John Napier
Col·laboració de Miquel Camacho per al capítol Sumadores
John Napier, nascut el 1550 i finat el 1617, fou un teòleg per vocació; matemàtic, físic i astrònom per afició i Laird de Merchinson per llinatge. D’origen escocès, Napier va destacar en diversos àmbits de la ciència i la teologia, però sobretot és reconeguda la seva important tasca en les matemàtiques. Reconegut i admirat per les seves aportacions en tots els àmbits, Napier ha passat a la història per les seves nombroses incursions en la simplificació de les operacions matemàtiques d’àlgebra i aritmètica.
Les seves primeres investigacions en aquest camp van desenvolupar-se poc després del seu primer matrimoni amb Elisabeth Stirling, al seu castell situat a la ribera de l’Endrik. A la obra “De art logistica”, publicada pòstumament el 1813, es recuperen algun dels seus estudis inicials, on s’entreveuen idees importants en la seva obra, com les arrels imaginàries. Posteriorment, després de publicar la seva gran obra teològica el 1593, John va retornar a la matemàtica per iniciar el seu treball sobre els logaritmes; tasca que ocupà els següents 20 anys de la seva vida, i que entre altres coses el va dur a re-inventar el sistema de notació decimal, millorant la que el matemàtic flamenc Simon Stevin havia promogut anys abans.
En el seu llibre de 1614 “Mirifici Logarithmorum Canonis Descriptio”, Napier formula per primer cop una operació aritmètica provinent de la potència, fet que permet resolucions de grans nombres a través d’operacions relativament simples. Batejats originàriament com a “nombres artificials” i “nombres naturals”, van acabar esdevenint els famosos logaritmes i antilogaritmes, respectivament, formats a partir de l’arrel de logos i arithmos, que significa quelcom semblant a “número que indica una proporció a la relació”. Aquestes operacions aritmètiques van despertar la curiositat d’alguns dels seus coetanis, com Tycho Brahe, amb el qual van mantenir certa correspondència, o Johannes Kepler, que va mostrar gran interès en els logaritmes un cop Napier va morir, per la facilitat de càlcul que permetien aquestes operacions.
De fet, la simplificació de les operacions va ser una de les grans aportacions de Napier a la matemàtica, atès que el 1617, en la seva última obra, “Rabdologiae seu numerationis per virgulas libri duo”, dóna a conèixer el seu sistema automàtic de calcular, les vares de Napier o “Napier’s bones”, un instrument basat en una taula de multiplicació que va tenir un gran impacte i notorietat sobre els seus contemporanis, com pot ser la seva revisió per part de William Oughtred mitjançant la seva regla lliscant, com també molts altres mecanismes sumadors que se’n van derivar posteriorment, com el rellotge calculador de Shickard.
Considerades l’instrument de computació més important des de l’antic àbac; aquestes barres originàriament fetes d’os o ivori, basen el seu funcionament en la combinació de les fileres de nombres en unitats, desenes, centenes… amb una barra índex que exerceix com a multiplicadora. A través d’aquest mecanisme, es va simplificar la tasca de multiplicar i d’elaborar arrels quadrades, i es va facilitar la tasca de matemàtics, físics i científics de la època.
A part de la seva gran obra matemàtica, Napier també fou abastament reconegut durant la seva època per la seva formulació teològica. Instruït en aquest àmbit a la University of St Andrews, Napier va escriure l’any 1593 “A Plaine Discovery of the Whole Revelation of St. John”. Aquest llibre, de gran èxit i repercussió a tot el món protestant, va ser traduït a l’holandès o al francès, entre d’altres, i va ser considerat el primer document escocès en interpretar l’evangeli. Entre altres coses, Napier va destacar a través d’aquesta obra per la introducció de les matemàtiques en formulacions teològiques i perquè va calcular la data de la fi del món entre els anys 1688 i 1700, la qual va ser considerada pel propi Napier com la més gran de les seves fites vitals.
John Napier va morir el 1670, víctima de la gota, al seu castell; vivint de les rendes agrícoles que li proporcionava. De fet, és conegut que Napier també va introduir algunes millores als seus terrenys, com l’aplicació d’adobs basats en la sal o de sistemes de regadiu que li van suposar una gran capacitat d’explotació; fet que demostra com les ments que han proporcionat coses a la humanitat, han estat ments inquietes que han buscat i perfeccionat sempre solucions als problemes que se’ls plantejaven.