Dispositius per indicar la posició
Col·laboració de Gemma Piña per al capítol Paraules de clics
El fet de poder connectar un ordinador amb una pantalla de televisió va ser un gran avenç pel que fa al món de la informàtica, ja que els resultats obtinguts van fer possible l’apropament de les “persones comunes” (gent del carrer), cap aquesta tecnologia, tenint en compte que en aquell moment semblava del tot inaccessible. A partir de la unió de l’ordinador i la pantalla del televisor, es va fer necessària la creació de diversos dispositius que permetessin la comunicació/interacció entre la màquina i les persones. I és per aquesta raó que es van començar a desenvolupar tota una sèrie de tecnologies que ens permetien indicar i enviar instruccions, dades, etc.
El dispositiu més popular i estès d’interacció amb l’ordinador és sense cap mena de dubte el ratolí, anomenat inicialment “indicador de posició X — Y a la pantalla”. Però aquest no va ser l’únic mecanisme que es va desenvolupar, va haver altres investigacions dins d’aquest àmbit, i un dels aparells resultants va ser el “llapis electrònic”. Aquest dispositiu està format per un punter amb un extrem fotosensible que s’utilitza per dibuixar directament sobre la pantalla, o per seleccionar informació. Aquest llapis compta amb sensors que identifiquen la part de la pantalla per la que s’està passant.
Els inicis d’aquest dispositiu els trobem amb Sutherland i el seu Sketchpad. L’Sketchpad és considerat com el primer programa de dibuix per ordinador, permetia la manipulació directe dels objectes gràfics. L’autor d’aquest programa va ser pioner en la investigació dels gràfics per ordinador i el seu treball va ajudar al desenvolupament de les bases de la interfase gràfica tal com la coneixem avui en dia. La primera experiència de Sutherland amb un ordinador va ser amb el “Simon”, un aparell basat en un motor mecànic que només era capaç de realitzar sumes. Més endavant, a la universitat va tenir accés al TX-2, un dels primers ordinadors que disposava d’interfase visual. Aquest ordinador utilitzava una mena de llapis de llum que permetia introduir formes a l’ordinador, i que juntament a una pantalla i una sèrie d’interruptors, conformava la interfase sobre la que Sutherland va basar el primer sistema de gràfics interactius per ordinador.
A partir d’aquí va desenvolupar l’Sketchpad l’any 1963. Aquest sistema era un programa desenvolupat únicament per la computadora TX-2, permetia als usuaris dibuixar punts, segments de línies i arcs circulars directament sobre la pantalla mitjançant el ja nombrat “llapis de llum”.
Un altre dispositiu a tenir en compte entre els antecedents del llapis electrònic, es la pistola de llum. Les primeres van aparèixer als anys ’30, aquesta tecnologia es va aplicar als jocs per disparar (exemple “Seeburg Ray-O-Lite” 1936). Funcionava de la següent manera: s’utilitzaven petits objectes en moviment que es trobaven disposats en una vàlvula sensible a la llum, el jugador utilitzava la pistola que emetia un raig de llum. Si aquest raig tocava l’objectiu, es produïa un encert, i així successivament.
Tot i que dibuixar, enviar informació, dades, instruccions,… de forma directa a la pantalla de l’ordinador podria ser una manera molt còmoda d’interactuar amb aquest, sembla ser que actualment, aquests dispositius rarament són utilitzats com a mecanismes (punters) en els ordinadors. Podríem assenyalar dues possibles raons per explicar aquest fenomen. En primer lloc, la popularitat de ratolí. I en segon lloc, el canvi en les tecnologies de les pantalles (les pistoles de llum només funcionen amb monitors CRT).
Col·laboració de Gemma Piña per al capítol Paraules de clics