Karel Capek

Col·laboració de Maria Martínez Belló per al capítol Autòmats de ficció

Karel Capek (1890-1938) va ser un dels escriptors txecs més importants de la primera meitat del segle XX. És conegut per ser qui va publicar per primera vegada el terme “robot”.

Fill d’un metge rural, va estudiar filosofia a Praga. La seva carrera literària està marcada per la diversitat de formats que pren la seva obra, ja que apart de novel·les també va exercir de dramaturg i assagista polític. A més a més, va dirigir un diari de Praga i el teatre d’art Vinohradsy. Per tant, va desenvolupar la seva activitat artística en molt diversos àmbits, cosa que li va donar una perspectiva molt àmplia de la creació. Capek escriu amb intel·ligència i humor, amb precises descripcions de la realitat que li aporten riquesa d’estil i lirisme al seu treball.

La seva producció literària també va gaudir d’una àmplia varietat de tipus d’obra i de gènere. Quant a aquests, Capek és conegut per ser un dels fundadors de la ciència ficció europea, que es centra en la possible evolució social i humana a la terra. És en aquest gènere on desenvolupa la major part de la seva obra.

En aquest àmbit destaca R.U.R. (Robots Universals Rossum, 1920), l’obra de teatre on apareix per primera vegada el terme robot. En un principi se li atribueix a Capek l’invenció de la paraula, però posteriorment va desmentir-ho en un article, dient que va ser el seu germà Josef qui li va suggerir. Karel havia pensat en la paraula “labori”, provinent de la llatina “labor”, però aquesta no li acabava d’agradar. Finalment el seu germà va dir-li “robot”, paraula que prové del terme “robota”, que en txec significa treball.

L’obra explica la creació d’uns robots humanoides que duen a terme una rebel·lió que acaba amb la vida humana. En aquesta peça Capek té una concepció del robot similar a aquella que podem trobar a Blade Runner en el cas dels replicants: robots que semblen humans. De fet, Capek, apart d’introduir el terme robot, introdueix el concepte modern de robot en la literatura i el sistema capitalista. Anteriorment, els éssers artificials podien ser únicament malèfics. Posteriorment i en el el mateix àmbit de ciència ficció, escriurà La guerra de les salamandres (1936), segurament la seva novel·la més coneguda. Ens explica que el descobriment d’una espècie de salamandra antropomorfa amb la capacitat d’aprendre fa que els humans se’n aprofitin i les explotin. Del que no s’adonen els humans és que aquestes cada vegada són més nombroses i estan més esteses. Aquest relat serveix a Capek per fer una crítica en forma de sàtira al nazisme, del que veia el perill del seu ràpid ascens al poder i la incapacitat dels altres governs mundials per posar-li fre. A més a més, serveix per parlar com el racisme, la religió o la diversitat cultural. Existeix un paral·lelisme entre La guerra de les salamandres i Rebel·lió a la granja de Orson Welles. En ambdós relats s’usa una metàfora per parlar sobre dos règims totalitaris en forma de ficció especulativa, és a dir, pensant en el “què passaria si…”.

Capek s’interessa per la política, així ho hem vist en les seves ficcions i també ho demostren els seus assajos. A més a més, és íntim amic del president txec Tomas Masaryk, amb el que defensa durant la Primera Guerra Mundial la nació txeca i en el que es basa Talks with T.G. Masaryk. De fet l’època de major producció literària coincideix amb el període de la primera república de Txecoslovàquia (1918-1938). El seu patriotisme es va demostrar quan després que els aliats es van negar a ajudar el país davant de Hitler, ell es negués a abandonar-lo tot i ser considerat un enemic públic per la Gestapo. Després de la guerra, un cop ja era mort, el règim comunista no va acceptar les seves obres, ja que en vida va refusar el comunisme per ser una utopia inviable. Cal dir que ell era d’idees liberals. Altres obres que tracten la difícil situació política amb el règim nazi són La malaltia blanca (1937) i La mare (1938).

Per altra banda, la diversitat de gèneres que acull Capek li serveixen per explicar i hipotitzar sobre les qüestions ètiques que li sorgeixen amb l’aparició a principis de segle de certs invents com la producció en massa, les bombes atòmiques o la intel·ligència artificial dels robots, encara que aquesta última no arribés als nivells d’avui dia. D’aquesta manera, imagina les possibles conseqüències que podrien provocar-se amb un mal ús d’aquestes novetats (guerres, violència, dictadura, desastres socials…). Un exemple és el relat fantàstic La fàbrica de l’absolut (1922), on un enginyer transforma la conducta humana i social inventant un motor per crear energia, però alhora allibera el místic diví absolut, que provoca una guerra de religions. També és destacable la narració de la creació d’un potent explosiu a Krakatit (1922) o la immortalitat com a argument a l’obra teatral L’afer Makropulos (1922).

També explora el gènere policíac, amb obres com Calvario (1817), Cuentos embarazosos (1921), Relatos de un bolsillo (1929) o Relatos del otro bolsillo (1929).

Un tipus de relat molt diferent dels estils vistos fins ara és el del viatge, que realitza en base als seus moviments: Viatge a Itàlia (1923), Viatge a Anglaterra (1924), Viatge a Espanya (1930), Viatge a Holanda (1932), Viatge al Nord (1936).

Mor de pneumònia al 1938, després que la seva nació fos adherida a Alemanya i només un any abans de l’inici de la guerra que ell havia previst en les seves obres. El seu germà, moria poc després en el camp de concentració de Bergen-Belsen.

Col·laboració de Maria Martínez Belló per al capítol Autòmats de ficció