Llegir un llibre
Col·laboració de Sílvia Alcaraz per al capítol Interactivitat
Llegir un llibre és una activitat molt usual que ha esdevingut un hàbit que forma part de la societat humana. Sovint, però, oblidem que la seva condició com a mitjà de transmissió d’informacions té uns efectes. D’una banda, determina el perfil del lector i, de l’altra, té repercussions en l’imaginari de la societat.
En primer lloc, l’activitat de la lectura és una forma de processament lineal de la informació, ja que consisteix a captar de manera successiva informacions procedents d’una sola font. Això té diferents conseqüències, que els neuròlegs apunten quan diuen que l’acte de llegir suposa l’activació de processos mentals d’abstracció, lògica i racionalitat.
Un exemple de la dimensió abstracta de la lectura és que d’un mateix text poden sorgir tantes imatges mentals com persones que el llegeixin. Igualment, la lectura demana més concentració que altres activitats com la visió d’imatges o l’audició de música. D’altra banda, Neil Postman fa referència al caràcter racional de la lectura quan afirma que, en el moment de llegir, el lector ha de deixar de banda les formes per centrar-se en el contingut del text. A més, destaca la seva condició de treball intel·lectual reflexiu: es demana estar pensant sobre allò que s’està llegint. A causa del processament lineal amb el qual funciona, de la mateixa manera que fins que no llegim una frase sencera no ens fem la idea complerta d’allò que vol dir, hem d’esperar que una argumentació escrita s’acabi per comprovar si encara tenen validesa els contra arguments que ens havíem plantejat al llarg d’aquesta.
Les implicacions que la lectura de llibres té en l’univers particular del receptor s’estenen a la societat quan aquesta esdevé una forma habitual de transmissió de coneixements entre els individus que la formen. En trets generals Marshall McLuhan afirma que “El mitjà és el massatge”. És a dir, que l’ús prolongat d’un mitjà per comunicar-se provoca unes conseqüències determinades en els que l’utilitzen. En un nivell més concret, Postman detecta una primera imposició de l’acte de llegir quan afirma que, mentre ho fem, el cos ha de romandre en una postura predominantment estàtica. Segons ell, si no fos així la resta creuria que no estem en les nostres facultats intel·lectuals òptimes. Això pot ser conseqüència de la Logosfera en la qual vivim. La lectura i l’activitat intel·lectual a la qual la societat l’associa determina uns comportaments propis de la Logosfera que descriu Luis Miguel Arias Martínez. Pels seus signes gràfics estàtics i per la immobilitat del cos a la qual sotmet el receptor, la lectura és el mitjà de comunicació ideal en una societat que posa l’ intel·lecte per sobre de totes les coses.
Però, per a Postman, la conseqüència més important del fenomen de la lectura en la societat és que transforma el concepte d’intel·ligència. En la societat de la impremta que descriu, i de manera oposada a altres cultures de tradició oral, la intel·ligència se sustenta sobre la capacitat d’abstracció conceptual dels éssers humans. Ja no es valora la memòria i la capacitat d’aplicar una dita o un refrany en cada cas, sinó el fet de relacionar conceptes sense haver de recórrer a imatges.
Tot partint de la seva condició com a mitjà de comunicació i de la forma d’interpretació dels seus missatges, podem dir que la lectura és una activitat que afecta de manera individual a tots els que la practiquen. Si entenem com a societat el conjunt d’aquests individus, conclouríem que la lectura crea un concepte d’intel·ligència determinat i fa que la societat el valori més.
Col·laboració de Sílvia Alcaraz per al capítol Interactivitat