Edu3.cat

 
Els ordinadors són màquines amb les quals ens comuniquem. Els mirem, els llegim, de vegades els escoltem… Però, també, i sobretot, els enviem informació.

PARAULES DE CLICS

Quan fem un clic amb el ratolí enviem un senyal a l’ordinador. El senyal consisteix en una parella de números, X i Y, que indica la posició del cursor a la pantalla. Com a conseqüència, l’ordinador executa un procés determinat, per exemple, posa color a una figura.

Abans de fer clics, però, la comunicació amb l’ordinador era ben diferent.

Es feien servir tarjetes perforades, les mateixes targetes que feien servir les calculadores electromecàniques al principi del segle XX. Cada combinació de perforacions representava un número. Però era un sistema lent i feia consumir molt de paper.

Cap als anys seixanta ja havia quedat desfasat, però encara van trigar un quant temps a substituir-lo completament.

El canvi va arribar quan l’ordinador es va poder connectar amb una pantalla de televisió.

Per treure partit de les dues dimensions de la pantalla, era necessari indicar a l’ordinador la posició X-Y. Per això es van inventar diversos dispositius. Per exemple, el llapis electrònic.

I aquest braç del qual penja una agulla mòbil. I aquest artefacte mogut, curiosament, amb el genoll.

El dispositiu que acabaria imposant-se va néixer en un laboratori nordamericà. El prototip estava ficat en una capsa de fusta. Només es podia desplaçar en horizontal o en vertical, mai en diagonal.

Portava el nom exacte de la seva funció: Indicador de posició X-Y per a una pantalla.

L’inventor d’aquest dispositiu va ser Douglas Engelbart, uns dels pioners de la comunicació digital. No s’imaginava que acabaria amb el nom de ratolí. Ratolí per la forma que el caracteritza i, potser també, perquè n’hi ha a tot arreu…

Amb el temps, el ratolí ha adoptat altres formes, que ens permeten tenir un diàleg més natural amb l’ordinador.

El cas és que per dialogar no tenim només els dits, també podem fer servir altres parts del cos.

Per això hi ha, per exemple, guants que permeten comunicar, alhora, valors numèrics de posició, de força prènsil, de velocitat… Fins i tot, hi ha vestits de dades, que es fan servir en teràpies de recuperació.

A la llarga, la interacció amb l’ordinador, començada amb clics del modest ratolí, es farà amb estris que li enviaran molt més que una parella de números.

Així doncs, una bona part de les nostres accions, no tan sols les que fem amb els dits, seran numeritzades.