Els Sims
Col·laboració de Maria-Isabel Pérez-Molina per al capítol Contes interactius
Els Sims es un videojoc d’estratègia i simulació per ordinadors creat pel dissenyador Will Wright i distribuït per Maxis, empresa creada per ell mateix i una divisió d’ Electronic Arts (EA), companyia americana dedicada al software.
La seva primera versió va veure la llum al febrer de l’any 2000 i, des de llavors, més de sis milions de copies s’han venut en tot el món arribant a ser un dels videojocs més venuts a la història dels jocs de pc.
El joc consisteix en crear uns personatges anomenats Sims i instal·lar-los a una casa on conviuran. El joc, que permet dissenyar cada Sim amb diferents característiques tant físiques com de personalitat; posseeix una avançada eina de disseny on és el jugador el que ha de construir la casa i serà el Sim el que avaluarà amb respecte al tamany, la mobilitat i el luxe dels mobles entre d’altres.
Una vegada creada la casa, els Sims començaran les seves vides virtuals on el jugador haurà d’encarregar-se de satisfer totes les seves necessitats. El joc, a més, posseeix un llibre, el “Libre Albedrío”, on els Sims realitzen les seves activitats per si mateixos i on també hi poden intervenir els jugadors donant-los ordres, les quals seran respectades o no pels personatges virtuals.
El jugador té el deure de satisfer totes les necessitats bàsiques dels Sims, com poden ser menjar, dormir i banyar-se entre d’altres. Per sustentar l’economia de la seva casa, els personatges hauran de trobar una feina i guanyar “Simleones”, la moneda fictícia existent al seu món.
El joc ofereix una variada línia de feines diferents, i el personatge haurà d’anar ascendint en el seu càrrec depenent de les seves habilitats i la quantitat d’ amics que anirà aconseguint. Existeixen diferents tipus d’habilitats com la creativitat, la cuina, la mecànica, la forma física, etc. que es podran anar millorant realitzant diferents accions com poden ser llegir un llibre, fer exercici o mirar un telescopi.
Cal dir, però, que no tot es feina al món dels Sims; ells també necessiten diversió. Quan no la tenen es tornen depressius i poden tenir mala actitud amb la resta de personatges arribant a insultar-los, colpejar-los i fins i tot atacant-los violentament. Els Sims també es relacionen entre ells, i depenent dels seus gustos personals podran fer o no amics.
A la versió original el personatge només podia romandre a casa seva, però amb les actualitzacions sorgides el Sim pot anar a diferents llocs públics on hi ha més persones amb les quals relacionar-se. A les primeres versions hi havia moltes limitacions com per exemple que els nens mai creixien; els Sims no tenien edat, i no existia el concepte de setmana; els adults hi anaven tots els dies a treballar i els nens tots els dies a l’escola.
Altres personatges poden arribar com a visitants a casa del Sim; aquests no poden ser controlats pel jugador, però que li donen un nivell de societat al personatge.
A més de tot això, els personatges parlen un idioma anomenat Simlish basat en l’italià, el txec i el japonès. Aquest llenguatge va ser creat per comediants que anaven improvisant, i en el joc compleix una funció merament estètica ja que no es necessari entendre’l per jugar-hi. Tot i això, molts jugadors han intentat comprendre el que diuen els Sims en el joc i traduir-lo. L’exemple més conegut es “sun-sun”, que traduït al català ve a ser un “Hola” o un “adéu”, depenent del context. Altres paraules son “dag-dag”, que vol dir “adéu” i “chumcha”, que és “pizza”.
A més, el grup espanyol “La Oreja de Van Gogh” va gravar una cançó en Simlish per a una expansió del joc, com van fer en el seu moment Depeche Mode i molts altres artistes.
En realitat no hi existeix un objectiu concret en el joc ja que els Sims mai moren a no ser que es quedin sense moviment, s’ofeguin, es cremin o s’electrocutin. A més, els nens poden ser enviats a la escola militar si les seves qualificacions son dolentes. Si arriben a ser enviats allà, els nens mai hi tornaran a la família.
Al 2002, Els Sims va aconseguir un rècord mundial de ventes, superant al famós joc Myst. Aquest succés pot ser explicat perquè jugadors casuals i jugadores femenines, inusuals a aquest sector del mercat, van representar el 50 % de les ventes. Will Wright sempre va creure que el joc seria un gran èxit o, en el seu defecte, un gran fracàs, però que de cap manera resultaria indiferent ja que es tracta del primer joc d’aquesta categoria en el que cada ésser viu té personalitat pròpia i és controlat individualment de forma directa.
Col·laboració de Maria-Isabel Pérez-Molina per al capítol Contes interactius