Claude Shannon

Col·laboració de Marc Ferrer per al capítol Intel·ligència artificial

Claude Shannon va ser batejat com el profeta tecnològic que va canviar el planeta. Va néixer el 1916 a Michigan (Estats Units), i des de molt jove, en primària, ja deixava bocabadats als seus companys en assignatures de ciències, per les que mostrava un gran interès. El seu ídol d’infància era Thomas Edison, qui va resultar ser un parent llunyà. Es va graduar amb premi extraordinari a la Universitat de Michigan en Enginyeria Elèctrica i en Matemàtiques i llavors va acceptar formar part del departament d’enginyeria elèctrica en l’ Institut de Tecnologia de Michigan (MIT).

Aquesta posició li va permetre seguir els seus estudis, i es començà a interessar pels circuits rellevadors complexos; intentant simplificar els sistema de connexions de les centrals telefòniques es va adonar d’una nova possibilitat de processar càlculs. A més, sempre havia mostrat un gran interès per la lògica i l’àlgebra booleana, qüestions en les que va aprofundir en la seva tesis de maestria en el MIT, on va demostrat com l’àlgebra booleana es podia utilitzar en l’anàlisi i la síntesis de la commutació i dels circuits digitals, establint l’enllaç entre la lògica y l’electrònica. Tesis que va despertar un gran interès quan va aparèixer al 1938 en publicacions especialitzades.

Al 1940 estudià una maestria en enginyeria elèctrica i es doctorà en filosofia matemàtica. En els següents anys va treballar en els laboratoris Bell al costat de matemàtics i científics molt destacats. Durant aquest període es va interessar per la teoria de la informació i al 1948 va publicar un dels seus estudis més importants: “Una Teoria Matemàtica de la Comunicació”, on va demostrar que totes les fonts d’informació, així com els canals, es poden mesurar. Fins aleshores, la comunicació era pensada com allò que requeria enviar ondes electromagnètiques per un fil, i va ser Shannon qui va inaugurar la idea de manar una seqüència de ceros y uns, batejant així al bit com element fonamental de tota comunicació. Aquest treball està considerat la “carta magna” de l’era de la comunicació, on es troben els fonaments matemàtics de la revolució tecnològica de la segona meitat del segle XX.

Els seus treballs posteriors els va dedicar a l’estudi de la intel·ligència artificial, amb nombroses aplicacions en el camp de les màquines automàtiques, desenvolupant diverses joguines mecàniques, rellotges, wc automàtics, ratolins electrònics que resolien problemes laberíntics,… Al 1950 va publicar un treball que descrivia la programació d’una computadora per jugar als escacs, convertint-se en la base de posteriors desenvolupaments. Les seves idees han estat aplicades a quasi tot programa d’escacs que s’hagi realitzat.

Claude Shannon va ser membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l’Acadèmia Nacional de Ciència, de l’Acadèmia Nacional d’Enginyeria, de la Societat Filosòfica Americana i la Royal Society de Londres. Dels nombrosos premis rebuts destaquen la National Medal of Science en 1966 o el Kyoto en 1985. Va morir al 2001 amb 84 anys, després d’una llarga lluita contra la malaltia de l’Alzheimer.

Claude Shannon es considerat un dels personatges més importants del segle XX, encara que el seu nom és desconegut per la majoria de gent.

Col·laboració de Marc Ferrer per al capítol Intel·ligència artificial