La impremta
Col·laboració de Sarah Renau per al capítol La xarxa de xarxes
La impremta és un dels invents més importants de la historia de la humanitat ja que amb la seva aparició va permetre la reproducció de textos de forma rapida i econòmica que al llarg dels segles a fet arribar l’escriptura i la lectura a tothom.
Popularment, és diu que la impremta es va inventar al 1440 aproximadament per Johannes Gutenberg. El que Gutenberg va inventar realment va ser el que s’anomena la impremta “moderna” que era un mètode més industrialitzat i perfeccionat de copia de textos molt mes ràpid, econòmic i eficaç que el que s’havia fet fins aleshores.
Durant l’Edat Mitja europea el mètode de copia de llibres era portat a terme per monjos o clergues especialitzats que escrivint a mà, recopiaven llibres bàsicament religiosos per encàrrec. Era una feina que podia durar fins a deu anys ja que la tipografia i les ornamentacions d’aquests llibres manuscrits eren molt complexes i detallades. Un llibre manuscrit tenia un cost molt elevat i només els nobles o els mateixos clergues s’ho podien permetre. Molt poca gent sabia llegir i escriure, i els costos dels llibres no contribuïen gens a la seva alfabetització.
Durant aquesta mateixa època es va començar a utilitzar un mètode molt primari (inventat pels xinesos al segle V d.C.) de copia no manuscrita de petits manifestos, pamflets i escrits curts, de poques pagines. El sistema que utilitzaven era la xilografia, una tècnica d’impressió sobre plaques de fusta molt dures, de boix i de cirerer bàsicament, on es perfilaven a mà un text o dibuix invertit. A continuació s’impregnava amb tinta i pressionant-la sobre un suport de paper d’arròs o de pergamí en els casos més antics (el paper, exportat durant els segles VII i IX a Europa de la mà dels àrabs, va permetre també la aparició de la idea de reproduir els textos). El problema era que les plaques de fusta es feien malbé ràpidament. A més, era una tècnica que es destinava sobretot a la il·lustració dels llibres o estampilles religioses ja que demanava d’un tall molt gruixut sobre la fusta per a una bona impressió, i les tipografies eren massa detallats. Tot i això, es considera el primer model d’impremta.
A Xina, s’inventaren durant el segle X els primers sistemes d’impressió amb caràcters mòbils. Sobre peces d’argila o porcellana es tallaven els caràcters sil·làbics, que es podien moure i ajuntar en funció de les frases que es volies crear. Amb tinta es gravaven sobre paper, i després els caràcters eren reutilitzables i combinables de totes les formes. El problema que van tenir els xinesos es que la seva escriptura te molts caràcters i això demanava molta feina per a crear-los i ajuntar-los. El turcs van començar a utilitzar aquest mateix sistema però sobre fusta, i els coreans sobre coure.
Finalment, un jove gravador alemany (i tallista de pedres precioses del arquebisbe de Mainz), el nom del qual era Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg va aconseguir crear un sistema industrial a finals del 1440. Va començar a experimentar amb diferents tècniques d’impressió en una antiga fabrica de teles, utilitzant premses de vi. De seguida va comprendre que podria guanyar molta velocitat i eficàcia si les lletres del alfabet es tallaven en forma de caràcters individuals i reutilitzables, en ves de les plaques de fusta. Va aconseguir dissenyar tots els elements essencials de l’impremta que s’ha utilitzat fins al segle XX: caràcters individuals de metall i diferents mides, prismes de metall per modelar la superfície de les lletres i una tinta a base d’oli; tot invents que fins aleshores no existien com a tals. Gutenberg va apostar que aconseguiria fer una bíblia en la meitat de temps que el copiador mes ràpid de tot els continents coneguts i que es llegiria amb la mateixa qualitat. Per portar a terme això, va demanar préstecs a Joan Fust (van acordar fer 150 bíblies impreses), que al no veure els seus diners rendir ni les impressions acabades, es va apropiar del negoci posant-lo en mans del seu nebot Peter Schoffer. Gutenberg va tardar mes en perfeccionar la premsa d’impressió del que creia en un principi i això el va porta a la ruïna quan ja casi havia complert les 150 biblies que a penes es diferenciaven en qualitat a un llibre manuscrit. La Bíblia de Gutenberg es considera la primera obra impresa i la mes perfecte.
Tot i això, la impremta estava inventada, i molta gent va veure de seguida els beneficis que aixo podia suscitar: velocitat, uniformitat de textos i preus. A partir d’aquest moment es van instal·lar impremtes per tota Europa: al 1467 a Itàlia, al 1470 a França i al 1475 a Espanya. Europa passà de tenir menys de 200 copies manufacturades per any, a tenir-ne 30.000 en menys de 50 anys. Es va començar a establir un mercat llibreter i d’editors molt variat que conservava la gran qualitat tipogràfica del llibres manuscrits. Es van fer edicions més grans que les manuscrites, i també edicions de butxaca de gran qualitat. Al final hi havia tant oferta que alguns productes van perdre qualitat i ja només es venien els llibres més segurs. Ja al 1500 es van començar a fer llibres erudits (Aldo Manuzio el Vell, professor de llatí i grec, va decidir editar llibres que s’adaptessin als seus ensenyaments i que no estiguessin censurats per la intromissió de l’església cristiana en els llibres de literatura clàssica).
El perfeccionament progressiu d’aquest invent va permetre que poc a poc la població, no nomes rica i noble, també la culta anés accedint als llibres, a la lectura i a l’escriptura. Al segle XIX amb la revolució industrial apareix la premsa escrita, el primer mitja de comunicació de masses, que va acabar d’estendre la lectura a totes les persones d’Europa i Estats Units.
Col·laboració de Sarah Renau per al capítol La xarxa de xarxes