Joseph Henry

Col·laboració de Adriana Dumon per al capítol Càlculs elèctrics

Joseph Henry va ser un físic nord-americà que va néixer a Albany el 17 de Desembre de 1797, sis anys abans que Michael Faraday a Anglaterra. Les vides d’aquests dos científics varen tenir molts elements en comú. Tots dos provenien de famílies molt pobres i van haver de començar a treballar des de molt joves, per la qual cosa no van poder continuar els seus estudis. Henry va ser aprenent de rellotger als tretze anys i Faraday ho era de enquadernador a la mateixa edat.

En 1813, quan Joseph Henry només tenia 16 anys, va anar de vacances a prop d’Albany. Un dia va començar a persiguir un conill fins una església, es va trobar amb que faltaven algunes de les dolguis del pis i va decidir entrar per explorar l’església. A dins va trobar una prestatgeria amb llibres. Henry va escollir-ne un anomenat Lliçons de filosofía experimental, el va començar a llegir i va quedar fascinat. El propietari del llibre va veure l’interés d’aquell pobre nen i li va regalar. D’aquesta manera Henry, que havia abandonat l’escola, va regresar amb l’intenció d’aprendre molt més. Aquest va ser el començament de la història d’un gran científic dels Estats Units del segle XIX, dirigent de la movilització científica de la nació al llarg de tota la Guerra Civil.

Cadascú en el seu país, Faraday i Henry es van començar a interessar per la ciència, en concret pel experiment de Oested. En 1830, Henry va descobrir el principi de la inducció electromagnètica, però va tardar massa en publicar el seu treball i Faraday, que havia descobert el mateix, es va adelantar. Aquest principi de inducció electromagnètica deia que: “la força electromotriu induïda en un circuit és directament proporcional a la variació temporal del flux magnètic que travessa el circuit” i es coneix com llei d’inducció de Faraday.

En el 1823, l’experimentador electrònic William Sturgeon va crear la primera “electromagneto”, però va ser al 1829 quan Joseph Henry va perfeccionar considerablement aquest artefacte utilitzant un filferro aïllant. Amb aquest material aïllant s’eliminava la por de produïr curtcircuits. Al 1831, Henry va construir una electromagneto encara més potent i no massa gran que era capaç de aixecar una tonelada de ferro.

Tot i així, la creació més important de Henry en el camp de l’electricitat va ser el motor elèctric. Va demostrar que es pot utilitzar la corrent elèctrica per fer girar una roda, de la mateixa manera que el gir de la roda pot generar corrent. Així com una roda (o motor) moguda per l’electricitat pot servir per activar una maquinària. El motor que va crear Henry era fàcilment transportable i es podia fer funcionar en qualsevol moment sense necesitat d’esperar a que s’emmagatzamés el vapor. El problema més important consistia en tranportar l’electricitat desde la central generadora fins al lloc on estava el motor. Va ser necessari idear un medi per evitar la pèrdua d’energia elèctrica (en forma de calor dispersat) durant el recorregut pels filferros.

A l’any següent (1831), Henry va inventar el telègraf demostrant el potencial del electroimant de Sturgeon per a les comunicacions a llarga distància, enviant una comunicació electrònica a través d’una milla de cable que activava un electroimant, que feia sonar una campaneta. Tot i així, no va patentar el seu invent. Va ser Morse qui, ajudat pel mateix Henry, va posar en pràctica el primer telègraf en 1839 entre Baltimore y Washington, després de conseguir ajuda financera del Congrès del Estats Units.

Henry va destacar també com un excel·lent administrador. Va exercir càrregs de molta responsabilitat en diverses institucions científiques americanes, com profesor de Princeton o primer secretari i director de la Smithsonian Institution. A més va fomentar en tot moment el desenvolupament de noves ciències i va alentar l’intercanvi i la comunicació d’idees científiques a escala mundial. Gràcies a les seves aportacions al món de la ciència, la unitat de inductància es va anomenar Henri en honor seu.

Finalment va morir el 13 de Maig de 1878 a Washington. Al seu funeral varen asistir grans figures com el president Rutherford B. Hayes. Joseph Henry va ser un home idealista i creia que s’havia de compartir els coneixements amb tot el món, no va patentar molts dels seus descobriments i, per tant, no se’n va dur els crèdits dels invents, però per molts va ser un dels millors físics dels Estats Units.

Col·laboració de Adriana Dumon per al capítol Càlculs elèctrics