Intel·ligència artificial
Tema: Robots | Paraules clau: Claude Shannon, intel·ligència artificial, Torres Quevedo
L’extraordinària evolució de les tecnologies informàtiques fa que els ordinadors, cada vegada més potents, s’apliquin a tota mena d’activitats humanes. Però, poden aplicar-se a activitats mentals? Poden pensar els ordinadors?
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
A començaments del segle XX, l’enginyer espanyol Leonardo Torres Quevedo va construir una màquina per jugar a escacs. Jugava rei i torre contra rei, i guanyava. Fins i tot tenia un gramòfon que, arribat el moment, anunciava escac i mat!.
La possibilitat de màquines pensants es va fer molt més versemblant quan van aparèixer els primers ordinadors. Va ser aleshores quan es va començar a parlar de cervells electrònics.
Claude Shannon, pioner de les ciències de la informació, va estudiar les estratègies d’uns hipotètics jugadors automàtics d’escacs.
Davant l’immens nombre de continuacions que pot tenir una jugada d’escacs, Shannon va descriure dues estratègies.
La primera consisteix a explorar l’arbre de totes les jugades possibles fins a un cert nivell de profunditat. És l’anomenada força bruta.
La segona consisteix a explorar les branques més prometedores d’una manera més profunda. És la que fa servir la ment humana -i la més difícil d’establir.
El científic anglès Alan Turing va plantejar-se una pregunta que encara ressona avui dia: Quan podem considerar que un ordinador actua de manera intel·ligent?
Ell mateix va donar-hi una resposta: l’anomenat test de Turing. El test de Turing consisteix a establir un diàleg amb un ordinador i amb una persona, sense cap evidència de qui és qui.
Si el diàleg no permet diferenciar l’ordinador de la persona, aleshores podem afirmar que l’ordinador es comporta d’una manera intel·ligent.
Els ordinadors de l’època de Turing eren ben lluny de passar aquest test -amb prou feines podien dialogar– però tothom pensava que, tard o d’hora, algun arribaria a fer-ho.
Al cap d’uns quants anys després, el nord-americà John McCarthy va encunyar el terme intel·ligència artificial. Amb aquest nom, una colla d’investigadors eminents, com ara Marvin Minsky, Herbert Simon… van crear diversos mètodes que deien que imitaven els procediments mentals.
Però també van aparèixer crítics que van posar en dubte el concepte emprat d’intel·ligència. Un d’aquests crítics va fer un programa, anomenat Eliza, que ironitzava sobre la qüestió.
Eliza simulava el diàleg amb un psicoterapeuta:
HOLA. EM DIC ELIZA. I TU?
sóc la Pepa
MOLT BÉ, PEPA. QUÈ M’EXPLIQUES?
tinc un problema
PER QUÈ PENSES QUE TENS UN PROBLEMA?
perquè ho sé
SUPOSO QUE HO SAPS PER UN FET?
sí
EN QUIN SENTIT?
la meva mare
TROBES A FALTAR LA TEVA MARE?
no
POTSER HAS ESTAT UNA MICA DESAGRADABLE
ella és la desagradable
EXPLICA’M PER QUÈ ET SEMBLA DESAGRADABLE
…
Sembla que darrere hi ha algú que sap de què parla, oi? Doncs només hi ha un programa molt senzill que combina amb habilitat les paraules del vocabulari habitual d’un psicoterapeuta.
Contra les eufòries inicials de la intel·ligència artificial, ELIZA va mostrar que es podia imitar un comportament humà especialitzat, però que això no implicava intel·ligència.
La cursa, però, va continuar, sobretot darrere del repte tradicional: el jugador d’escacs.
Per fi, a finals dels anys noranta, un programa anomenat Deep Blue va guanyar el campió internacional Garry Kasparov.
Ho va fer aplicant l’estratègia de la força bruta: analitzava uns cent milions de jugades per segon.
Avui dia hi ha ordinadors capaços de calcular bilions de jugades d’escacs per segon.
Però no n’hi ha cap que hagi superat, encara, el test de Turing.
Això no vol dir que la intel·ligència artificial sigui una ciència inútil. Al contrari, gràcies a la intel·ligència artificial s’han resolt problemes de comprensió del llenguatge, reconeixement de formes, diagnòstic mèdic…
La qüestió és que els ordinadors no estan capacitats per a la creativitat, la voluntat lliure, l’aprenentatge independent… ; en definitiva, per tot el que, a més a més, caracteritza la intel·ligència natural.
Però, ho estaran algun dia?