Llibertat: Creative Commons

Col·laboració de Josep Montserrat per al capítol Música digital

La llibertat a Internet ha topat amb una roca ben antiga, dels drets d’autor. Aquests drets, protegeixen l’autor de qualsevol ús indegut de la seva obra. Ara bé, la paradoxa de la xarxa és que els propis autors, sobretot de la indústria discogràfica, han vist com les obres que ells mateixos havien pujat al seu bloc personal, han estat esborrades per la seva pròpia discogràfica per incomplir les lleis del copyright. Així doncs, per tal de pal·liar aquesta manca de llibertat i flexibilitzar els drets dels autors sobre les seves obres, va néixer Creative Commons.

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre basada en l’idea de que algunes persones poden no voler exercir tots els drets de propietat intel·lectual que els permet la llei. Per tant, existeix una demanda no satisfeta d’un mode segur que permetria dir al món la frase ‘Alguns drets reservats’ o fins i tot ‘Sense drets reservats’. Molta gent ha entés al llarg del temps que el dret de còpia absolut no els ajuda a l’hora d’aconseguir l’exposició o àmplia distribució que desitja. Molts empresaris i artistes han arribat a la conclusió que era millor confiar en noves formes de negoci, més que els drets de còpia amb ple dret per assegurar-se un benefici del seu projecte creatiu. D’altre banda, hi ha gent que senzillament es conforma en participar d’un projecte en comunitat, com per exemple els desenvolupadors de Linux.

Sigui quin sigui el motiu, el que està clar és que molts navegants d’Internet volen compartir la feina que feina. També volen reutilitzar, modificar i distribuir el seu treball amb d’altres persones sense tanta limitació legal. Així, CC (Creative Commons) intenta adaptar-se i donar resposta a aquestes necessitats de distribució alternatives, amb total llibertat i sense cost per l’usuari.

Així, l’historia de Creative Commons va començar al 2001, quan els experts en “ciberlleis” i propietat intel·lectual James Boyle, Michael Carroll y Lawrence Lessig, el professor d’informàtica del MIT Hal Abelson, l’advocat convertit en productor de pel·lícules documentals, a la vegada convertit en expert en “ciberlleis” Eric Saltzman, i l’editor de webs de domini públic Eric Eldred. Amics i estudiants del Berkman Center for Internet & Society at Harvard Law School van ajudar a que el projecte es poses en marxa. Actualment, Creative Commons està recolzada per la Stanford Law School Center for Internet and Society, compartint seu, personal e inspiració.

D’altra banda, la institució afiliada a Creative Commons España és la Universitat de Barcelona (UB). A més, el projecte espanyol de Creative Commons és possible gracies a la col·laboració de moltes persones anònimes que hi contribueixen amb donacions econòmiques.

El projecte CC España es va iniciar al febrer de l’any 2003 quan la Universitat de Barcelona decideix cercar un sistema per a publicar material docent seguint l’exemple del Massachusets Institute of Technology. Van decidir optar per el sistema de llicencies de Creative Commons i s’estableix un acord de treball per el que la UB encapçalaria el projecte d’adaptació de les llicencies al Estat Espanyol en castellà i català.

Al febrer de l’any 2004 s’obre una llista de discussió sobre les llicencies on participa molta gent. A partir del dia 1 d’octubre de 2004, les llicencies de Creative Commons adaptades a la legislació sobre propietat intel·lectual del Estat Espanyol estan disponibles per a tothom en castellà i català.

Així mateix, cal precisar que les llicències Creative Commons no són oposades als drets de autor tradicionals. Tot el contrari. CC ajuda a cedir alguns drets sobre les obres però amb certes condicions i mantenint d’altres. La justificació de la protecció de la propietat intel·lectual és la promoció del progrés de la ciència i de les arts. CC també vol promoure la ciència i les arts. Tanmateix, la diferència principal és que CC ajuda als creadors a aconseguir la llicència més adequada per a les seves necessitats.

Arribats a aquest punt, doncs, s’ha de tenir consciència de que posar una obra sota llicència CC no vol dir que no tingui copyright. Aquestes llicències ofereixen alguns drets a terceres persones amb algunes premisses que han de respectar. Només 4 condicions, a escollir, que combinades entre elles permeten configurar fins a 6 tipus de llicències.

Aquestes són les 4 condicions a escollir o unir entre elles:

1.- Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència farà falta reconèixer l’autor d’aquesta.

2.- No Comercial (Non commercial): L’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials.

3.- Sense obres derivades (No Derivate Works): La autorització per a explotar l’obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.

4.- Compartir Igual (Share alike): La explotació autoritzada inclou la creació d’obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència al ser divulgades.

D’aquesta manera, amb aquestes 4 condicions combinades es poden generar les 6 llicències, a escollir entre:

1.- Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent fins comercials, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

2.- Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un us comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.

3.- Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un us comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

4.- Reconeixement – NoComercial – SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un us comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

5.- Reconeixement – CompartirIgual (by-sa): Es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

6.- Reconeixement – SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l’ús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades.

Col·laboració de Josep Montserrat per al capítol Música digital