suposar una revolució dels gèneres tant de la ciència ficció com de l’acció a dos nivells: per estètica i efectes especials i per plantejament i guió.

El seu èxit va ser espectacular, aconseguint que es convertís en el principi d’una exitosa franquícia que ha donat lloc a dues pel·lícules més (The Matrix: Reloaded i The Matrix: Revolutions), curtmetratges d’animació (Animatrix), videojocs (Enter the Matrix, The Path of Neo…), còmics, etc.

La pel·lícula ens situa en un futur que sembla el nostra present, ja que el que els humans creuen que és la realitat és de fet el que anomenen matrix, una realitat virtual generada per unes màquines creades pel propis humans. Les màquines generen aquesta realitat basant-se en el context del segle XXI, amb l’objectiu de sotmetre els humans de manera pacífica i poder-los fer servir com a la font d’energia que necessiten, en un món que en realitat està completament devastat i en el que l’ésser humà, per tant, és cultivat.

L’espectador descobreix tot això a través de la historia d’en Neo (Keanu Reeves), un jove que, com tants altres, ha viscut tota la seva vida dins matrix creient que era la realitat i que, després d’investigar i entrar en contacte amb certa gent, acaba descobrint la veritat i despertant al món real. Aquestes persones que l’ajuden a despertar són la Trinity (Carrie-Anne Moss) i en Morfeu (Lawrance Fishburne), i amb ells i altra gent que ha despertat del món fictici en Neo es veurà involucrat en una rebel·lió contra aquestes màquines que estan esclavitzant la raça humana. A més, també haurà descobrir si, tal i com creu en Morfeu, ell és o no l’escollit que porten molt temps buscant i que els ha d’ajudar a guanyar el conflicte.

El guió presenta una actualització i posada al dia de certs tòpics i elements comuns (l’escollit, la rebel·lió de les màquines, la dualitat món fantàstic/ món real, etc.), i aconsegueix desenvolupar una historia perfectament construïda, amb multitud de girs argumentals als moments adequats i amb idees que inciten a la reflexió i que han arribat fins al dia d’avui.

L’element més interessant és la introducció d’una realitat virtual que imita amb absoluta fidelitat la nostra realitat. Aquesta noció està evidentment provocada per dos importants avenços tecnològics audiovisuals de l’època de la pel·lícula: el primer són els videojocs, que des de la seva aparició persegueixen acostar-se a la creació d’una realitat virtual com presenta The Matrix, i l’altre és l’Internet, que permet pensar en la possibilitat que tots els humans puguem estar connectats en la mateixa realitat.

En definitiva, The Matrix treballa la mateixa idea que els videojocs online, ja que matrix no deixa de ser una espècie de MMORPG. I no és casualitat, per tant, que el 1999 sigui també l’any de l’aparició de l’EverQuest, el primer joc de rol online realment massiu, sinó que demostra que els conceptes que treballa la pel·lícula efectivament estaven guanyant força a la realitat.

Des del punt de vista dels efectes especials, les aportacions de The Matrix van ser molt abundants, però és coneguda sobretot per popularitzar i perfeccionar la tècnica coneguda com a “temps bala” (bullet time). Aquesta permet mostrar amb moviment alentit o pràcticament estàtic una escena mentre la càmera es mou a velocitat normal i, en el cas de la pel·lícula, orbita al voltant de l’acció. El resultat és sens dubte molt espectacular i efectiu.

La tècnica es basa en la col·locació de un gran nombre de càmeres fotogràfiques fent la volta a l’escena i programant-les perquè es disparin de manera pràctica o completament simultània. Cada càmera obté un fotograma, i al ajuntar-se tots produeixen l’efecte desitjat. Tot i tenir una base tant manual i artesanal, tant a The Matrix com, sobretot, a les seves seqüeles, es recolza amb un important treball d’efectes digitals que permeten aconseguir la seva espectacularitat (com el moviment de les bales), i posteriorment fins i tot s’ha pogut substituir l’ús de les càmeres fotogràfiques.

L’escena en que en Neo aconsegueix esquivar les bales movent-se igual de ràpid que elles és una de les més conegudes del cinema d’acció.

A més del “temps bala”, la pel·lícula va introduir moltes altres novetats en la manera de gravar l’acció que han tingut un gran efecte posteriorment. Una d’aquestes són les treballadísimes coreografies per a les lluites, sent especialment famosa la lluita entre en Morfeu i en Neo practicant kung-fu. Aquestes es basen, a més de en un moviment molt complex i planificat, en l’ús constant de cables per mostrar acrobàcies, salts impossibles i suspensions en l’aire.

Pel que fa a l’estètica, les influències més perceptibles de la pel·lícula són sobretot el ciberpunk i la ciència ficció post apocalíptica. No obstant, també va causar impacte en altres aspectes, com ara el vestuari. Va posar de moda, i no només a les pel·lícules, una vestimenta molt característica, basada en el cuir i el color negre, en els abrics llargs que cauen fins als peus, les botes altes i les ulleres de sol.

The Matrix, per tots aquests aspectes i d’altres, és una pel·lícula que suposa un punt i apart en el gènere i en la història del cinema, més enllà de la qualitat de la franquícia i productes derivats que ha generat.

Col·laboració de Damià Ferràndiz per al capítol Autòmats de ficció