Interpolació

Col·laboració de Joan Terrades per al capítol Animació digital

El concepte d’interpolació consisteix en determinar la forma de reproduir una sèrie de variables per aconseguir un resultat, però tenint en compte les probabilitats estadístiques i el factor de casualitat.

En el camp de la imatge virtual la interpolació treballa mitjançant una reinterpretació dels píxels, es a dir, de les cel·les circumdants extreu la informació necessària per construir els punts que falten. Cada cop que l’usuari genera un efecte sobre el dibuix, aquest pateix una “recombinació” sobre la seva originalitat i qualitat, defecte que afecta, sobretot, al camp de la fotografia digital.

En fotografia digital, el fenomen parteix de l’aplicació d’algoritmes en el dibuix, per tal d’aconseguir un efecte sobre la representació, que pot ser: una distorsió, una ampliació, una rotació, un zoom, entre d’altres. Així dons el canvi produït es resultant d’una especulació de la computadora.

Aquestes operacions matemàtiques afecten als píxels de la imatge inicial present en el monitor, i per tant, als valors que descriuen la forma, posició i profunditat de color de cada pixel, punt o cel·la.

Un cop resolt els càlculs, l’ordinador mostra una modificació aproximada de la imatge respecte l’original. Quan un escàner, una càmera o un programa aplica tècniques d’interpolació, mostra una orientació dels píxels produint una quadrícula superposada a la inicial.

Per altra banda, quan aquest procés intervé en l’animació 3D es per simular el moviment de les figures. Hi ha diversos sistemes per animar. Els més utilitzats son:

– Interpolació.
– Al llarg d’un camí
– Seguiment o Link.
– Algorítmica
– Dinàmica física (col·lisions, atracció, resistència,…)
– Control en temps real (titelles digitals)
– Experimental (autòmats, algoritmes genètics, etc..)

En el mercat podem trobar una gran varietat de softwares capaços de realitzar moviment d’objectes tridimensionals aplicant la tècnica d’interpolació, els mes significatius son: Maya, 3D Studio Max, Lightwave 3D i Softimage XSI.

Maya: Software de la companyia Autodesk per generar gràfics en 3D, efectes especials i animacions. Destaca pel numero d’eines disponibles per modelatge, animació, render i elements dinàmics (simulació de fluids).

3D Studio Max: Un producte més del fabricant Autodesk i es dels programes més utilitzats en el camp dels videojocs i del cinema. El software ofereix una amplia quantitat de plugins i un bon sistema d’edició.

Lightwave 3D: Propietat de Newtek. El software funciona partint de dos subprogrames el Modeler i el Layout. El primer permet modelar objectes i el segon esta pensat per recrear la configuració de les llums, les càmeres i el moviment.

Softimage XSI: Producte de l’empresa Avid Technology creat per competir amb el sistema Maya. Molt empleat en pel·lícules d’animació i videojocs.

Tots ells admeten la interpolació dels objectes per simular un desplaçament. El procediment consisteix en determinar la posició inicial i final de la figura que realitzarà l’acció, cada un d’aquests instants es denominen “fotogrames clau”, que marquen els moviments principals que efectuarà l’objecte durant l’acció. Un cop introduïts en el “timecodec” del programa, la computadora calcula el desenvolupament del objecte dins d’un temps determinat prèviament.

Col·laboració de Joan Terrades per al capítol Animació digital