El CD-Rom
Col·laboració de Sílvia Alcaraz per al capítol Interactivitat
El CD-Rom o disc compacte es va inventar el 1979, quan les empreses holandesa Philips i la japonesa Sony presentaren els primers d’aquests sistemes d’emmagatzematge d’informació. Microsoft i Apple van ser les primeres promotores del CD-Rom. La seva repercussió en el món de la informàtica és important, ja que molts el consideren com el primer dispositiu pràctic que permetia no només a gairebé qualsevol empresa confeccionar i vendre bases de dades digitals de gran volum sinó a qualsevol usuari comprar-les i utilitzar-les.
Físicament, el CD-Rom està format per una base de plàstic recoberta d’un material que reflecteix la llum, sovint alumini. Tècnicament, l’enregistrament de dades en un CD-Rom es fa a partir de la creació de forats microscòpics que dispersen la llum (pits). Aquests surcs s’alternen en la superfície del disc amb zones que la reflecteixen, anomenades lands. Per llegir la informació emmagatzemada, s’utilitzen unitats específiques dotades d’un raig làser i in fotodíode. En un CD-Rom actual hi caben fins a 700 MB de dades, la qual cosa equival a uns 80 minuts de so enregistrat. Aquesta és una capacitat molt adequada si tenim en compte que un disc compacte pesa menys de 30 grams i té 12 centímetres de diàmetre.
Un cop esmentades les seves qualitats tècniques, ens centrem en el valor del CD-Rom com a mitjà d’enregistrament d’una informació per ser comunicada. El paradigma d’això són els discs compactes interactius multimèdia, que de seguida es van popularitzar els anys noranta i que inauguren una nova tendència en la comunicació, com és la interactivitat. En aquest tipus de comunicació, cada receptor interpreta el missatge de manera diferent a partir de les accions que realitzi sobre aquest.
Per entendre com funcionen aquests CD, val la pena recordar les propietats essencials d’entorns digitals com el CD-Rom que observa la programadora d’ IBM Janet Murray. Segons ella, en primer lloc depenen de la seqüencialitat, és a dir, de la capacitat de l’ordinador d’executar una sèrie d’ordres. En segon lloc, de la participació, és a dir, de la capacitat del receptor de provocar comportaments. La tercera propietat és l’espacialitat, és a dir, el fet que mostrin espais pels quals l’usuari es pot moure. Finalment, els sistemes interactius en format digital són enciclopèdics, és a dir, permeten accedir a un gran volum de dades.
D’altra banda, l’esment d’Ignasi Ribas a la classificació d’Shneiderman respecte els estils d’interacció serveix per entendre el tipus de comunicació que, en general, proposen els missatges enregistrats en CD-Rom. Segons Shneiderman, trobem l’estil dels menús, el dels formularis, el del llenguatge de comandaments i el de la manipulació directa. El CD-Rom interactiu multimèdia s’adiria al darrer estil, que es caracteritza per una representació visual del món de l’acció: l’usuari disposa d’uns objectes i d’unes accions que ha de fer, i la navegació es produeix gràcies a les accions d’apuntar i de seleccionar.
El fet que el CD-Rom fos un dels primers suports que situaven l’usuari com a agent actiu de l’experiència comunicativa el situa com a impulsor de canvis en el camp de la comunicació, que fan referència tant al missatge com al procés de comunicació en general.
En primer lloc, i tal i com afirma Ribas, la característica que diferencia els sistemes de comunicació interactius és la necessitat de gestionar les respostes de l’usuari. És a dir, el fet de crear un missatge interactiu demana no només construir un discurs amb sentit com en els missatges convencionals, sinó dissenyar un sistema que permeti a l’usuari fer accions.
En aquest sentit, afirmem que la comunicació interactiva suposa canvis respecte el model de comunicació proposat per Lasswell, concretament en la part del receptor. Si en l’esquema tradicional les figures de l’emissor i el receptor estan molt definides, en la comunicació interactiva el receptor esdevé una part activa de l’experiència comunicativa. Aquesta presa de poder es pot entendre com una primera manifestació de la tendència cap a la que sembla que la comunicació avança: l’intercanvi de rols d’emissor i receptors comunicatius.
En definitiva, el CD-Rom coma suport de programes interactius és un paradigma en el camp de la comunicació interactiva. La comunicació interactiva planteja canvis en la forma tradicional del missatge comunicatiu, provocant el sorgiment de noves pautes a l’hora de dissenyar-lo i de rebre’l. La comunicació interactiva es perfila com a tendència futura de la comunicació perquè respon a les exigències d’un receptor que ha desenvolupat una voracitat sensorial a causa de la convivència amb els mitjans de comunicació. Així, ja no només es demanen més estímuls sinó intervenir d’una manera més activa en el procés de comunicació.
Col·laboració de Sílvia Alcaraz per al capítol Interactivitat