Mary Shelley
Col·laboració de Maria Martínez Belló per al capítol Autòmats de ficció
L’escriptora anglesa Mary Shelley (Londres, 1797-1851) és mundialment coneguda per la seva novel·la Frankenstein. Va dedicar la seva vida a la literatura, i sempre va estar rodejada d’un ambient intel·lectual i filosòfic que la va impulsar a escriure. De fet, el seu pare, William Godwin era periodista, novel·lista i filòsof, així com els amics que normalment freqüentava. D’aquesta manera, Mary Shelley va créixer amb una excel·lent educació i amb moltes expectatives de convertir-se en escriptora.
Un punt important en la seva vida va ser conèixer el que després seria el seu company sentimental i pare dels seus fills, Percy Shelley. Ell també era filòsof i poeta, i visitava constantment el pare de Mary, ja que compartia i admirava les seves idees reformistes i liberals. De fet, ell mateix predicava amb l’amor lliure, cosa poc freqüent a l’època i que en ocasions va fer engelosir la seva esposa. Per diversos motius, el pare de Mary no va acceptar la seva relació i la reacció de la parella va ser fugir. Així van començar una sèrie de viatges per Europa marcats per les penúries econòmiques i les experiències literàries. Al 1816, quan es trobaven a Ginebra en companyia de Lord Byron i altres amics, va néixer la idea de donaria lloc a Frankenstein. En una de les converses que mantenia el grup, van parlar sobre els experiments de Erasmus Darwin, que volia animar matèria morta i així tornar-la a la vida. Aquest tema sumat a la lectura de diverses històries de fantasmes alemanyes va fer que Lord Byron proposés que cada persona del grup escrivís el seu propi relat sobrenatural. A Mary Shelley la inspiració li va venir en un somni:
“Vaig veure amb els ulls tancats però amb una nítida imatge mental, al pàl·lid estudiant de les arts impies, de genolls, al costat de l’objecte que havia armat. Vaig veure a l’horrible fantasma d’un home estirat i que després de l’obra d’algun motor poderós, prenia vida i es posava dempeus amb un moviment tens i poc natural. Havia de ser terrible, ja que l’efecte de qualsevol esforç humà per simular l’extraordinari mecanisme del creador del món seria immensament espantós.”
Finalment la primera novel·la de Shelley, anomenada Frankenstein o el Modern Prometeu, va ser publicada anònimament al 1818.
Aquell mateix any, degut a problemes econòmics i de salut, es van haver de traslladar a Itàlia, país on mai van acabar d’establir-se del tot en una ciutat. Durant aquells anys hi va haver moments bons, com les noves relacions intel·lectuals i literàries que van dur a terme o la llibertat d’expressió de la que gaudien a Itàlia. Tot i això, també n’hi van haver de dolents, com la mala salut de Mary i la mort de dos fills seus i finalment també la del seu marit en un temporal marítim. Aquest últim fet sumat a la precarietat econòmica va precipitar el retorn de Shelley a Anglaterra amb l’únic fill que li va sobreviure. Des d’aquell moment va iniciar una sèrie d’accions literàries amb la finalitat de recollir i donar a conèixer l’obra del seu difunt marit. També escriu novel·les y cinc volums de vides dels científics i escriptors més eminents, integrades a l’exitosa obra Cabinet Cyclopaedia, on demostra la seva habilitat a l’hora d’escriure relats biogràfics. Posteriorment va publicar el seu últim llibre, Caminades per Alemanya i Itàlia al 1840, 1842 y 1843 (1844), que en forma de cartes parlava dels seus viatges per Europa amb el seu fill.
Després de diverses malalties, Mary Shelley va morir d’un tumor cerebral als 53 anys.
Com ja hem dit abans, literàriament Mary Shelley és coneguda per la seva novel·la Frankenstein o El Modern prometeu (1818), una mescla entre ciència ficció i novel·la gòtica que parla de la creació de vida a partir de la matèria morta, quelcom vist com a esborronador a l’època i que també va suscitar debat a nivell moral. De fet, Frankenstein és la introductora del gènere de ciència ficció. Una altra novel·la basada en la ciència ficció és L’últim Home (1826), una apocalíptica història futurista que ens relata un món arrasat per una plaga. A l’època, en contraposició a Frankenstein,va ser durament criticada. Aquestes dues novel·les ens volen mostrar una manca de sentit del món i la humanitat, incapaç de de transformar la societat.
S’ha de dir, però, que Mary Shelley va abraçar altres gèneres com ara l’històric. A The Fortunes of Perkin Warbeck (1830), el protagonista és un aspirant al tro del rei d’Enric VII. Per altra part, a Valperga (1823), ens explica una història ambientada al segle XIV on una comtessa ha de triar entre l’amor o la llibertat política de la seva fortalesa, ja que el seu estimat està a punt d’envair-la. L’elecció de la llibertat li suposarà la mort. Aquí podem entreveure els ideals feministes de Shelley. De fet, aquestes dues novel·les ens proposen una alternativa femenina al poder masculí. Ella considera que la societat no pot funcionar sense la presència de les dones. En la seva obra veiem sovint el paper que desenvolupen en la família i en la mateixa societat. Per exemple a Falkner (1837), és la dona l’encarregada de mediar i evitar la violència entre el seu pare adoptiu i el seu marit, de manera que esdevé l’heroïna que resol el conflicte. A Lodore (1935), una mare i la seva filla han de sobreviure a les penúries econòmiques després de la mort del patriarca. Tot i que segons alguns crítics aquestes dues obres reflecteixen un augment de les tendències conservadores de l’autora, Mary Shelley va ser defensora de l’idealisme romàntic i les reformes polítiques liberals.
Tot i que a la seva època va ser reconeguda literàriament, la figura de Mary Shelley com a escriptora, no ha estat recuperada fins al segle XX amb les diverses adaptacions de la seva primera i més coneguda novel·la, Frankenstein.
Col·laboració de Maria Martínez Belló per al capítol Autòmats de ficció