Lleis de la Robòtica

Col·laboració de Daniel Mourenza per al capítol Autòmats de ficció

Isaac Asimov va escriure les lleis de la robòtica amb la necessitat de contrarrestrar el que ell mateix havia denominat “complex Frankenstein” i que es basa en el temor que els propis homes podrien tenir de què les criatures que ells mateixos han creat es rebel·lin contra els seus propis creadors. Per això, Asimov implantava en totes les seves obres aquestes tres lleis als robots en els seus circuits positrònics, fent així que els fos totalment impossible ni tan sols intentar violar-les. Els seus cervells, sinó, quedarien danyats irremediablement i els robots moririen. Així, Asimov evita l’existència de robots assassins o, almenys, desobedients.

Les tres lleis esmentades són:

1.- Un robot no pot danyar a un ésser humà ni, per inacció, permetre que aquest sigui danyat.
2.- Un robot ha d’obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte quan aquestes ordres entrin en conflicte amb la primera llei.
3.- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència fins on aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

A les obres d’Isaac Asimov es donen molt sovint conflictes molt determinats introduïts per la aplicació pràctica d’aquestes lleis de la robòtica i solucionats amb problemes de caire lògic o ètic, que deixa els robots en una posició de lluita de forces davant els éssers humans. El producte de la reflexió filosòfica d’alguns dels robots més sofisticats de la literatura d’Asimov, com ara Daniel R. Olivaw, va portar l’escriptor rus-americà en escriure les seves últimes novel·les a afegir una nova llei, la llei zero de la robòtica, amb prioritat sobre les altres tres:
0.- Un robot no pot realitzar cap acció, ni per inacció permetre que ningú la realitzi, que sigui perjudicial per a la Humanitat, tot i que entri en conflicte amb les altres lleis.

Les tres primeres lleis van ser introduïdes al relat Runaround a 1942, publicat dins del llibre Yo, robot. La llei zero va formular-se a Robots e Imperio i juga un paper important a Fundación y Tierra. A l’inversa, es van escriure també unes lleis que estan adreçades al comportament dels humans cap als robots, anomenades lleis de la Humànica. Aquestes lleis serien les següents:
1.- Un ésser humà no pot perjudicar a un altre ésser humà, ni, per omissió, permetre que un ésser humà pateixi cap dany.
2.- Un ésser humà ha de donar a un robot ordres que preservin l’existència robòtica i no demanar-li res que l’obligui a enfrontar-se innecessàriament a la classe de dilema que podria causar dany o trastorn als éssers humans.
3.- Un ésser humà no ha de perjudicar a un robot o, per omissió, permetre que un robot pateixi danys, almenys que tals danys siguin necessaris per impedir que sigui perjudicat o lesionat un ésser humà o perquè es compleixi una ordre vital.

Col·laboració de Daniel Mourenza per al capítol Autòmats de ficció