El meridià de Greenwich
Col·laboració de Irene Casulà per al capítol Càlculs de navegants
El meridià de Greenwich és el semicercle imaginari que uneix els pols, s’anomena així perquè passa per un antic observatori anglès que es troba al suburbi londinenc de Greenwich. Els meridians són semicercles imaginaris que seccionen els paral·lels i són necessaris per calcular la longitud d’un punt. A l’hora de donar una longitud cal sempre tenir en compte el meridià 0 perquè és el primer i és a partir del qual es comença a comptar. La unitat en què es mesura és en graus perquè es calcula la distància que hi ha entre el meridià que sigui i el meridià de Greenwich i en ser la superfície terrestre rodona cal tenir en compte l’angle d’aquesta mateixa. Per tant, sabem que l’observatori de Greenwich es troba a una longitud de grau 0 ja que sabem que el meridià 0 passa per allà.
El 10 d’agost de 1675 es va col·locar la primera pedra del real Observatori de Greenwich, que el rei Carles III va manar construir perquè donés les taules exactes de les posicions de la lluna i les estrelles als navegants anglesos i per què així poguessin calcular longituds. Va ser el mateix observatori que al 1750 amb la publicació de L’almanac nàutic va proclamar la seva posició com la longitud 0, és a dir, el primer meridià. Però no va ser fins a 1884 que es va reconèixer internacionalment a Greenwich com el primer meridià terrestre, fent-lo alhora el punt de partida de les 24 zones horàries mundials.
Abans que el meridià de Greenwich fos fixat oficialment com el meridià 0, els navegants acostumaven a comptar com a primer meridià el que passava per la Punta d’Orchilla a la illa de El Hierro a l’arxipèlag canari perquè era la punta més occidental del món conegut. És per això que aquesta illa és coneguda popularment també com a la illa del meridià.
La línia imaginària oposada al meridià de Greenwich es troba a 180º i és l’antimeridià o la línia de canvi de data. Això vol dir que es comença un nou dia a partir del moment en què el sol travessa aquesta línia. Això no vol dir que canviï el dia per a tot el món al mateix moment, sinó que les 24 hores solars d’un dia (el temps que tarda a donar la volta a la Terra) comencen i acaben a partir d’aquella línia. Així, quan al meridià de Greenwich és migdia, a l’antimeridià és la mitjanit. A la pràctica però, va quedar establert que horàriament la línia seria irregular i estaria desplaçada perquè les illes del Pacífic no tinguessin diferències horàries dins d’un mateix territori.
La paraula meridià prové del llatí: meri que vol dir “meitat” i diem que significa “dia”, és a dir migdia. El meridià de Greenwich, per tant, a part de ser el punt de partida de la resta de meridians, és també el punt de partida de les franges horàries. A causa de la rotació del sol no és migdia a la mateixa hora a tots llocs, ni tan sols a ciutats veïnes el sol està a la mateixa posició al mateix moment, per això es va haver de determinar a partir d’un acord internacional que la Terra es dividia en 24 fusos horaris, comprenent cadascun una banda de 15º entre meridians per tal que hi hagués un ordre horari i un mateix territori pogués tenir la mateixa hora.
Així doncs, les hores a tot el món es determinen a partir del moment en què el sol és al migdia al meridià de Greenwich. Aquest sistema horari és el denominat temps mig de Greenwich (G.M.T.) o temps universal (U.T.). Per entendre-ho millor posarem un exemple: Dinamarca pertany al segon fus horari, també anomenat temps mig de l’Europa central, i tots aquells indrets que siguin en aquest mateix fus adoptaran per conseqüent una hora menys respecte la del meridià 0 (que correspon al primer fus horari). El temps establert d’aquesta manera s’anomena temps civil i no es correspon amb el temps astronòmic.
Col·laboració de Irene Casulà per al capítol Càlculs de navegants