El xip minúscul
Tema: Ordinadors | Paraules clau: díode, ENIAC, intel·ligència artificial, telèfon mòbil, transistor, xip
El telèfon mòbil, tan pràctic i alhora tan lleuger, és el resultat de l’extraordinària evolució tecnològica d’una peça que té a l’interior.
EL XIP MINÚSCUL
Aquest és l’ENIAC, un dels primers ordinadors de la història. El component electrònic bàsic d’aquell ordinador era l’anomenat díode de buit, un dispositiu que deixa passar el corrent elèctric només en un sentit.
Doncs bé, si el telèfon mòbil estigués fet amb la mateixa tecnologia que l’ENIAC, tindria la mida d’un edifici.
El díode el van substituir pel transistor, molt més petit i fiable.
El pas següent va ser integrar nombrosos transistors i components en un mateix espai. La carrera de la miniaturització havia començat.
El resultat és el microprocessador, més conegut com a xip.
Aquest és un dels primers xips: contenia 4.500 transistors.
Vint anys després, el nombre de transistors encabits en un xip es va multiplicar per 1.000. I la miniaturització dels circuits continua, avui dia, a un ritme semblant.
Gordon Moore, fundador d’una companyia que fabrica aquests xips, va formular un model d’aquesta evolució.
L’anomenada llei de Moore diu que el nombre de transistors integrats en un xip es dobla cada any i mig. A més, cada any i mig, el cost d’aquest xip es redueix a la meitat.
No hi ha cap altra tecnologia que segueixi una evolució similar. Per exemple, si l’aviació l’hagués seguit, avui trigaríem 1 segon per anar de París a Nova York, i el bitllet costaria 1 cèntim.
La llei de Moore es pot aplicar, també, pel que fa a la velocitat de processament dels xips. Diu: Cada any i mig, es dobla el nombre d’operacions per segon que executa un xip. Dit d’una altra manera: cada vint anys, la potència dels xips es multiplica per mil.
Quaranta anys després que Gordon Moore la formulés, la llei continua vigent. Sobre aquesta base s’han fet algunes especulacions curioses.
Per exemple, s’han comparat les velocitats dels xips amb les dels cervells d’animals.
Un xip de l’any 2000 tenia la velocitat de processament del cervell d’una aranya.
Un xip del 2008 tindrà una velocitat semblant a la d’un llangardaix.
Un del 2013, la d’un ratolí. Un del 2022, la d’un mico. I un del 2030, la d’un humà!.
Per alguns, això suposa la possibilitat tècnica d’aconseguir una intel·ligència artificial.
Aquest és, però, un debat obert, ja que no és clar que velocitat de processament impliqui, de manera necessària, intel·ligència.
Avui dia s’investiguen tecnologies diferents per fabricar els circuits digitals. Els investigadors asseguren que, amb aquestes tecnologies, la llei de Moore podrà continuar vigent fins, almenys, l’any 2060.
Gairebé un segle de vigència, doncs, d’aquesta llei que tan bé explica la formidable evolució dels xips i dels ordinadors.