IBM
Col·laboració de Marta Armengol per al capítol L’ordinador personal
Quan IBM va posar el PC a la venda, el seu sistema s’assemblava més a l’interfície de comandaments lineals dels ordinadors previs al Macintosh que al mateix Mac. La primera versió de Windows era ben diferent de la que coneixem avui dia, i el PC semblava destinat a ser el germà petit del Mac, les següents versions de Windows durant la dècada següent van anar adaptant la interfície al sistema gràfic, que resultava molt més intuïtiu.
Windows95 va canviar les tornes i va convertir el PC en l’ordinador personal més venut. La col·laboració de Microsoft amb IBM va disparar les vendes i va convertir Bill Gates, que ostenta des de fa anys una de les fortunes personals més grans del món, i avui dedica una ínfima part de l’any a l’empresa que el va fer d’or, i tota la resta a la fundació filantròpica que va fundar juntament amb la seva dona, en llegenda.
La història d’IBM està proveïda d’un anecdotari interessant. Relacionat amb la seva relació amb Microsoft, trobem, per exemple, que els detractors de Microsoft (Apple, en la seva majoria) afirmen que el sistema Windows es va adaptar al PC a partir del sistema operatiu del Mac, i aquesta és una afirmació que s’ha mantingut durant molts anys, existint-ne també la versió contrària, la que diu que les versions posteriors al primer Mac es van aprofitar de Windows (afirmació defensada per Microsoft, majoritàriament). Per altra banda, IBM va ser una de les primeres companyies informàtiques importants en acollir el sistema Linux, epítome del programari lliure, en el que podria interpretar-se com un desafiament a la tirania comercial del mercat de la informàtica.
Hi ha una altra anècdota potser més curiosa, o inquietant, segons com es miri. IBM va assessorar Stanley Kubrick i el seu equip de “2001: Una odissea en l’espai” en tots els aspectes informàtics de la pel·lícula, però es van negar a aparèixer als crèdits quan van descobrir la naturalesa “maligna” del superordinador HAL9000. La llegenda diu que el nom de la increïble computadora es va crear triant les lletres següents en l’abecedari a IBM. El cas és que el lema de la companyia, en aquella època, era “Les màquines no ploren”, i és comprensible que els esfereís que el seu nom s’associés amb una màquina que, el que es diu plorar, no plorava, però sí matava i pensava i fins i tot cantava.
Això ens du a una consideració interessant que, des de fa anys, ha preocupat aquells qui treballen en el món dels ordinadors: és possible un ordinador amb emocions humanes? El món del cinema sembla convençut de que sí, i en posa exemples. Per una banda, bondadosos, com R2D2 i C3PO, la parella còmica de La Guerra de les Galàxies o Número 5, el robot que cobra consciència humana a la pel·lícula de John Badham “Curtcircuit”, de l’any 1986. Però també de no tan bons, com el mateix HAL900, o el despietat Terminator de la pel·lícula de James Cameron (que és, de fet, un cyborg, és a dir, una barreja entre organismes naturals i artificials, cosa que és important tenir en consideració) o Sonny, l’androide de l’adaptació de la novel·la homònima d’Isaac Asimov al film “Jo, Robot”, on es mostra un ésser artificial tan humà que és capaç de qüestionar-se la seva pròpia condició de robot.
IBM ja no és l’empresa fabricant d’ordinadors més important, però continua tenint el mèrit d’haver creat el que avui és l’ordinador personal més utilitzat, i d’haver propiciat l’eclosió de la companyia totèmica que avui és Microsoft.
Col·laboració de Marta Armengol per al capítol L’ordinador personal