Jules Verne

Col·laboració de Aaron Cabañas per al capítol Aventures virtuals

Nascut a Nantes el 1828 en el si d’una família acomodada, com a Gabriel Jules Verne. Era el major de cinc germans. Desde petit va ser un alumne impecable demostrant grans coneixements en Grec, Llatí, Geografia i Cant. Molt aviat s’interessa per la Poesia i col·lecciona articles sobre Ciència. Amb aquestes motivacions i per recomenació d’una professora comença a escriure petits relats sobre mons imaginaris.

El 1847 comença a París els estudis de Dret però aviat els abandona, doncs la seva veritable vocació és escriure. Com a conseqüència d’això, el seu pare li retira la manutenció i passa a viure de manera miserable. Es gasta els pocs diners que té en llibres, i es passa els dies tancat a les biblioteques de París obsessionat per llegir-ho tot. Gràcies al seu oncle, entra al cercle d’escriptors de prestigi de França, on coneix els Dumas, dels qui aviat es farà amic. Alexandre Dumas pare sap veure el talent del jove Jules i aconsegueix que estreni una obra de teatre que no té molt d’èxit. També, però, comença a publicar històries breus i novel·les curtes, i és nombrat Secretari del Teatre Nacional de París, també per recomenació de Dumas.

És en aquesta època quan Verne comença a gaudir d’una certa estabilitat econòmica, i quan arrenca veritablement la seva carrera literària. El 1859 publica la seva primera novel·la, “París al Segle XX“, que és refusada pel seu caire excessivament pesimista de la societat del futur. El 1863 publica “Cinc setmanes en globus” el primer episodi dels seus 60 Viatjes Extraordinaris, monument de la literatura de Ciència Ficció. També el 1863 es fa amic del periodista fotogràfic i aventurer Felix Tournachon, amb qui investiga de manera rigurosa les posibilitats materials de fabricar algun dels seus ginys voladors descrits en aquesta primera obra. Aconsegueix un contracte per una important suma de diners per publicar a la revista “Magazine d’Il·lustració i Oci”, fet que li reporta també la fama. Viatja als Estats Units per realitzar un cicle de conferències amb el seu germà. Mentre, continua la seva sèrie “Viatjes Extraordinaris” que es perllongarà durant quaranta anys, amb títols com: Viatje al Centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), Els Fills del Capità Grant (1867), Vint Mil Llegües de Viatje Submarí (1869), La Illa Misteriosa (1874) o La Volta al Món en 80 Dies (1873). Tots títols imprescindibles de la literatura universal i adaptades infinitat de cops al cinema i altres arts. Aquestes obres descriuen mons futurs on els invents tecnològics gairebé regeixen la vida humana. El que sembla fascinant és el poder visionari que tenia Jules Verne doncs a les seves novel·les parla de viatjes a la Lluna, fins i tot amb càlculs matemàtics i dades geogràfiques gairebé exactes. També d’un aparell a través del qual es poden retransmetre imatges, d’el submarí tal i com el coneixem avui en dia, d’helicopters, etc Tals invents són sorprenentment molts dels que hem gaudit al Segle XX.

Els últims anys, degut a successos molt tristos en la seva vida personal, tals com la mort de la seva mare i del seu editor de confiança, Pierre-Jules Hetzel, Jules Verne realitza obres molt ombrívoles, que deixen entreveure el seu desencís per tot el què l’envolta. El 1888 comença la seva carrera política al ser elegit conceller d’Amiens, on desenvoluparà la seva tasca durant quinze anys. El 24 de Març de 1905, malalt de Diabetes durant anys, Verne va morir a la casa que tenia a París. Va alternar la seva frenètica activitat literària amb la seva primera dedicació: el Teatre, arribant a escriure multitut de textos per nombrosos directors de l’època. El 1989 el seu besnét troba la seva primera novel·la “París al Segle XX“, la qual es publica cinc anys més tard. Aquesta descriu una societat que viu conectada a través d’una xarxa universal de telecomunicacions semblant a internet. Gràcies a la seva gran imaginació i al seu coneixement tecnològic i científic, Verne va ser una figura popular. Reconegut universalment com un dels més grans escriptors de tots els temps, és considerat juntament Herbert George Wells, el pioner de la Ciència Ficció. Apareix com el segon autor més traduït de la història.

Col·laboració de Aaron Cabañas per al capítol Aventures virtuals