El microprocessador
Col·laboració de Alexis Masdeu per al capítol El xip minúscul
Un microprocessador es defineix com a un component electrònic digital programable i que incorpora les funcions d’una unitat central de processament en un sol circuit integrat.
Els orígens dels primers processadors comença amb les primeres computadores, però aleshores aquests estaven formats per grans dispositius commutadors (tubs de buit, díodes…). Posteriorment aquests components serien substituïts per transistors que passarien a formar part dels primers circuits integrats de tecnologia SSI, però que només eren capaços de contenir l’equivalent d’uns quants transistors en el seu interior.
Tres projectes van presentar els seus respectius microprocessadors en un espai de temps molt petit, amb la qual cosa no queda del tot clar quin va ser el primer microprocessador de la historia.
El 1968, es va proposar als enginyers Ray Holt i Steve Geller de l’empresa Garrett AiResearch dissenyar un computador digital que competís amb els sistemes electromecànics de control de vol dels F-14 Tomcat. El disseny va ser completat el 1970, i va resultar ser fins a 20 vegades més petit i fiable que els sistemes mecànics amb els que competia. De totes maneres fins al 1997 no es va publicar aquest disseny i és per això que encara no se’n coneixen massa detalls d’aquests microprocessadors.
Simultàniament, el setembre de 1971 l’empresa Texas instruments va desenvolupar el TMS 1000, un processador de 4 bits. I el novembre de 1971 intel va presentar el 4004, un processador també de 4 bits i desenvolupat per Federico Faggin i Marcian Hoff.
El 1972, l’índex 4004 va ser substituït per l’índex 8008, el primer processador de 8 bits de l’historia.
Posteriorment, el 1974 apareixeria l’intel 8080, un microprocessador també de 8 bits que posteriorment donaria pas al famós intel 8086.
El primer processador de 16 bits fou el TI-9900 de Texas Instruments. Posteriorment apareixeria el TI-9980, pensat per fer front al famós intel 8080.
Per la seva banda, intel va llençar al mercat el seu primer microprocessador de 16 bits, l’anomenà 8086. Aquest va ser el primer membre de la famosa família x86 d’intel, els quals uns anys més tard es convertirien en els processadors de la majoria dels equips PC domèstics. De fet, el primer model de PC, l’IBM 5150, portava en el seu interior un microprocessador intel 8088, una variant de l’intel 8086 amb un bus de 8 bits de dades. En la família dels x86 hi podem trobar el 8186, el 8286, el 8386 i el 8486. Tots ells basats en el 8086, afegint-hi millores en cada nova versió.
El 1979 aparegué el MC68000 de Motorola, un processador que tot i que la companyia sempre afirmà que era un processador de 16 bits, el cert és que comptava amb una arquitectura de processador de 32 bits. Aquest va ser el processador triat per Apple per a llençar el seu primer Macintosh. Motorola seguí explotant la família 68000, fins a principis dels anys 90, on amb l’auge de la tecnologia RISC va haver d’abandonar la saga treien al carrer l’últim membre de la família, el 68060.
A principis de 1980, finalment aparegué el primer processador definitivament de 32 bits. Va ser el BELLMAC-32A del Laboratoris Bell. Que es va acabar muntant en màquines amb el sistema operatiu Unix system V.
El primer processador de 32 bits d’intel va ser el APX432, a principis de 1981. De totes maneres d’aquest processador no se’n acabà fent un ús comercial com va passar amb els de la família x86. Era un processador amb un rendiment força inferior que el MC68000 de motorola. De totes maneres, intel continuà amb la saga dels x86 ara amb arquitectura de 32 bits.
Degut a problemes de patents de nom i a que AMD i Cyrix, van comercialitzar processadors basats en l’estructura dels processadors x86, intel va decidir treure a la llum els anomenats “pentium”. La saga pentuim s’allargà des de 1985 fins a 2003. Durant aquest període de temps, intel es guanyà el mercat dels ordinadors personals i va donar un salt en la complexitat (nombre de transistors) i en capacitat(instruccions per segon) en els seus processador en un factor de 1000.
Col·laboració de Alexis Masdeu per al capítol El xip minúscul